El món assisteix impassible el trencament de principis que semblaven ferms, malgrat la seva permanent violació. Ara de la mà del tàndem Netanyahu-Trump, tot això ha saltat per l'aire, i això és literal. Llançar atacs preventius a Iran, i esperar tranquil·lament la resposta, per augmentar l'aposta militar i així fins ara, quan Trump, aquest l'heroi del nostre temps, que diu una cosa i fa l'altra, ataca instal·lacions nuclears, com si res. Tot plegat té un aire de família amb l'eslògan de les "armes de destrucció massiva", una auto profecia que acaba complint-se de manera inexorable. El règim dels aiatol·làs és tant abjecta com el d'Aràbia Saudí, però un és el dolent i l'altre l'amic americà que compra armes que no necessita per fer feliç al lobby armamentístic d'EUA.
I mentre la propaganda treballa per imposar el relat que convé, a Gaza passa el que cada dia passa, es a dir, l'assassinat de palestins desesperats per trobar aliments i mentre l'exèrcit israelià dispara per el plaer de matar l'enemic deshumanitzat, mantenint Gaza fora del abast de l'ONU i on la fam es fa servir que aniquilar la infància i el futur palestí, davant del silenci còmplice de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada