Thriller fa quaranta anys!

 

Michael Joseph Jackson

30-11-1982

Naufragio (I)

 

El libro* se inicia con una declaración de principios: “Nací muy sano en brazos de una civilización moribunda y durante toda mi existencia he tenido la sensación de estar sobreviviendo, sin mérito ni culpabilidad, siendo así que tantas cosas a mi alrededor se convertían en ruinas; igual que esos personajes de película que cruzan por calles en que se desploman todas las paredes y salen, no obstante, indemnes sacudiéndose el polvo de la ropa mientras, tras ellos, la ciudad entera no es ya sino un cúmulo de escombros” (pág.13)

Recomanacions musicals

 

La Xina no és amable amb els seus treballadors

Amb l'habitual doble moral que manega amb solvència la UE/Occident, les veus critiques contra el Mundial de Qatar per les condicions laborals de milers de treballadors que han mort, ni el respecte als drets humans, ningú no para boca per les condicions de milions de persones a la Xina. La gran fàbrica del món, té presoners a  milers de treballadors els recintes on treballen -política del Covid 0- perquè la gent que al black friday volgui comprar l'enèsim mòbil, ho pugui comprar. Així, gràcies al mòbil, podràs assabentar-te de com va el Mundial al Qatar. 

Art i musica: William Blake

 

William Blake

Adéu a Pablo Milanés

 

 

(1943-2022)

Qatar-DDHH: 10-0

 

La tardor lli costa arribar-hi (i IV)

 

Pic de Comaloforno

Dia Mundial del Nen

 

Recomanacions musicals

 

Els futbolistes no tenen respecta a la ciutadania

La FIFA vol diners, i Qatar s'ha ofert per pagar una festa obscena amb la aquiescència de les federacions nacionals i la complicitat dels estaments futbolístics, jugadors inclosos. Tot es qüestió de molts diners, malgrat els milers de morts que ha suposat la construcció d'estadis ultramoderns a ma d'obra ratllant la servitud. La paraula política i esport son incompatibles diuen les mandataris esportius. Però Qatar ha fet una aposta publicitària per blanquejar-se, tampoc li cal, tothom mira a un altra lloc. Desprès del Mundial, veurem com la FIFA vol respecta per els futbolistes, però cap consideració per aquells que han construït les estadis. Així és la lògica d'aquest món.

 

La tardor li costa arribar-hi (III)

 Sant Climent de Taüll

Art i musica: Thomas Gainsborough

 

Thomas Gainsborough

(1727-1788)

8000 milions de raons per fer del món un lloc (una mica) millor

 

Som 8000 milions de persones! La demografia segueix la seva senda ascendent, fruïts dels avencs en medicina, i millores en l’alimentació i higiene, però la immensa majoria dels naixements son els països del tercer món, especialment a l’Àsia i Àfrica. L'Índia és un país del tercer mon?  Es calcula que per 2060 serà el país del món en més habitants, 1650 milions de persones. Es sostenible aquest creixement? Onze anys han calgut per passar de 7000 a 8000 milions. El mon Occidental, la taxa de naixement baixa contínuament. Per contra, els països d’Àfrica i Àsia la seva taxa no para de créixer. Envelliment per un costat i una població molt jove per altra. Serà possible un equilibri que no destrueix el mon en el que tothom viu, i que sigui una mica més just?

La tardor li costa arribar-hi (II)

Vall de Boí

(Camí dels enamorats)

  

La tardor li costa arribar-hi (I)

Vall de Boí

 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Alexej von Jawlensky

 

Alexej von Jawlensky

Croàcia: Epíleg

 Epíleg

1.- Viatjar és sortir de la rutina. I això vol dir que ningú pot ser turista permanentment. En la nostra societat líquida –Zygmunt Bauman- on tot adquireix un format de positivitat, degut al model neocapitalista on estem ficats, ser turista es a la vegada signe del temps, però també testimoni accidental. Hem vist Croàcia, un lloc magnífic de veure, però hi viuríem? Què hem sapigut d’aquesta gent? Cal recordar que Croàcia es fruit d’una Guerra Civil a l’antiga Iugoslàvia.

