III
Desprès del restaurant, típic per a turistes, no hi ha temps de fer tertúlia, cal anar per feina, els turistes som els stanjovistes de temps de lleure. Aprofitant –avui és diu sinèrgies- que l’autocar anava a un altre monument, havia que parar a una mena de mercat/taller, per veure com feien sàndal i barrets típics de Hué, cònics que tenen la particularitat que es poden aixafar per poder posar-los a la maleta. Plovia a bots i barrals, hi la febre compradora s’ha tornat a despertar per felicitat dels propietaris de la botiga.
Una vegada dins de l’autocar, hem anat a veure la primera tomba. La pluja ja no era una molèstia –que també-, sinó part consubstancial d’aquest dia. La Tomba de Mihn Mang va ser construïda entre 1841 i 1843. Mihn Mang va ser el segon emperador de la dinastia Nguyén del Vietnam, que va governar entre el 1820 a 1839. En política va continuar el aïllacionisme del seu pare i promocionar el confucianisme. La tomba i el seu lloc, van ser obra de la precipitació, perquè va morir abans de que es terminés. La finalització va ser obra del seu fill Thieu Tri (1841-1847) i la col•laboració (és un dir) de deu mil soldats mobilitzats per aquesta tasca.
La tomba al dir de Vu Hong, “semblen la forma d’un úter”, ja que podria haver simbolitzat la fertilitat de la terra i el renaixement per una vida futura. Aquesta visió xocava amb els preceptes del budisme, . Com assenyala Tai Thu Nguyen, "...el budisme es considerava un ritualisme feudal malvat i perjudicial i la pràctica del dogma confucià" (Nguyen, pàg. 225). No obstant això, Minh Mang no era conegut per ser activament intolerant i era, en les seves pròpies paraules, imparcial al budisme. La tomba esta disposada d’est a oest. Comença amb na barrera espiritual i acaba a la tomba. Enmig, hi ha una sèrie de terrasses, pavellons, llacs i ponts. La simetría vol imperar en el complex, malgrat el llac que és irregular*.
El nostra guia Tu ha explicat la vida d’aquests personatges, on totes las seves conductes, estarien avui tipificades en el codi penal. Per ells, qualsevol conducta era possible, anava a dir com avui amb l’emèrit espanyol. La impunitat sempre endavant. En tot el trajecte d’aquest monument funerari, l pluja queia amb ganes.
Desprès hem anat a la segona tomba, en Sendo ha explicat que aquesta segona és la que més li agrada, això crea, en el llenguatge de la psicologia cognitiva, un enclatge, t’ha ficat al cap una idea –aquesta tomba que veurem és millor que l’anterior-, que inevitablement es fa fort en el teu cervell. Hi ha una pel•lícula, Tenet, de C.Nolan que juga amb aquesta idea. Cal dir que en Sendo tenia raó, aquesta segona tomba era més sofisticada.
La segona tomba era de Khai Dinh, construïda entre 1920 i 1930, sota el domini francès. L’emperador va governar entre 1916-1925. La tomba és una barreja estrambòtica entre estil vietnamita i art modern. El material noble del que esta fet és bàsicament formigó. Això explica que avui una capa de color negra envaeixi tota la construcció. La humitat i el formigó s’han aliat per fer aquest monument d’una foscor tètrica. Caldria una restauració de grans proporcions per donar-li l’aspecte original. Un estil barroc, inspirat per la visita a França de Khai Dinh al any 1922.
L’emperador va ser un fidel servidor dels francesos. Eren ells els que mantenien la ficció del emperador. Va augmentar impostós amb el vist i plau francès. La seva mort prematura de tuberculosi els quaranta anys, va fer que el seu fill Bao Dai, acabés l’obra. Amb ell, la dinastia Nguyen va finalitzar. Bao Dai va morir al 1997 a França.
Malgrat el paraigües, els pe anaven xops. Hem tornat agafar l’autocar cap el hotel. Un grup a anat al spa. Ara son les 18:25 i segueix plovent. El sopar està previst a les 20h. Demà marxem a les 7 del matí per anar a Hoian, perquè a les 11h tancant l’accés al centre i llavors no podríem arribar a l’hotel.
A les 20h hem anat a sopar al saló nord-coreà. Hem estat amb altres companys de viatge. Tot plegat és sempre una experiència nova. Parlar de viatges e impressions del dia. La cataracta habitual de plats ha culminat amb el postra, una panacota amb mango, molt bona.
Desprès hem pujat a la planta última per veure vistes de la ciutat, però per decepció de tots els que hem pujat, no hem pogut veure res de res, gràcies a la boira. Hem tornat a baixar a les nostres habitacions. Preparar maletes, llegir una mica, costa molt concentrar-se per fer-ho desprès de tot el dia de brega. Demà hem de llevar-nos molt d’hora. L’esmorza a les 6 i la sortida està prevista a les 7. Seguia plovent!
