M'ha despertat un gall! L'hora era intempestiva (5:50). Ara son les 7:10h i encara va cantant pels carrers, per si de cas no l'havíem escoltat.
A les 7:35h hem anat a esmorzar. Tot massa discret. Desprès hem sortit per fer temps, per la reunió informativa de turisme social. Hem arribat a la platja. Es veu la badia de Palma, fins i tot podies veure a traves del mòbil o a la càmera de fotografia la Catedral.
Habitació amb vistes
Façana del hotel
El Flatiron de S'Arenal
A les 9:30h estava convocada la reunió per les diferents excursions del IMSERSO. Una bona estona de xerrada per explicar qüestions de la nostre edat. Per exemple, hi ha metge per si sorgeixen problemes de salut. Assegurances pel qualsevol contratemps. I desprès les viatges optatius a "preus reduïts", segons la propaganda. Nosaltres hem agafat quatre excursions, globus inclosos, però que finalment, no s'ha pogut fer pel mal temps. També hem reservat cotxe per voltar tota la illa.
Calia apuntar-se allà mateix i pagar en targeta o efectiu. Segons la noia que és dedicava això, tot eren avantatges d'escàndol. La cua per fer les tràmits s'ha fet llarga. Desprès hem sortit del hotel cap a Palma amb el bus 23 davant de l'entrada del hotel i on els galls si passejaven sense cap mania. Pel que sembla, algú va deixar lliure a galls i gallines, i ara és una mena de costum veure els galls despertant a deu i s'ha mare a hores impossibles.
El preu del bus son 2€ per persona. Et deixa a Plaça Espanya, desprès de parar per tota la illa! Les parades és diuen balnearis ! Hem passejat sense cap objectiu concret. Hi havia molts turistes. Desprès hem anat a dinar a un lloc que ha esdevingut un lloc llunyaníssim. Això si, ha permès veure la ciutat des de un altre perspectiva. Carrer del 31 de Desembre. Hem seguit per el carrer d'Alfons el Magnànim. Hem arribat fins el carrer de Miquel Capllonch, on es troba el bar can Biel Felip. I efectivament, és un lloc molt casolà, però que es menja molt be, si ets del que t'ha agrada la cullera. El preu era econòmic. El que és segur que el lloc no és turístic. Esta al costat del Conservatori de Musica.
Amb la panxa plena i anava dir contenta, hem tornat cap a Plaça Espanya. El carrer d'Alfons el Magnànim es concentra una bona pila de botigues de mobles de cuina. Hem passat per Casa Martí, una botiga de instruments musicals, molt convenient tenint en compte que està al costat del Conservatori. Hem parat una botiga de llibres de segona mà. Tots estaven en la prestatgeria que tocava. I desprès hem passat pel FNAC.
El Mercat
Plaça Major
Edifici Modernista
Parròquia-Basílica de Sant Miquel
Per fi, hem arribat a Plaça d'Espanya. Hem pres un tallat. Hem arribat al Parlament. Hem vist el Passeig del Born. Hem tornat un altre vegada a Plaça Espanya. Gent disfressada -era dijous gras-. Hem comprat un bonus d'autobús. Hem pujat al 23 cap el hotel. Era hora punta perquè s'ha anat omplint que no hi havia espai per moure's. Hem comprovat el final del trajecte (S'Arenal). M'ha donat temps de anar a la platja per fer fotografies, una d'elles ha sortit espectacular.
Cansats, hem fet temps per anar a sopar. Els sopars tenien sempre lo mateix. Prescindible, però alguna cosa has de menjar.
Hem vist sèries. "Para toda la humanidad". Hem vist últim capítol de la 3ª temporada., un capítol intens i devastador. Demà tenim visita turística complerta per Palma de Mallorca.
PD: El rellotge intel·ligent m'ha dit que ens havíem passat tres pobles caminant i que havia deixar de comptar.