2.- Com bons turistes, hem anat amb una guia que viu al país, què parla el seu idioma. Ella si té una perspectiva més amplia que nosaltres, més enllà del que podem saber. Per això el que ens ha dit, condiciona el que nosaltres podem percebre.

3.- No hem pogut parlar amb la gent d’aquest país. El idioma és un obstacle important.  El paisatges  tant a la costa com al interior, dona l’efecte d’un país endreçat. Es cert, ens ha explicat la corrupció política i els efectes que va tenir la Guerra. Però, també podies llegir entre línies.

4.- La Guerra (1991-1995) per la independència a Croàcia, va marcar a tota una generació i els seus efectes encara hi son. Nosaltres no va poder copsar massa els seus efectes, més enllà de cases abandonades a la zona interior quant van anar els Llacs Plitvice o els desperfectes deixat alguns monuments, o l’abandonament del hotel Belvedere a Dubrovnik.

Dubrovnik (1991)

5.- Aquesta Guerra Civil va tenir noms i cognoms, a més dels morts que cada bàndol ha reivindicat com herois. A Croàcia destaca la figura de Franjo Tudman. La nostra guia tenia certa contradicció amb el personatge. Al arribar a Croàcia, el aeroport de Zagreb, porta el seu nom així com el pont que arriba a Dubrovnik.

6.- Les pinzellades polítiques que va anant deixant, per exemple, la historia massa edulcorada del Moviment Ustacha, no deixa de ser xocant.  Hi havia com una mena de exaltació nacionalista de perfil baix. Aquesta exaltació, es conjugava com acudits sobre la resta de grups ètnics-Mujo i Huso-. Per exemple: 

Un bosnià ensenya un puzle a un altre i li diu, orgullós: “Mira, he trigat només dos mesos a acabar-lo”. L'altre bosnià li diu: “Bé, i què?”. I el primer li contesta: “Que a la caixa hi posa de 3 a 5 anys!”

- Per què els montenegrins no celebren l'1 de maig?

- Celebrar el dia de la feina? Estàs de conya?

- Quin senyal de circulació no existeix a Montenegro?

- La de Precaució: treballs a la calçada.

No va explicar exactament aquests, però eren d’aquest estil. Algú pot pensar que els de Lepe son de la mateixa espècie, però desprès de la Guerra Civil, no hi ha res de neutre ni graciós.

7.- Un del errors més greu de l’UE va ser donar per bo, la adscripció de les fronteres per religions i per nacionalitats, quant a l’Antiga Iugoslàvia no hi havia més que una nació. Una ciutadania, però amb la mort de Tito i la desintegració del bloc comunista, tot allò que estava amagat per la dictadura i la retòrica, és va obrir la caixa de Pandora amb efectes devastadors, sobretot per a Bòsnia- Hercegovina. 

8.- Si els efectes de la nostre Guerra Civil (1936-1939) i els posteriors quaranta anys de dictadura (1939-1978) i la Transició, son producte d’aquella Guerra, és inevitable pensar que la Guerra Civil a Croàcia, ha deixat penjada. Una penjada que per nosaltres és difícil de calibrar.

9.- Srebrenica (Bòsnia-Hercegovina),  és un altra exemple, desafortunat de la visió que la nostra estimada guia ve deixar anar. Hi ha relats diferents, però la història, si vol tenir un mínim de credibilitat, implica acostar-se a les fonts. En primer lloc, els supervivents. Els que van viure els episodis de neteja ètnica- Espanya va inaugurar aquesta tradició amb l’expulsió del jueus per ordre del cristianíssims Ferran i  Isabel-. I desprès tots aquells que de manera directa o indirecta ho van viure. I desprès, els morts. Ells també parlen. Els cementiris estan plens. Un exemple d’això és al llibre de Marc Casals, La piedra permanece*, i el seu capítol “Los vivos” (pàg.102-118).

10.-  Entre allò que un pensa i diu i el que ha passat pot haver un abisme. La nostre guia, és com tothom, tenim ulls per unes coses, les més properes, i tenim prejudicis quant es tracta de mirar els altres.  Això és inevitable, no vol dir que sigui bo. Cal ser conscients que no sempre som massa objectius, entre altres raons perquè  l’objectivitat, en aquestes qüestions és improbable. Una afirmació, s’ha la pot donar per bona, i llavors, allò que és va dir, es transforma en una veritat certa, perquè algú la dit i ningú la contradit.

Croàcia: Dubrovnik-Barcelona (9)

 Dia 9

Dubrovnik-Barcelona

M’he despertat d’un mal son. Sembla que anava per un carrer de baixada a 230km. Devia anar en cotxe. Desprès m’ha costat tornar agafar la son. A les 6.50h ha tocat l mòbil-despertador. Sembla que finalment, m’havia adormit. No hem anat a la piscina del hotel, portar el banyador mullat a la maleta, no era cap bona idea, tenint en compta que podem anar a la piscina del club cada dia!

Dutxa i preparar maletes, la sortida era a les 110h. Hem anat a esmorzar. Un company sembla que tenia Covid i s’ha quedat a l’habitació. El bufet es preparava per alimentar a tots els clients famolencs. Co hi havia de tot, he agafat pa torrat, cafè (caputxino). Hem tornat a pujar a l’habitació. El dia feia mala pinta, núvols grisos que amenaçava pluja. Sembla que aquesta setmana a Croàcia plourà. Nosaltres hem tingut molta sort per un temps quasi primaveral. He fet les últimes fotografies.

Hem baixat les maletes. Les hem posades a l’autocar. En Leo a carregat i descarregat els equipatges amb ganes. Hem fet l’onada per ell. La nostra guia, Rosa Maria, ha tornar a fer que ens enumeréssim en croat per últim cop. Salutacions, a comiats, petons i entrar a l’aeroport de Dubrovnik. El recorregut per anar a l’aeroport és espectacular, una mena de Costa Brava, encara més brava, un mar metal·litzada, bufava un vent persistent, ja es veu que avui els caiacs no podran sortit del Dubrovnik, o potser si. 

Aeroport de Čilip

A l’aeroport de Dubrovnik ( aeroport de Čilip) és força petit per el trànsit turístic. Hem tingut que esperar per facturar, a l’hora de la veritat, hem tingut que facturar-ne nosaltres mateixos. Sort que una companya ha fet la primera prova de facturació i desprès la resta. Hem fet cua per el control de passatges, col•locar la motxilla, mòbils, claus etc., a la safata. Passar per l’arc de triomf de la sospita i recollir la safata, una vegada verificada per els escàners. Control de passaport (DNI), amb un policia amb cara d'avorriment mortal. I d’allà al Duty free i esperar l’hora d'embarcar, amb canvi de porta del 9 al 23.

*Joaquim

Hem comprat un parell de coses, una de les quals hem perdut al avió. A l’hora exacta hem sortit cap a Barcelona i a les 15.53h estem ja molt a prop de Barcelona. Finalment, hem aterrat a Barcelona. No hem anat més ràpid que al anar a Zagreb, el vent de cua no ha ajudat. Hem tingut que esperar una estona per recollir les maletes. A l’hora d’entrar per el control de passaport hem tingut que fer-nos una fotografia amb màquina automàtica, m’ha costat superar aquest obstacle. A punt de sortir de l'aeroport al vestíbul un GC. Amb accent andalús, molt tancat, parlava amb una noia, semblava força evident que ell desconeix l’existència del català. Diuen aquest esforçats funcionaris que no volen venir a Catalunya, estic d’acord. 

L’autocar ha recollit les maletes i tots cap a dins. El trajecte ha sigut ràpid no hi havia transit, hem arribat a casa sense cap dificultat. El viatge a Croàcia havia finalitzat.

Croàcia: Dubrovnik (8.2)

El lloc escollit per la nostre diligent guia, Rosa Maria Mascarell, ha sigut el restaurant “Moby DicK”, un lloc a la segona fila del carrer principal, la Prijeko ull. Hem tingut que pujar escales, hem menjat a la terrassa que coincideix amb el carrer, molt estret. Es menja molt be i molt bo. He menjat espagueti amb gambes i he compartit una amanida amb pop, una copa de vi blanc de la casa i un cafè, a més d’un extra, un didalet (chupito) d'avellanes amb gel, regal de la casa, estava boníssim. Si vols menjar una mica be, els preus som com a casa i això vol dir, que son preus per a turistes.

