El lloc escollit per la nostre diligent guia, Rosa Maria Mascarell, ha sigut el restaurant “Moby DicK”, un lloc a la segona fila del carrer principal, la Prijeko ull. Hem tingut que pujar escales, hem menjat a la terrassa que coincideix amb el carrer, molt estret. Es menja molt be i molt bo. He menjat espagueti amb gambes i he compartit una amanida amb pop, una copa de vi blanc de la casa i un cafè, a més d’un extra, un didalet (chupito) d'avellanes amb gel, regal de la casa, estava boníssim. Si vols menjar una mica be, els preus som com a casa i això vol dir, que son preus per a turistes.
La nostra cap de grup, ha fet un panegíric per la nostra benvolguda guia, amb corona de llorer per a ella, a més d’un be més tangible, perquè no tot ho soluciona la simpatia.
*Luis Miguel
Mali Muo
No hem pogut anar a la platja, però si donar-nos una volta amb un petit vaixell de pesca reconvertit per els turistes, per poder veure Dubrovnik des de la mar. Un company ha protagonitzat el moment de pànic/còmic, quant al fer un petit salt per el vaixell pescador s’ha enfonsat el peu per sorpresa d’ell i de tots nosaltres, no sé si el patró del petit vaixell li haurà fet molta gràcia, segur que no.
*Albert
Desprès d’una estona per intentar treure-li el peu, ha pogut alliberar-se i hem pogut gaudir de la mar blava i uns paisatges extraordinaris. Hi havia altres activitat nàutiques, per exemple, uns caiacs que anaven a un cova-platja que res més és pot arribar amb els caiacs o en vaixell. Hem donat la volta a la illa Lokrum que està davant de Dubrovnik, resseguint la costa molt escarpada hem vist l’ Hotel Belvedere, abandonat a la seva sort, desprès que a la Guerra Civil fos mig destruït (1991). Es parla de restaurar-la, però de moment no es veia cap moviment per fer-ho.
Hi ha platges, privades, apartament al costat dels penya-segats, hi havia molta activitat al Banje Beach, al costat hi ha un port esportiu.
Hem baixar a terra, per anar a buscar l’autocar, caminant per el carrer principal hem vist i escoltat molt de xivarri, però res més era un boda molt cridanera, res més faltava el drac per haver donat un toc molt HBO. Els pares dels nuvis obrien la comitiva molt somrients i fatxendes. Una mica més endarrere hi havia un altra boda, però allà no anava pràcticament ningú, excepte els nuvis, era molt estrany Encara en ha donar temps de comprar un gelat.
Hem sortit de les muralles i ens hem esperat força temps al costat de la petita plaça plena de gent, l’autocar estava en un embús. Hem arribat al hotel en 10’, i per culpa del retard, no hem pogut veure la posta de sol. A la terrassa del hotel hi havia un grup de gent fent una mena de botelló, que devia haver gaudit de la posta. Encara hi havia el vermell al horitzó.
Hem pujat a la habitació, i he començat a escriure la crònica del dia. A les 20h hem baixat al restaurant. Hi ha tantes possibilitats que no saps que has escollit. He agafat unes verdures al forn, però no estaven com calia. Hem tornat a l’habitació i he acabat d’escriure. Demà sortim a les 10h i anirem directament a l'aeroport. El viatge s’ha està acabant. Hem vist sèries i he intentat llegir una mica, però és fa difícil de fer-ho.
%20copia.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada