Viatge a Vietnam i Cambodja: Temple de Banteay Srei (i III)

III

Desprès hem anat a dinar al costat dels temples. Un dinar molt discret. Un dels plats portava picant que ha fet que veure fos imprescindible. No posen mai sal els menjars, però si l'acompanyen salses de diferents textures. Hi ha una dissonància entre el que veus i el sabor, sempre guanya la vista!

Hem tornat a Siem Reap, estàvem a prop, hem tardat uns 15’. Hi per omplir buits funestos, res millor que anar a la cerimònia Srouch Teok (benedicció d l’aigua). El lloc és un temple budista, el nom és La pagode Preah Prohm Roath amb  un pati quadrat on en els murals si podia veure la representació de la vida de Buda en un estil pagà i això té massa sentit. El nostre guia Son, ha explicat cada representació. Desprès hem entrat al temple, on dos monjos asseguts en posició de loto han fet la cerimònia. Tots nosaltres i més gent, hem assegut com podíem, la posició de loto, no és gens fàcil quant tens les cames poc flexibles, i si vol estar agenollat, també acaba fent mal. El cerimonial consistia en posar-te uns fils al canell. Molts companys volien aquest trofeu! No tinc clar que això millori el meu karma*!

Un cop finalitzada aquesta cerimònia, hem enfilat cap a l’hotel que estava a 5’ a peu d’aquesta pagoda. Ara estic escrivint aquesta crònica a les 17:40h. A les 19:15 marxem a veure una funció de circ. Visitarem el Phare Ponleu Selpak, una escola d’art, que ofereix els joves una sortida de la pobresa a través de l’art, així ho diu a la propaganda del viatge. 

Hem anat a la piscina (18:10). No calia caminar massa, Hi havia companys dins de l’aigua. L’aigua estava perfecta, desprès de tot el dia de brega. No hi havia massa profunditat i això sempre dona seguretat. Per nedar no cal profunditats de 3 m. o més. Desprès una dutxa, esperem que el banyador es poguí eixugar per quan tinguem que marxar del hotel. Ací, no hi ha tanta humitat com a Saigon.

A les 19:15 hem arribar al circ cambodjà, és a la propia ciutat de Siem Reap. Ha estat un espectacle de circ sense efectes visuals, ni res de sofisticació, ha estat un espectacle en estat pur, uns excel•lentíssims acròbates, que han fet màgia durant els 70’ que ha durat el espectacle. Un circ, ple de gent, bàsicament turistes. Els diferents números han anat succeït a un ritme frenètic, amb un musica molt aconseguida gràcies a un bateria i teclista extraordinari, acompanyat d’una xilofonista i un flautista. El números hi havien gags còmics, equilibris, salts, exercicis de break dance, equilibris impossibles, salts acrobàtics, una pole dance on la habilitat i la força es donaven la mà. Hi havia dues noies en aquest grup d’artistes acrobàtics. 

Desprès hem anat al hotel a sopar. Un sopar molt bo (hi havia gana) i desprès a dormir. Demà tenim la traca final amb els temples d'Angkor Wat.

    

Viatge a Vietnam i Cambodja: Temple de Banteay Srei (II)

II

Desprès d’anar al Temple de Beng Mealea, que és el que estava més lluny, hem anat al segon Temple, Banteay Srei, conegut com com la ‘ciutadella de les dones’. L’estil indi està per tota arreu. El Temple no és gegantí, però si els arbres que hi ha, destacant els arbres de caoba gegants i majestuosos, com sentinelles dels murs i edificacions. Té delicte utilitzar-los per fer mobles!    

Sobre el temple de Banteay Srei

A uns 34km de Siemp Reap, es troba Bantey Srei ("Ciutadella de la Dona*"). "Deu el seu lloc entre els llocs imprescindibles d'Angkor a la qualitat excepcionalment fina de les talles -un fons tapissat de fullatge- que cobreixen tota la superfície disponible de la pedra gres rosa. Fins al descobriment de l'estela fundacional el 1936, es creia que el temple datava d'un període molt més tardà i refinat de l'artesania angkoriana. Amb raó, el temple es considera una "joia de l'art khmer".

La petita escala de Banteay Srei es veu compensada en certa manera per l'ús de la reducció proporcional per part de l'arquitecte. Els elements més propers al santuari central estan dissenyats més petits per fer que l'estructura sembli gran i més allunyada. La porta final fa poc més d'un metre d'alçada.

El temple no va ser "redescobert" fins al 1914 per arqueòlegs francesos i va ser saquejat per un home que més tard es convertiria en el ministre francès d'Afers Culturals, André Malraux** detingut el 1923 per haver saquejat quatre devatas al Temple de Banteay Srei. Entre 1931 i 1934, Henri Marchal, de l'EFEO, prenent tècniques que havia observat a Java, a Borobudur, va desmantellar i reconstruir Banteay Srei reforçant els nuclis de les estructures en un procés minuciós anomenat anastilosi. L'èxit d'aquest mètode és evident avui dia. Per protegir l'estructura central, l'accés ara s'ha restringit, de manera que les fines talles s'han d'observar des de curta distància. Les talles i els detalls arquitectònics d'aquest temple de gres rosa són alguns dels millors de l'art khmer*.

Encara objecte de debat acadèmic, el temple es mostra a la reconstrucció virtual (pàgina oposada) amb la seva superfície de gres exposada ricament pintada o adornada amb pa d'or. Tot i que potser cridanera per al gust modern, aquesta decoració estava en consonància amb el propòsit de l'edifici de glorificar el déu rei.

Banteay Srei no va ser patrocinat per un rei, sinó per un membre de la cort reial. un dels seus ministres, Yajnyavaraha, que va exercir de tutor del futur rei Jayavarman V. Aquesta iniciativa privada ens diu que l'aristocràcia s'estava fent més poderosa i rica. Fins a la mort de Jayavarman V, cap a l'any 1000, la línia de successió es va disputar i, en una lluita de poder entre aquests rics "faedors de reis", la primera gran dinastia d'Angkor, que havia començat amb Jayavarman II el 802, es va desintegrar en una guerra civil***."