El dia s’ aixecat plovent i nosaltres hem valorat què no valia el esforç per arribar-hi al “Caminito” plovent i amb un terreny perillós, hem decidit anar altra cop a Màlaga capital.
Màlaga capital és una ciutat que no et canses de veure-la. La seva fisonomia mediterrània, els seus carrers, la seva gent –molts estrangers-, una babel on l’anglès és molt present.
Hem agafat el tren –és com si agafessis un metre- amb el nostre bitllet de 10 viatges. Anava ple. Hi havia tres nois molt a prop nostre, parlaven per parlar. A la tornada també tornaven.
De Fuengirola fins a Màlaga-Alameda. És curiós que el noms de les estacions quan entres a Màlaga siguin Victoria Kent, María Zambrano i Màlaga-Alameda fi de trajecte. No sé quanta gent deu saber qui eren Victoria Kent i Maria Zambrano.
Hem sortit de l’estació cap a la Alameda, una avinguda plena d’arbres –pollancres- enormes que al estiu és deuen agrair moltíssim. Hem anat al Museu de Màlaga. Un lloc sumptuós, tot de parquet i un grapat d’obres d’art. Es fa difícil anar a aquests llocs, perquè la quantitat de peces desborda qualsevol intent d’assaborir el que veus.
"El Museu de Màlaga, avui*
Després de dues dècades amb les col·leccions emmagatzemades i diversos retards que van mobilitzar la ciutadania de Màlaga demanant l'obertura del museu, el 12 de desembre del 2016 es van obrir les portes del nou Museu de Màlaga, que va integrar per primera vegada els fons del Museu Arqueològic Provincial i del Museu de Belles Arts de Màlaga, essent el cinquè museu més gran d'Espanya i el més gran d'Andalusia. (...).
Es distribueix en planta baixa i tres plantes.
Planta baixa
A l'entrada veurem La Dama de la Duana, una estàtua romana del segle II trobada durant la construcció del palau, així com el pati restaurat del Palau de la Duana, que és de lliure accés i inclou tarongers, palmeres, una font i panells informatius sobre la història de l'edifici, per exemple la visita de la reina Isabel II el 1862 a aquest lloc. En aquesta planta també hi ha la botiga, la sala d'exposicions temporals, el vestíbul, la consigna, una cafeteria (que sortirà a concurs a l'octubre de 2017?) i el magatzem visitable, un espai innovador on els visitants podran veure les obres que estan sent restaurades o altres que no poden estar exposades per llargs períodes.
Primera planta: Belles arts
En conjunt, el Museu de Màlaga compta amb 2.000 obres a la seva secció de Belles Arts, que inclou llenços i escultures de vells mestres de la talla de Lluís de Morales, Luca Giordano, Murillo, Antoni del Castell, Alonso Cano, Ribera, Vicente Carducho, Goya,? Pere de Mena o Zurbarán.
La institució custòdia la que és considerada una de les col·leccions de pintura més grans del segle XIX a Espanya, estant representats pintors com Sorolla, Carlos de Haes, Federico Madrazo, Esquivel, Vicente López Portaña o Ramón Casas, així com diversos dels més cèlebres integrants de l'anomenada Escola Malaguenya de Pintura: Moreno Carbonero, Pedro Sáenz Sáenz, Enric Simonet, Muñoz Degrain, José Nogales o Bernardo Ferrándiz, mentre que al panorama internacional compta amb obres de Lleó Bonnat o de l'avantguardista alemany Franz Marc.
A més, posseeix una interessant col·lecció d'art modern espanyol fins a la dècada de 1950 amb obres de Picasso, José Moreno Villa, Rafael Canogar, Juan Barjola, Oscar Domínguez o Josep Guinovart, entre d'altres; i un petit espai dedicat a la transformació dels dos museus fins a l'unificat actual, amb vídeos explicatius del procés, com la manifestació duia a terme per la societat malaguenya el 1997 com a reclam per a l'obertura del museu.
