S'ha acabat el temp!

 

El temps de confusió s'ha d'acabar. Ja ni ha prou d'enredar a tothom. ERC i Junts, tenen l'obligació d'aclarir al electoral que son partits diferents i amb solucions diferents. Cadascun ha de ser conscient de la seva impossibilitat de tornar a governar junts. L'electorat, escollirà, no hi ha massa espai a Catalunya per les sorpreses. Desprès de haver governat en el passat, ERC i Junts, segueixen les seves guerres particular, carregades de mesquineses i rancúnies. Ja es hora de què això s'ha acabi, per be de tots, especialment, per la ciutadania. L'1-O queda lluny, molt lluny, i és hora de reconstruir el país, des de la Generalitat, què és l'únic instrument que tenim per tirar endavant, per millorar dins les possibilitats què en dona els instruments polític i jurídics -competències-. Diu Esther Vera al seu article "Dies mesquins": (...) sembla indicar que l'estructura dels blocs que s'ha anat solidificant a Catalunya (...)". La paraula és exacta, "solidificant", ara les relacions entre ERC i Junts són tòxiques. No ajuden a ningú. No és hora de fer retrets estèrils, si no mirar al futur. Altres opcions -modestes- són possibles. Un pacte entre ERC i Comuns, la CUP amb el PSC, és una opció molt fràgil, però caldria explorar-la. Cadascun d'aquests actors, tenen interessos molt divergents, però si vivim un moment d'emergència social -i ben real-, caldrà coratge polític per fer polítiques social, però els vetos, són molts reals, les incompatibilitats, també. Pactar, dialogar, arribar a acords de mínims, això és el que vol la ciutadania de Catalunya. Volem noves eleccions, necessitem aclarir el panorama, refer de nou el teixit polític de casa nostre. No podem tornar a tenir la mateixa política de la rancúnia ni la mesquinesa a la Generalitat. Ja han fet tard! 

PD: Sembla que hi ha acord d'última hora, ahir a la tarda-nit. Ja no m'han alegro!

Trencar-ho tot

 

Trencar-ho tot, podia ser un bon final, per una relació tòxica que hem patit la ciutadania de Catalunya. No si val tot, aquests socis ERC y Junts, no han sigut capaços de gestionar la Generalitat amb una mica de seny. L'eix dreta i esquerra també existeix. Socis què han fet comèdia per semblar que treballaven a la una, però que desprès cadascun tirava pel seu camí. ERC té què mirar a l'esquerra, el problema és que no arriba a sumar amb els Comuns. El PSC deu estar pensant que la seva victòria inútil, ara, ja no ho es tant. ERC ha dit prou, però això vol dir, anar a eleccions. Adéu al 52% de vot independentista. Molta gent està molt cansada d'aquest espectacle permanent de desunió a les files independentistes, però potser, cal repensar tota l'estratègia a mig termini. No parlo del llarg termini, perquè, simplement, és impossible.

Potser a les properes eleccions, el PSC esgarrapi vots de Cs, què ja pot acomiadar-se del Parlament, una pujada de Vox, moderada, i abstenció, què castigarà tant a ERC i Junts. Però, no veig massa canvi en la correlació de forçes i tornarem aquest joc estèril amb el que estem instal·lats. Es possible què s'ha arribi a un acord in extremis? No ho sé. Les ferides actuals son molt més profundes que abans de començar aquestes converses després del 14-F. 

Sembla que definitivament, la Generalitat, no tingui qui l'estimi.  Això és un error històric, per dir una paraula grandiloqüent, però aquest ha estat un instrument molt valuós per la transformació de Catalunya. Ningú pot entendre què els partits independentistes, vulguin desentendre's de l'acció de govern a la Generalitat. Es veritat que la Generalitat té poc marge de maniobra, què les seves lleis, son impugnades amb molta facilitat i el TC té la costum de suspendre-les, què no té la financiació que li pertoca, però malgrat tot encara pot fer coses. La independència  no arribarà, almenys a mig termini, però, la gent té molts problemes i espera què els seus polítics, facin alguna cosa més que barallar-se entre ells, mentre que l'atur, l'habitatge, les infraestructures, la pandèmia, la sanitat, l'educació, els impostos, i un llarguíssim etcètera, estan a l'espera que el proper govern entomi, si qui sigui, tots aquests problemes, que no marxen i què no es resoldran amb ERC i Junts enemistat fins el dia del judici final.