A la nit hi ha una visita per Split de 21 fins a les 23h. Hem sopat, potser més del que calia. Hi havia futbol i jugava la selecció de casa (Croàcia) amb Dinamarca, sembla que finalment va guanyar la selecció croata. Hem sortit a les 21h i l’autocar ens ha deixat a prop del centre històric, uns 8’ de trajecte. El preu de l'autocar era massa car, però som turistes, i això vol dir milionaris. Com sempre que pugem a l'autocar, la nostra guia Rosa Maria M, ens demana que ens enumeren amb croat, jo per exemple soc el četrnaest. Al carrers hi havia moltes botigues obertes, perquè l’hora de tancar son a les 22h i en altres les 23h, excloent-hi les restaurants que tanquen tardíssim.
A partir del Passeig Marítim ens endinsem dins dels carrers, per anar descobrint monuments romans, venecians, renaixentistes. Hem arribat a les portes del Palau de Dioclecià i el costat un monument anava a dir monumentals d’un colós anomenat Gregur Ninski, la seva figura la glosaré en el seu moment. Restaurants, cafès plens de gent de la ciutat, molta gent jove i per descomptat turistes.
Hem anat recorregut carrers estrets a la part antiga, en algun local si podia escoltar musica. I hem anat a parar a un escenari magnífic. Amb la Torre del Palau de Dioclecià al peristil, una plaça on un molta gent escoltant musica d’una veu femenina i un guitarrista tocaven diferents temes de folk i rock anglès i també cançons italianes. Tothom assegut a les petites grades on la gent jove i no tan jove prenia alguna copa. Un espai màgic, on per un moment ens hem incorporat a escoltar aquesta musica i prenent “marasquino” (licor típic de la zona). El lloc, la veu càlida de la cantant i el acompanyament de la guitarra acústica plena de matisos i precisió i elegància, donaven un aire eteri dins d’un espai històric difícil de superar. Una de les companyes a invitat a ballar a una noia i molts la van imitar, però nosaltres, turistes, teníem que anar a l' hotel, com si fóssim la ventafocs –no podíem fer esperar al xofer de l’autocar- així que la màgia a desaparegut ràpidament, però aquell moment hi queda en la memòria, ara es diu experiència. Algú ha dit que hem tingut el “moment zen”, potser no ho diria així, precisament, perquè el zen rebutja de pla aquesta mena d'experiències; però ja m’ha està bé.
Hem arribar a les 23.15h a l' hotel, encara ens ha donat temps de veure un altre episodi de les nostres sèries preferides, encarà amb el so de les cançons del musics que tocaven arrecerats i patrocinats per el restaurant/ cafeteria Luxor. Demà hi tornarem a Split per veure el Palau de Dioclecià de dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada