II
A les 13:15h hem anat a dinar al Suisse Bellagio. Estava ple de gent, sort que teníem la reserva que havia fet en Sendo. Hem pujat a la segona planta, a la terrassa estava plena, nosaltres ens han posat dins, feia calor i no hi havia aire acondicionat.
El menú consistia en raviolis amb verdures, l’oli que feien servir era excel•lent, estava molt bo. De segon, peix amb tomàquet, malgrat que les verdures eren massa al dente. El postra, pastisset de llimona, i cafè expresso. Tot plegat molt bo, malgrat que el servei, no era massa diligent.
Hem fet temps per l’última activitat que consistia en anar amb ferri per el Llac Como fins a la població que dona nom al Llac. Anava ple, nosaltres hem estat dels primers, i hem pogut asseure’s al exterior (popa), el viatge s’ha fet molt llarg i pesat, perquè un sol justicier volia que paguéssim estar a l' exterior. Cap parapet ni cap ombra per nosaltres. A més el vaixell, anava parant a tots el llocs que li tocava parar, els núvols passaven deixant de tant en tant ombres que s’agraïen. Pel recorregut no hi ha gratacels ni cap construcció aberrant. Les vil•les estan escampades per tot el Llac, en George estava en una d’elles.
Hem anat des de Bellagio a Leno, Colonno, Lezzeno, al altre cantó del Llac, desprès anant cap el altra cantó, Argegno, Brienno, Urio, Moltrasio, Cernobbio, Tavernola, Como. Final de trajecte.
Baixar del ferri, eren les 18:15h, hem vist un funicular, el Cannone di Mezzodi. Nosaltres hem anat a trobar l’autocar, hi havia moltíssima gent, hem parat al costat d’una parada d’autobusos, per esperat l’autocar, en Rocco ens ha deixat davant del aeroport Milà-Malpensa.
El trajecte dura uns 40’ per l’A9. Hem agraït el molt bon treball d’en Rocco, acompanyat d’un agraïment no solament espiritual, sinó també material (metàl•lic).
Hem anat a facturar maletes. Hi havia dues noies fent la feina. En aquell moment, ens han dit que el vol es retardava 1h 30’ per culpa del mal temps a Barcelona. De fet l’avió que tenia que portar-nos a Barcelona, encara era a Barcelona.
La previsió era cap a les 24h. No tenia gens clar que poguéssim sortir a aquella hora. A les 23:00h en la pantalla d’informació un raig d’esperança, perquè indicava la porta d’embarcament (A-9). Tothom cap a allà, esperant asseguts. Havíem rebut una trucada que no volíem haver escoltat. Cap a les 23:30h hem embarcat. Segurament tothom creuava els dits perquè l’avió un Airbus A321 anava ple. Per acabar-ho d’arreglar un eixelebrat s’ha encarat amb un dels tripulants de cabina, no volia fer cas de res del que li deien, els seu mòbil a anat per terra una pila de vegades, devia tenir la mà morta. En tot cas, la veu de la comandanta, ens ha dit que calia més paciència perquè a la nit, l’aeroport restringeix els vols, calia esperar un 15-20’ més. Desprès d’aquest temps d’espera l’avió s’ha enlairat cap a Barcelona.
El vol ha anat ràpid, quan encara falten 30’ la veu de la comandanta ha dit que ja baixàvem, era un estímul psicològic per imaginar que ja aterràvem. En el viatge, pensava en la trucada i en tot el que representava.
A la terminal de Barcelona, el terra estava moll de les pluges intenses que havien caigut a Barcelona i mig Catalunya. Recollir maletes, cap pèrdua!, abraçades i encaixades de mans a tots els companys de viatge. Dir que tots ells i elles han estat uns excel•lents companys. Menció especial a Sendo, un guia excel·lent tant en la vesant professional , un crack, com la vesant humana, tot cor per ajudar a tothom. Hem sortit a l’exterior, plovia, el cotxe estava aparcat al lloc, l’encarregat d’Aparca & Go ha fet el tràmit corresponent, posar les maletes dins del cotxe, eren les 3:00h de la matinada. Cap a les 3:50 arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat.