Segona planta: Arqueològic
La col·lecció arqueològica posseeix uns fons de més de 15.000 peces, que abasten un període històric des del segle VIII a. C. fins a l'Edat Mitjana: egípcies, fenícies, gregues, romanes, àrabs, cristianes i bizantines. En les darreres dècades s'han incorporat peces procedents de les excavacions efectuades per la Universitat de Màlaga, així com diversos lots de les intervencions arqueològiques preventives i d'urgència que s'han desenvolupat al nucli urbà de Màlaga, com les trobades a l'excavació del Teatre Romà o el mosaic romà El naixement de Venus.? Part de la col·lecció del Museu Loringià han estat restaurada i traslladada des del Jardí Botànic.
Tercera planta
Inclou un restaurant, una biblioteca oberta a investigadors; i el mirador del museu, del qual se'n té una visió singular de Màlaga, sobretot de l'Alcassaba, el Castell de Gibralfaro o el Teatre Romà."
Interessant l'escola de Màlaga. Pintures enormes amb estampes costumistes, autoretrats, marines, amb bona tècnica, molt acadèmic, però sense allò que demana per ser una obra rellevant. Tothom ha pogut veure imatges d'obres d'art. Destriar obres mestres és un camí tortuós i dificilíssim. Potser si Picasso s'hagués quedat amb fer estampes costumistes, la galeria estaria plena de les seves obres, però ell no va volgué ser acadèmic i va obrir nous camins, per això te el seu propi museu. Si la pintura no vol ser reflexa exacte de la realitat, això vol dir que el realisme necessita alguna cosa més què reflectir al que hi ha afora, i això passa per la mirada del artista, la subjectivitat creadora. Però l'artista també està dins d'una societat determinada amb uns gustos que condicionen el que ha ser el cànon estètic d'una etapa històrica. Els nostres ulls estan tan saturats de iconografia que costa molt sorprendre'ns al veure un quadre o una escultura o una peça musical. Si puc criticar-ho no és per qüestionar les tècniques pictòriques, sinó perquè inevitablement, faig associacions conscient o inconscients d'allò que m'ha agrada o rebutjo, sigui una pintura o qualsevol expressió artística. I malgrat tot, què sé jo de pintura? Quant penso en Nonell (1872-1911), que no va vendre mai un quadre, o Van Gogh (1853-1890), o la incomprensió envers de Picasso quant va decidir deixar l'art acadèmic per anar a cercar noves perspectives -cubisme-, aquest exemples, expressen les contradiccions entre la societat i els artistes.
Desprès hem passejat per els carrers. M'he comprat un llibre de Maria Zambrano. Desprès hem anat a dinar. A la Plaça de la Marina és troba el restaurant Doña Inés. El local és bonic i elegant. Hi havia quatre persones que dinaven, i a l'hora parlaven de estratègies comercials gastronòmiques. Hem dinat molt be. Una amanida i salmó amb verdures i postres. M'he pres una copa de vi màlaga amb el cafè. Mentre menjaven ha plogut una mica, mentre les veus de la taula del costat seguien parlant de menús variats. No ha entrat més gent, però quant nosaltres marxàvem estaven posant taules per un grup nombrós. La nota del Google es de 4,5 de 5. És un bon indicador. Hi havia restaurants que la nota del Google era un 3,2, deixo els valents què facin la prova. Quan hem sortit no plovia, hem anat cap a l'estació de Renfe. En el trajecte, ple de gent, hem pogut veure l'arc de Sant Martí. Hem arribat a Fuengirola i directes al hotel. Desprès he anat a córrer, hi havia núvols molt foscos, però miraculosament, no ha plogut, malgrat que el cel estava negríssim.
Anar a sopar. Hi havia pasta, però estava passada i no valia res. Ara a l'habitació estic escrivint la crònica del dia. És curiós que avui era el dia d'anar al Caminito, però passejant per els carrers de Màlaga capital, no hem pensat amb ell. Veure sèries, i llegir una estona. Demà tornem a casa. No hem vist la TV del hotel, qui vol males notícies?