Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de gener del 2025

María de los Remedios Alicia Rodriga Varo y Uranga (1908-1963)

 





La guerra civil va fer fugir a molta gent, també a Remei. Octavio Paz* en el seu llibre "Los privilegios de la vista", parla de Remedios Varo, en el seu apartat: 

I

"Apariciones y desapariciones de Remedios Varo":

"Con la misma vilencia invisible del viento al dispersars las nubes pero con mayor delicadeza, como si pintase con la mirada y no con las manos. Remeios despeja la tela y sobre la superficie transparente acumula claridades.

"En su lucha con la realidad, algunos pintores la violan o la cubren de signos, la hacen estallar o la entierran, la desuellan, la adoran o la niega. Remdios la volatiza: por su cuerpo ya no circula sangre sino luz.

"Pinta lentamente las rápidas apariciones.

"Las apariencias son las sombras de los arquetipos: Remedios no inventa, recuerda. Sólo que esas apariencias no se parecen a nada ni a nadie.

"Navegaciones en el interior de una piedra preciosa.

"Pintura especulativa, pintura espejeante: no el mundo al revés, el revés del mundo.

"El arte de la levitación: pérdida de la gravedad, pérdida de la seriedad. Remedios ríe, pero su risa resuena en otro mundo.

"El espacio no es una extensión sino el imán de las Apariciones.

" Cabellos de la mujer -cuerdas del harpa- cabellos del sol -cuerdas de la guitarra. El mundo visto como música: oíd las líneas de Remedios.

"El tema secreto de su obra: la consonancia -a paridad perdida.

" Pinta, en la Aparición, la Desaparición.

"Raíces, follaje, rayos astrales, cabellos, pelos de la barba, espirales del sonido: hilos de muerte, hilos de vida, hilos de tiempo. La trama se teje y desteje: irreal lo que llamamos vida, irreal lo que llamamos muerte -sólo es real la tela. Remedios antiparca.

"Máquinas de la fantasía contra el furor mecánico, la fantasía maquinal.

"No pinta el tiempo sino los instantes en que el tiempo reposa.

"En su mundo de relojes parados oímos el fluir de las substancias, la circulación de la sombra y la luz: el tiempo madura.

"Nos sorprende porque pinta sorprendida.

"Las formas buscan su forma, la forma busca su disolución.
                               (Delhi, 1965) 


dilluns, 10 de maig del 2021

El etern retorn del no res!

 Sembla que ERC i Junts constaten que no poden arribar a cap pacta ni acord per formar govern. ERC ja ha dit que vol governar amb minoria i pactar amb els Comuns i la CUP. Sembla massa difícil què passi. Per què aquesta impossibilitat de pactar un govern?

Tothom parla de conceptes com estratègia, tàctica, principis, objectius, on tot acaba amb la independència.  Segons el diccionari de María Moliner, “estrategia”, en la seva segona accepció diu: “Arte de dirigir un asunto para lograr el objetivo deseado”. És allò que Weber dei raó instrumental. Així què estem parlant d’un mitja per arribar a un fi, què amb el nostre cas, seria la independència de Catalunya. En el cas de tàctic: Hi ha dos accepcions possibles: "2. Conjunto de reglas para la conducción de las operaciones de guerra. 3. Manera de conducirse calculada para el logro de un fin  determinado.”. 

La 2 sembla massa bèl·lica per el cas, malgrat les espurnes que surten entre ERC i Junts. La 3 apareix com més adient per el cas concret. Aquest fi, no sembla calcat a aquella raó instrumental que en dit abans?


Ciutadania esperant què és posin d'acord ERC i Junts


Què va passar a finals del 2017? Per què no és va arribar al objectiu què és va dir? Per què tants sacrificis –presó, exili, causes amb la justícia espanyola-, per arribar a aquesta situació de bloqueig permanent?  Encara no hi ha diagnòstic? En les últimes eleccions de febrer, un 52% de la ciutadania va votar opcions independentistes. Un èxit extraordinari, tenint en compte el context en què es va fer. Per què ho estan malbaraten això? Els governs son malauradament, gestors, en aquest cas, de la Generalitat. No interessa gestionar-la? Prefereixen el no res? Es fa difícil entendre aquest maximalisme, d’uns i altres, per no entendres. Potser Lledoners no és el lloc més adient per solucionar els problemes. Potser tot és tan fàcil com una dèria de Puigdemont o Junqueras, que deixen de banda a tota la ciutadania de Catalunya. Si fos així, mal paper fan altres actors d’aquest vodevil dolent i llastimós en el que estem ficats.