Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples Angkor (II)

II

Desprès d'a travessar la porta Sud, l'espai de la porta permet els elefants passar-hi sense cap dificultat. Hem enfilat un camí enmig d'arbres esplendorosos, cap el Temple de Bayon. La distància era d'un 200 m, al final hi ha dos camins divergent i enfront el Temple. Hi havia gent, però no multitud.  

Temple de Bayon

L'estructura és concèntrica. Quadrats que contenen altres quadrats en simetries perfectes. Els murs tenen els desgast del temps i l'erosió de l'aigua. Quan els francesos (1880) van redescobrir aquestes temples la vegetació s'ho havia menjat tot, per això va poder salvar-se el que ara veiem, malgrat la guerra i la destrucció del segle XX. 

Pierre Dieulefils

Bayon (1909)*

Temple de Bayon

Temple de Bayon (c. 1200)

Reconstrucció*

"Bayon era el temple estatal de Jayavarman VII, un poderós governant de finals del segle XIII. El temple es trobava al centre d'Angkor Thom, una ciutat emmurallada que va servir com a capital de l'Imperi Khmer. Quatre de les cinc portes de la ciutat estaven situades en eix amb el temple, i les muralles de la ciutat substituïen els murs de tancament que normalment es troben als temples khmer. Les muralles es troben a una distància tan gran del temple que el temple sembla aixecar-se abruptament del terra com una muntanya artificial. De fet, el temple estava pensat per evocar la forma del Mont Meru, la muntanya còsmica al centre del món en la cosmologia budista. D'acord amb aquest simbolisme còsmic, el pla del temple es basa en un "yantra", un símbol utilitzat pels budistes tàntrics com a base dels diagrames de mandala que representen la disposició de l'univers. El temple no només honorava una deïtat, sinó una multitud de déus que es trobaven per tot l'imperi khmer. El seu santuari central contenia una imatge de Jayavarman VII, que potser s'imaginava a si mateix com un déu-rei governant en nom de Buda.

El temple hi havia 200 cares de pedra somrient en a prop de 50 torres, 

avui queden 37 que segueixen mirant 'nos els nous exploradors que som el turistes* 

 

Apsara i Devata

El temple és conegut avui dia per les gegantines escultures de rostres que adornen les seves trenta-set torres supervivents. Mirant en quatre direccions a cada torre, es creu que les cares representen Lokeshvara, una deïtat budista que projectava benevolència cap a les quatre direccions**."

Escenes de destresa militar

Els baixo relleus representen escenes de la vida quotidiana

"La paret exterior de la galeria exterior presenta una sèrie de baix relleus que representen esdeveniments històrics i escenes de la vida quotidiana dels khmers angkorians. Tot i que són molt detallats i informatius en si mateixos, els baix relleus no van acompanyats de cap mena de text epigràfic, i per aquesta raó hi ha una incertesa considerable sobre quins esdeveniments històrics es representen i com, si és que hi ha alguna relació, els diferents relleus***."

Una mica marejats per tant baix relleus, i la sensació que les cares de Buda ens donaven un somriure d' a comiat, nosaltres exploradors del llocs trillats anàvem cap un l'altre temple, aquest conegut gràcies a pel·lícules molts dubtoses, però d'èxit internacional, el temple de Ta Prohom.

Fer comèdia amb sofriment aliè!

 

Els EEUU han tingut Presidents que han fet sempre la seva. El seu poder immens i la seva amenaça velada o explícita han configurat el nostre present. Però, ara amb el President Trump, un psicòpata que sembla que surti directament  d'una cama de bronzejat Avalon 28 - per dir un nom-, és permet aquest  somriure sinistre per dir (una nova mentida) que tot anirà molt bé a Gaza, saltant-se l'ONU i totes les institucions internacionals. No diu que els gazatins els anirà millor perquè Israel no els matarà per no perdre la costum, no parla d'ells, aquesta gent per Trump no existeix. ¡Tinc un pressentiment, els gazatins aniran tots a Groenlàndia! Això serà la jugada mestre d'aquest dèspota del món lliure (o quasi). 

Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples d'Angkor (I)

 Dia 13

El dia començava a les 6:15h. Hem anat a esmorzar, Hi ha massa de tot i un només menja el que està acostumat, no agafaré sopa, per exemple!  

A l’hora prevista hem tornat al lloc de recollida de tickets, perquè un dels companys no és va trobar bé ahir i no va poder anar amb nosaltres. Anava amb mascareta, no volia pedres Angkor Wat. El tràmit ha estat ràpid perquè només calia fer-ne un carnet.

Plànol detallat de l'estructura central

Porta Sud d'Angkor Thom

"Angkor Thom és un quadrangle de muralles defensives que un total de 12 quilòmetres protegia la capital khmer del mateix nom (Angkor Thom significa "Gran Ciutat"). Construïdes a finals del segle XII i principis del XIII pel rei Jayavarman VII, les muralles estan dividides per dos eixos que van de nord a sud i d'est a oest. Al final de cada eix hi ha una porta, quatre en total, orientada cap als quatre punts cardinals. Una porta addicional, anomenada "Porta de la Victòria", travessa la paret est just al nord de la " Porta dels Morts ", la porta est al llarg de l'eix central. La importància de la porta addicional és que proporcionava accés a una terrassa del palau reial. Pel que fa a les altres portes, els dos eixos s'intersequen al centre de l'àrea tancada on es troba el temple Bayon .

*

La porta sud d'Angkor Thom és la més ben conservada. Té una alçaria de 23m. S'hi accedeix des de l'exterior a través d'una calçada que s'estén uns cinquanta metres a través d'un fossat. A cada costat de la calçada hi ha baranes fetes amb 54 figures de pedra que representen una famosa història hindú: el mite de l'agitació de l'oceà*. Al costat esquerre del fossat, 54 "deves" (déus guardians) estiren el cap de la serp "Shesha", mentre que al costat dret 54 "asuras" (déus dimonis) estiren la cua de la serp en la direcció oposada. En aquest mite, el cos de la serp s'enrotlla al voltant de la muntanya central, el mont Meru, que potser correspon aquí al temple Bayon, al centre del jaciment. En qualsevol cas, el mite relata que, a mesura que els Deves estiraven la serp en una direcció i els déus empenyien en l'altra, l'oceà va començar a agitar-se i a precipitar els elements. Alternant-se d'anada i tornada, l'oceà va ser "mungit", formant la terra i el cosmos de nou.

La tortuga còsmica i el mont Meru

La torre central de la porta de pedra està coronada per tres torres frontals que miren cap a les quatre direccions (la torre central mira cap a fora i cap a dins). A sota d'elles, a la base de la porta, hi ha dos conjunts d'estàtues d'elefants que flanquegen l'entrada a banda i banda. Asseguda a cada elefant hi ha una figura del déu Indra que porta la seva arma habitual, el  vadra  (un llamp). La porta en si té forma d'"U" invertida i té mènsules a la part superior (en lloc d'arcs, els constructors d'Angkor preferien utilitzar mènsules per superar distàncies). Encara és possible veure on s'adaptaven les portes de fusta a la porta a través d'obertures a la pedra.

Hi ha cert debat sobre la funcionalitat d'Angkor Thom en conjunt. Si era una muralla destinada a la defensa, estava força mal dissenyada, ja que no hi havia cap lloc al llarg de la muralla on els defensors es poguessin refugiar del foc entrant o disparar des d'una ubicació protegida. (...)

Si no estaven destinades a la defensa, les muralles podrien haver estat simplement un recinte addicional al voltant del temple Bayon, més per a cerimònies que per a ús pràctic. Com al sud de l'Índia, els governants d'Angkor van construir temples envoltats de muralles, però normalment no amb muralles tan gruixudes i imponents com les d'Angkor Thom**."

Un llac artificial rodejant el complex d’Angkor Thom ("Gran Ciudad”), i des de la ribera del llac és pot contemplar l’entrada a la porta Sud. Fileres d'estàtues  -déus i dimonis- contemplen els turistes que passegen per arribar a l’entrada i traspassar-la. A l’esquerra els déus, amb diferents cares, totes satisfetes d’ells mateixos, totes semblants, però cap de idèntica. I a la dreta , els dimonis. També ells, indiferents els turistes. Tant els déus com els dimonis, el pas del temps no els ha sentat massa bé. Anava a dir com a tothom.

Detall dels déus

Els dimonis

I la porta amb les quatre cares gegants orientada cap als quatre punts cardinals. Tens la sensació que les cares i els que la varen dissenyar volien que tothom es penses que el Buda i el rei els veien amb una visió panoràmica de 360º, impossible escapar al seu escrutini. Les torres còniques, com si fossin piràmides escalonades, donen un efecte espectacular al conjunt. 

A més per sota de les cares, hi ha un exèrcit de figures orant. A la cara nord de l’entrada, hi hi una estàtua d’un elefant de tres caps i al cap d’amunt el déu Indra. I això no més acaba de començar! Per desgracia, les detalls de la porta t’ho han de explicar, perquè és molt difícil de veure tots els detalls, mentre camines a prop de 800m en direcció cap a el Temple de Bayon.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Temple de Banteay Srei (i III)

III

Desprès hem anat a dinar al costat dels temples. Un dinar molt discret. Un dels plats portava picant que ha fet que veure fos imprescindible. No posen mai sal els menjars, però si l'acompanyen salses de diferents textures. Hi ha una dissonància entre el que veus i el sabor, sempre guanya la vista!

Hem tornat a Siem Reap, estàvem a prop, hem tardat uns 15’. Hi per omplir buits funestos, res millor que anar a la cerimònia Srouch Teok (benedicció d l’aigua). El lloc és un temple budista, el nom és La pagode Preah Prohm Roath amb  un pati quadrat on en els murals si podia veure la representació de la vida de Buda en un estil pagà i això té massa sentit. El nostre guia Son, ha explicat cada representació. Desprès hem entrat al temple, on dos monjos asseguts en posició de loto han fet la cerimònia. Tots nosaltres i més gent, hem assegut com podíem, la posició de loto, no és gens fàcil quant tens les cames poc flexibles, i si vol estar agenollat, també acaba fent mal. El cerimonial consistia en posar-te uns fils al canell. Molts companys volien aquest trofeu! No tinc clar que això millori el meu karma*!

Un cop finalitzada aquesta cerimònia, hem enfilat cap a l’hotel que estava a 5’ a peu d’aquesta pagoda. Ara estic escrivint aquesta crònica a les 17:40h. A les 19:15 marxem a veure una funció de circ. Visitarem el Phare Ponleu Selpak, una escola d’art, que ofereix els joves una sortida de la pobresa a través de l’art, així ho diu a la propaganda del viatge. 

Hem anat a la piscina (18:10). No calia caminar massa, Hi havia companys dins de l’aigua. L’aigua estava perfecta, desprès de tot el dia de brega. No hi havia massa profunditat i això sempre dona seguretat. Per nedar no cal profunditats de 3 m. o més. Desprès una dutxa, esperem que el banyador es poguí eixugar per quan tinguem que marxar del hotel. Ací, no hi ha tanta humitat com a Saigon.

A les 19:15 hem arribar al circ cambodjà, és a la propia ciutat de Siem Reap. Ha estat un espectacle de circ sense efectes visuals, ni res de sofisticació, ha estat un espectacle en estat pur, uns excel•lentíssims acròbates, que han fet màgia durant els 70’ que ha durat el espectacle. Un circ, ple de gent, bàsicament turistes. Els diferents números han anat succeït a un ritme frenètic, amb un musica molt aconseguida gràcies a un bateria i teclista extraordinari, acompanyat d’una xilofonista i un flautista. El números hi havien gags còmics, equilibris, salts, exercicis de break dance, equilibris impossibles, salts acrobàtics, una pole dance on la habilitat i la força es donaven la mà. Hi havia dues noies en aquest grup d’artistes acrobàtics. 

Desprès hem anat al hotel a sopar. Un sopar molt bo (hi havia gana) i desprès a dormir. Demà tenim la traca final amb els temples d'Angkor Wat.