L'OTAN vol detenir a Pedro Sánchez (per ordre de Trump)

 

L'OTAN està eufòrica perquè vol gastar el 5% del PIB en armament nord-americà. Tal com apunta en el seu excel·lent article Joaquim Coello*, era el moment de construir un sistema defensiu europeu, però la voluntat de Trump és impedir-ho, perquè l'únic beneficiari sigui EUA. Per això el gest heroic de Pedro Sánchez té el valor simbòlic de posar fre al deliri del 5% del PIB en defensa. Potser les seves motivacions son "massa humanes", però tot així, l'honora perquè veient el grau de sotmetiment de la restes de mandataris europeu, dona idea fins a quin punt estem arribant, i tot això en perjudici dels ciutadans per no fer enfadar a un sàtrapa cada vegada més satisfet d'ell mateix.

L'OTAN té un objectiu és diu Sánchez, Pedro Sánchez!

 

L’OTAN és avui, com ho havia estat sempre, una estructura per donar cobertura els EUA. Ara amb Trump a la Presidència ja no cal cap cobertura. Des de Rutte fen de ventríloc de Trump, tothom s’ha de posar dempeus quan arriba el nou emperador del món lliure. Pel camí que porta, Trump vol ser l’únic home lliure del món lliure. 'Espanya amenaça en fer descarrilar la cimera de l'OTAN', i això per què? No vol assumir el 5% de despesa militar que vol el Líder Suprem Trump. Ningú vol fer enfadar a l’Emperador, tothom té por d’un personatge que sembla extret d’una historieta de còmic de sèrie B. Però resulta que ell, s’han surt. El seu ego deu estat pels núvols. Si Sánchez no és del gust de Trump, un altre que tampoc és ben rebut és Zelenski. I això perquè el bo de Putin està ficat en un atzucac que fa perdre la paciència a un impacient Trump. Per cert, un 5% de despesa militar suposa el doble del pressupost de la Generalitat de Catalunya, es a dir, uns 87.346 milions d’euros.

Recomanacions musicals

 

Retvella, coca, Sant Joan

Trump vol el Premi Nobel de la Pau!

 

Trump diu que hi ha una treva entre Israel i l'Iran, ni que sigui momentània.  Per Netanyahu el fet que EUA bombardeges les instal·lacions nuclears iranianes suposa com diu ell "aconseguir tots els objectius". Així podrà tornar a centrar-se en Gaza. Trump vol ser el pròxim premi Nobel de la Pau. Redibuixar la geopolítica del pròxim orient, fent d'Israel el policia oficial de la regió en capacitat per fer que la resta de països segueixin els interessos nord-americans. El problema de Trump és que no té cap pla per ningú, però a la vegada demostra els seus rivals, Rússia aliada d'Iran, i la Xina amic de tothom, que els EUA son encara una potència mundial.

Destruir Gaza és prioritari per Israel, i a més és molt fàcil de fer-ho!

 

El món assisteix impassible el trencament de principis que semblaven ferms, malgrat  la seva permanent violació. Ara de la mà del tàndem Netanyahu-Trump, tot això ha saltat per l'aire, i això és literal. Llançar atacs preventius a Iran, i esperar tranquil·lament la resposta, per augmentar l'aposta militar i així fins ara, quan Trump, aquest l'heroi del nostre temps, que diu una cosa i fa l'altra, ataca instal·lacions nuclears, com si res. Tot plegat té un aire de família amb l'eslògan de les "armes de destrucció massiva", una auto profecia que acaba complint-se de manera inexorable. El règim dels aiatol·làs és tant abjecta com el d'Aràbia Saudí, però un és el dolent i l'altre l'amic americà que compra armes que no necessita per fer feliç al lobby armamentístic d'EUA.

I mentre la propaganda treballa per imposar el relat que convé, a Gaza passa el que cada dia passa, es a dir, l'assassinat de palestins desesperats per trobar aliments i mentre l'exèrcit israelià dispara per el plaer de matar l'enemic deshumanitzat, mantenint Gaza fora del abast de l'ONU i on la fam es fa servir que aniquilar la infància i el futur palestí, davant del silenci còmplice de tothom.

 

Recomanacions musicals

 

Israel agenolla els aiatol·làs

 

El passeig militar d'Israel a Iran dona idea del nivell tecnològic amb que compta  envers al seu adversari. La propaganda interessada d'Israel feia entendre que Iran era una potència militar descomunal i un perill per tot el sistema solar. Però el cert que això no passa. A la fotografia "el representant de l'Iran a les Nacions Unides, Amir Saeid Iravani, mostra imatges d'alguns dels civils morts pels atacs israelians al país persa". Si amb això pensa que l'ONU farà no sé sap què, ja pot posar-se a la cua. Brilla per la seva absència els països àrabs, una vegada enemics d'Israel i ara, amb el govern més extremista de les últimes dècades, passius comparses  de la destrucció de Palestina. Una constant en les destruccions dels països en conflicte és que el resultat  es el caos i l'esfondrament del país. No sé si serà el cas d'Iran. El coets llançats per Iran no tenen la tecnologia de precisió que si tenen els atacs amb l'aviació israeliana. La falta de cobertura amb satèl·lit els fa anar a cegues. Israel destruirà tota les infraestructures civils com militars. El destí d'Iran ja no està en les seves mans i els seus ciutadans. Si no volen la seva destrucció res més tenen una sortida i per descomptat no es la rendició.

PD: La hipòtesi del bosc fosc és ara mateix un imperatiu estratègic. Ja han fet tard!