Guanyar o perdre: El dilema del presoners

 

Desprès de fer-me totes les il·lusions del mon, ERC i Junts han acabat firmant un pacte. Nietzsche deia que al darrera de les grans paraules, s'ha amaga el interès més mesquí. Tres mesos de una insuportable irresponsabilitat per arribar al últim segon i  firmar cadires i Departaments. Les grans paraules se les poden ficar on vulguin. Dreta i esquerra cohabitant sense cap entusiasme ni esperit de volgué canviar de compàs. 

Desencallar unes converses què han durat tot el temps del món, per ventilar les seves querelles, al preu de deixar a la Generalitat sense ànima ni cos. Ara quant el temps se esgotava son capaços de fer el miracle de l'entesa. Deuen tenir acumulades una ingent quantitat de papers on haurà formules màgiques per solucionar tots el problemes del món. També la via directa al desastre. ERC y Junts semblen els actors -dolents- del dilema dels presoners. Hi ha quatre opcions:

Desprès de tot el temps perdut, s'han adonat que tenien un opció guanyadora, que era cooperar. Calia aquest desgast? La opció cooperar no és gratis, implica deixar a banda les pròpies conviccions, el maximalisme en les propostes, rebaixar expectatives, perquè això és la política (real).

Ara toca governar, amb totes les limitacions del món, però toca fer-ho bé. Sóc escèptic, ja veurem com gestionen els pressupostos amb un altra actor, com és la CUP. Segur que al cap de dos anys -ja veurem- hi haurà fiscalització del què s'ha fet o no fet. Per el mig i hauran tots els entrebancs del sistema jurídic-repressiu, la gestió centralitzada del fons de la UE, les derivades de la pandèmia i la crisi econòmica en la què estem ficats.