Jordània: Amman-Castell de Ajlun (VI a)

 Avui hem fet més feina que ahir. J.M.M té 100 grams de remordiment, perquè molts hauríem volgut banyar-se a les aigües del Mar Roig. Però ara ja és massa tard. A les 6.30h el telèfon ens avisa de què cal llevar-se. Esmorzar a les 7h. Discret. A les 8h sortida del hotel per anar a veure el teatre romà d’Amman. En el calendari lunar àrab, els divendres és la seva festa. A més, estem al final del Ramadà –dejuni durant la sortida del sol fins a la seva posta-. No hi havia molt de trànsit. El dia ha estat molt calimós, sense visibilitat a llarga distància, la pols en suspensió era més evident que ahir quan van arribar a Amman. Per anar al teatre romà, hem passat per els hotels de luxe de les cadenes nord-americanes. Edificis imponents, molt formigó i cristall, res a veure amb la pedra en que es fan les construccions.

El teatre romà d’Amman l’únic monument que hem pogut veure de la ciutat, encara impressiona. Des de les seves graderies es pot tindrà perspectives de la ciutat. Si tens una mica de vertigen millor no pujar massa alt.

Com sempre hi ha presa per veure-t’ho, hem travessat Amman per els turons que envolten la ciutat, barris elegants i barris molt pobres, allà la pedra de les construccions deixa pas a qualsevol cosa que és poguí fer servir. Hem passat per el Palau Reial, que es un edifici enorme, des de fora no es veu les edificacions. Hem anat per carreteres estretes amb pujades i baixades constants, fins anar a Ajlun*.

L’objectiu del matí era el Castell de Ajlun.  A la Wikipedia diu això: “El castell de Ajloun ( árabe : قلعة عجلون ; transcrit : Qalʻat 'Ajloun), nom medieval Qalʻat ar-Rabad , es un castell musulmà del segle XII situat al nord-oest de Jordània . Està situat en un cim d’una colina pertenyent al districte del mont Ajloun, tambe conogut com Jabal 'Auf en honor a una tribu beduïna que conquerir la zona en el segle XII. Des de el seu terreny elevat, el castell custodiava tres wadis que descendeixen cap la vall del Jordà . Fou construït por els aiúbides en el segle XII i ampliat per els mamelucs en el XIII.”

El Castell impressiona per la seva solidesa, dins feia fresca, murs gruixuts, fortificació defensiva, reconstruïda en bona part,  dins d’un turó que domina un ampli espai, ple de turons també. Saladí (1171) es va erigir en defensor dels musulmans envers el cristians que buscaven brega en nom de Crist. 

Desprès hem anat a dinar a les 12.30h. El lloc és diu Artemisa Restaurant, nom evocador, en un turó amb unes vistes que per culpa de la pols en suspensió no deixava veure quasi res. Al mateix lloc venien altres turistes –italians- que feien el mateix itinerari, els havien vist al aeroport d’Amman i a Petra. El lloc era molt gran amb terrasses resguardades de la calor, i vistes difuminades per la pols, però tot plegat un lloc bonic. 

No tan bonic el desgavell a l’hora de cobrar les begudes, que sempre són apart. Han posat 3 ampolles d’aigua de 1,5 l, i sembla que han fet pagar no per les tres ampolles, sinó cada persona pagava l’ampolla! Ep, som turistes!