La nostra cap de grup, ha fet un panegíric per la nostra benvolguda guia, amb corona de llorer per a ella, a més d’un be més tangible, perquè no tot ho soluciona la simpatia.

Rosa Maria Mascarell

*Luis Miguel

Sinagoga

Mali Muo

No hem pogut anar a la platja, però si donar-nos una volta amb un petit vaixell de pesca reconvertit per els turistes, per poder veure Dubrovnik des de la mar. Un company ha protagonitzat el moment de pànic/còmic, quant al fer un petit salt per el vaixell pescador s’ha enfonsat el peu per sorpresa d’ell i de tots nosaltres, no sé si el patró del petit vaixell li haurà fet molta gràcia, segur que no. 

*Albert

Desprès d’una estona per intentar treure-li el peu, ha pogut alliberar-se i hem pogut gaudir de la mar blava i uns paisatges extraordinaris. Hi havia altres activitat nàutiques, per exemple, uns caiacs que anaven a un cova-platja que res més és pot arribar amb els caiacs o en vaixell. Hem donat la volta a la illa Lokrum que està davant de Dubrovnik, resseguint la costa molt escarpada hem vist l’ Hotel Belvedere, abandonat a la seva sort, desprès que a la Guerra Civil fos mig destruït (1991). Es parla de restaurar-la, però de moment no es veia cap moviment per fer-ho.

illa Lokrum

 Hotel Belvedere

Hi ha platges, privades, apartament al costat dels penya-segats, hi havia molta activitat al Banje Beach, al costat hi ha un port esportiu. 

Hem baixar a terra, per anar a buscar l’autocar, caminant per el carrer principal hem vist i escoltat molt de xivarri, però res més era un boda molt cridanera, res més faltava el drac per haver donat un toc molt HBO. Els pares dels nuvis obrien la comitiva molt somrients i fatxendes. Una mica més endarrere hi havia un altra boda, però allà no anava pràcticament ningú, excepte els nuvis, era molt estrany Encara en ha donar temps de comprar un gelat.

Hem sortit de les muralles i ens hem esperat força temps al costat de la petita plaça plena de gent, l’autocar estava en un embús. Hem arribat al hotel en 10’, i per culpa del retard, no hem pogut veure la posta de sol. A la terrassa del hotel hi havia un grup de gent fent una mena de botelló, que devia haver gaudit de la posta. Encara hi havia el vermell al horitzó.

Hem pujat a la habitació, i he començat a escriure la crònica del dia. A les 20h hem baixat al restaurant. Hi ha tantes possibilitats que no saps que has escollit. He agafat unes verdures al forn, però no estaven com calia. Hem tornat a l’habitació i he acabat d’escriure. Demà sortim a les 10h i anirem directament a l'aeroport. El  viatge s’ha està acabant. Hem vist sèries i he intentat llegir una mica, però és fa difícil de fer-ho.

Osasuna-Barça:

 

El Barça aconsegueix guanyar al Sadar, amb un inici de partit catastròfic i un àrbitre que no ha volgut veurà un falta a l'àrea del Barça que ha suposat el gol de l'Osasuna (6'). Un altra partit travat on l'Osasuna s'ha deixat la pell i on  Lewandowski ha sigut expulsat al minut 30' per doble targeta groga.

A la segona part, Pedri ha convertit en gol un rebuig de porter empatant  el marcador al minut 47. Els canvis han permès al Barça obtenir un avantatge perquè quan semblava que l'empat era inevitable, una passada mil·limètrica de Frenkie de Jong a Raphinha (85') ha pentinat la pilota superant al porter que estava una mica avançat. L'Osasuna també ha tingut les seves oportunitats. Mal arbitratge de Gil Manzano sense criteri a l'hora de xiular les faltes i desprès repartint targetes grogues també sense criteri. El Barça s'han va líder fins que no torni a començar la Lliga. 

Croàcia: Dubrovnik (8.1)

 Dia 8

Dubrovnik

M’he despertat desprès d’un somni reparador. Dutxa i esmorzar amb un bufet de príncep, llàstima que el Príncep, no era venecià, sinó florentí. Al bufet hi havia de tot, tan dols com salat. També hi havia un petit espai per a celíacs. 

