"Hi ha un moment molt impactant de l’entrevista. O’Donnell llegeix a Trump part del comunicat que l’assaltant va enviar a la seva família: “No estic disposat a permetre que un pedòfil, violador i traïdor em taqui les mans amb els seus crims”. Trump es posa seriós i renya O’Donnell: “Sabia que ho llegiries perquè ets una persona horrible. No soc un violador. No he violat a ningú”. O’Donnell, sense immutar-se i amb la mateixa fredor que havia demostrat fins aquell moment, sense modificar el to de veu, li respon: “Ah! Creu que es referia a vostè?”"
Mònica Planas, imprescindible per llegir entre línies, etziba al final del seu article el següent: "El que provoca perplexitat és que la premsa continuï volent participar en aquest tipus de farsa amb Trump a la Casa Blanca*."
Segurament, a la Mònica Planas, li ha faltat explicar les connexions entre els mitjans de comunicació i la Casa Blanca. Els conglomerats mediàtics son tant potents i les corretges de transmissions son tant evidents, què ningú vol estar fora de l'àrea d'influència que emana de la Casa Blanca, malgrat que sigui tòxica les emanacions.
Un partit a priori difícil, en un camp què en paraules de Gerard, “és una puta merda”. Un partit travat durant bona part del primer temps, sense ocasions clares. Una genialitat de Fermí, ha permès obrir el marcador al 45’. A la segona part, més del mateix, moltes faltes per part del Getafe, sense ser assenyalades per l'àrbitre. En una contra Rashford ha marcat el segons amb una cavalcada de 45 metres. Amb el cero a dos, el partit i els canvis per dues bandes a anat desenvolupar-se el partit. El Getafe lluitador fins al límit permès per l'àrbitre, ha acabat acceptant la derrota. Una derrota que fa al Barça encara més campió, gràcies a l’ensopegada d’ahir del R.Madrid. La Lliga està pràcticament a tocar. Podria fer-se realitat la propera setmana si el R.Madrid perdés al camps del Espanyol, o si no, al camp nou la següent setmana.
PD: Sense Lamine, també és pot guanyar amb solvència.
