III
Desprès hem anat a dinar al costat dels temples. Un dinar molt discret. Un dels plats portava picant que ha fet que veure fos imprescindible. No posen mai sal els menjars, però si l'acompanyen salses de diferents textures. Hi ha una dissonància entre el que veus i el sabor, sempre guanya la vista!
Hem tornat a Siem Reap, estàvem a prop, hem tardat uns 15’. Hi per omplir buits funestos, res millor que anar a la cerimònia Srouch Teok (benedicció d l’aigua). El lloc és un temple budista, el nom és La pagode Preah Prohm Roath amb un pati quadrat on en els murals si podia veure la representació de la vida de Buda en un estil pagà i això té massa sentit. El nostre guia Son, ha explicat cada representació. Desprès hem entrat al temple, on dos monjos asseguts en posició de loto han fet la cerimònia. Tots nosaltres i més gent, hem assegut com podíem, la posició de loto, no és gens fàcil quant tens les cames poc flexibles, i si vol estar agenollat, també acaba fent mal. El cerimonial consistia en posar-te uns fils al canell. Molts companys volien aquest trofeu! No tinc clar que això millori el meu karma*!
Un cop finalitzada aquesta cerimònia, hem enfilat cap a l’hotel que estava a 5’ a peu d’aquesta pagoda. Ara estic escrivint aquesta crònica a les 17:40h. A les 19:15 marxem a veure una funció de circ. Visitarem el Phare Ponleu Selpak, una escola d’art, que ofereix els joves una sortida de la pobresa a través de l’art, així ho diu a la propaganda del viatge.
Hem anat a la piscina (18:10). No calia caminar massa, Hi havia companys dins de l’aigua. L’aigua estava perfecta, desprès de tot el dia de brega. No hi havia massa profunditat i això sempre dona seguretat. Per nedar no cal profunditats de 3 m. o més. Desprès una dutxa, esperem que el banyador es poguí eixugar per quan tinguem que marxar del hotel. Ací, no hi ha tanta humitat com a Saigon.
A les 19:15 hem arribar al circ cambodjà, és a la propia ciutat de Siem Reap. Ha estat un espectacle de circ sense efectes visuals, ni res de sofisticació, ha estat un espectacle en estat pur, uns excel•lentíssims acròbates, que han fet màgia durant els 70’ que ha durat el espectacle. Un circ, ple de gent, bàsicament turistes. Els diferents números han anat succeït a un ritme frenètic, amb un musica molt aconseguida gràcies a un bateria i teclista extraordinari, acompanyat d’una xilofonista i un flautista. El números hi havien gags còmics, equilibris, salts, exercicis de break dance, equilibris impossibles, salts acrobàtics, una pole dance on la habilitat i la força es donaven la mà. Hi havia dues noies en aquest grup d’artistes acrobàtics.