A l’hora (9h) hem agafat l’autocar per anar al centre de Dubrovnik. Al costat de la plaça que et condueix dins del recinte a murallat. No érem els únics, una munió de turistes volíem conquerir Dubrovnik. 

La nostra guia Rosa Maria, viu a Dubrovnik i coneix el terreny pam a pam. Ha començat el seu soliloqui interminable, que començava, com no, al segon dia de la Creació, per anat posant context històric. Els sospitosos habituals han anat desfilant sense treva. La història te data inaugural al 615. Unes explicacions que desemboquen en un allau d’informació impossible de diferir, però que sembla que els guies, ho necessiten explicar. Hem anar en primer lloc no dins de la ciutat a murallada, sinó al Fort Lovrijenac. 

Parada per desembarcar

La Font d'Amerling

Punt de trobada per conquerir les muralles de Dubrovnik

(Ul.Svetog Đurđa)

Diu la Wikipedia sobre el Fort el següent: “la fortalesa de Lovrijenac , també coneguda com el Gibraltar de Dubrovnik , és una fortalesa situada en un penya-segat fora de les muralles exteriors del costat occidental de Dubrovnik a 37 m sobre el nivell del mar. La fortalesa és coneguda per les actuacions i els casaments celebrats en aquest edifici monumental, i sobretot com un símbol històric de resistència a la República de Venècia”.

Vistes a Dubrovnik

“En el moment del conflicte entre Dubrovnik i Venècia, els venecians planejaven construir una torre al mateix lloc on ara es troba Lovrijenac. Si ho aconseguien, tindrien Dubrovnik sota control, però la gent de Dubrovnik, després d'haver conegut el seu pla, els va superar. Les cròniques de Dubrovnik revelen com la gent de Dubrovnik va construir Lovrijenac en només tres mesos, i quan els vaixells venecians van arribar, plens de materials de construcció, no van tenir més remei que tornar a Venècia sense acabar.” Com és veu la mitologia del ciutadans de Dubrovnik, dona força a la idea de identitat i orgull patri. 

La fortalesa de Lovrijenac, construïda a finals del segle XVi XVI, és una construcció potent i impressionat, amb unes vistes que permetien tenir un observatori privilegiat per albirar tant els amics com sobretot enemics, -per a turistes, excepcionals- on es pot veure la illa de Lokrum, així com la ciutat vella i a murallada. 

A cada pedra, per dir-ho així, la nostra guia, tractava de fer-la parlar, perquè poguéssim explicar totes les històries que aquell lloc concret hi tenia. Endinsar-ne a la ciutat a murallada, semblava que les pedres cridessin la nostra atenció, perquè la grau de explicació augmentava de manera exponencial. Ha això ha fet que anéssim avançant amb una extraordinària lentitud i morositat. Més de quatre hores de divulgació històrica ha sigut massa. Per què, qui aguanta  a la TV un programa de la BBC, posem per cas, que expliqui Dubrovnik? 

En algun punt del recorregut ha explicat que allà s’havia filmat escenes de Jocs de Trons. Hi havia petits grups de turistes que feien la ruta del escenaris principals de Jocs. Com diria el tòpic: “Hi ha gent per tot”.

"La plaça Gundulic es troba al final d' Ulica od puča (Ulica = carrer; puči = tipus de pou). La plaça es va crear com a conseqüència del Gran Terratrèmol de l'any 1667 ja que les cases situades al lloc es van reduir a runes. Avui la plaça acull l'estàtua del poeta de Dubrovnik Ivan Gundulić, obra de l'escultor Rendić de 1893. A la plaça també hi ha una petita font Amerling, donació del benefactor Sr Amerling"*.

Civu Frana Cundulica*

Marin Držić

Setge de Dubrovnik

Tanta explicació no hem tingut ni temps, be si, 15’ per fer la nostre abans de anar a dinar. No hem tingut massa temps per mirar per el nostre compte. Hem vist l’església de Sant Blai. Hem entrat dins de Mali Muo, on desprès hem agafat un petit vaixell per donar-nos una visita per mar i veure el perfil de Dubrovnik des de ‘altra perspectiva. Al costat hi havia una terrassa on un grup de musics tocava amb molta professionalitat una peça de jazz. Desprès hem anat el punt de trobada per anar a dinar. Hi havia molta gent, especialment turistes.