Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue, ruta dels Emperadors (II)

II

L’autocar en ha deixat al costat de la fortalesa de l’antiga capital imperial. Seguia plovent però estava afluixant.  El Palau Gia Long es mostra imponent entrada, al estil de la Ciutat Prohibida de Pekín. L’estructura defensiva és deu a Vauban.  Hué i el seu patrimoni és Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO (1993).

pont Nguyen Hoang

Mapa de situació

“La Ciudad imperial (en vientamita, Hoàng thành; en chữ hán, 皇城) es un recinto amurallado dentro de la ciudadela de Huế, antigua capital imperial de Vietnam durante la dinastía Nguyễn. Entre sus murallas se alzan los palacios que albergaron a la familia imperial, así como santuarios, jardines y villas para mandarines. Construida en 1803 bajo el emperador Gia Long como nueva capital, la ciudad cumplió principalmente una función ceremonial durante el período colonial francés. Tras el fin de la monarquía en 1945, sufrió graves daños y abandono durante las guerras de Indochina hasta la década de 1980*.”

 Tota la Ciutadella és gegantina, perquè la grandària també compta. És símbol de poder del rei, i malgrat tot, els francesos, gràcies a la seva superioritat tecnològica militar, van poder establir-se com autèntics mandataris fins al 1954. 

“Quan l'últim emperador del Vietnam va dimitir a mitjans del segle XX, la Ciutat Prohibida Porpra havia adquirit desenes de pavellons i centenars d'habitacions. Tot i que va quedar marcada durant els primers anys de la Primera Guerra d'Indoxina (1946-54) i no va rebre gaire manteniment (la ciutat va patir danys continus per tèrmits i tifons), va seguir sent un espectacle imponent.

Palau Kien Trung

Tot això va canviar el 1968, quan les forces militars americanes al Vietnam, reaccionant a la presa comunista de Hue, van ordenar la recuperació de la ciutat. Les bombes americanes van reduir a runes grans zones de la ciutat, salvant només un grapat d'edificis**.” 

Planol de la Ciutat Imperial

Espais ordenats, majestuosos, un món aïllat, entre la terra i el cel. Aquesta Ciutat prohibida, amb la diversitat d'estils contradictoris, estils oriental i occidental. A las guerra els EEUU varen destruir bona part de la Ciutat. Al 2024 van obrir portes el Palau Thai Hoa i Kien Trung. 

Hem agafat l’autocar, hem anat a dinar. L’autocar ha travessat  carrers estrets, i on el clàxon era el criteri per establir les prioritats de las. El restaurant Y Thao Garden. El dinar era correcta i la presentació d’aquesta era de fantasia asiàtica. Però, la fantasia no amagava que la carn era un xiclet, potser un estomac rumiant, s’ho podia haver empesat. A la taula hem estat amb uns companys de la Bisbal. Afora, seguia plovent i estones amb moltes ganes.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Hue, ruta dels emperadors (I)

 Dia 7

Hue, ruta dels Emperadors

Avui plou a Hué, des de l’habitació és veu les gotes de pluja, lliscant avall dels vitralls des de la planta 16. Tenim panoràmica de la ciutat i sobretot d’una Avinguda amb rotonda inclosa, on es pot veure una mena de joc brownià, on els cotxes i motocicletes circulen lliurament, sense cap mena de regulació externa –malgrat la sensació de perill, tothom surt d’aquesta rotonda, sense cap topada -mentre nosaltres ho veiem.

A l’hora prevista el mòbil ha donat el tret de sortida. Dutxa i desprès anar a l’esmorzar.  L’esmorzar era a la planta 7. Hi havia tota una exhibició de tots el plats i de gustos possibles. Què fan amb tot el menjar que sobra? La màquina per fer cafè estava molt sol•licitada. La pluja no a fluixa i el dia estarà passat per aigua.

Hotel Meliá

Esperem que bona part de les visites estiguin sota cobert – no ha estat així-. Al programa de mà hi havia els diferents llocs per anar a visitar. Pagoda Thien Mu, ubicada a la ribera del riu Perfum. 

Hem embarcat amb un petit vaixell que anava a 10km per hora. L’aigua del riu era d’un color terrós, fruit de les pluges anteriors. La seva amplada és considerable. En algun moment, el vaixell s’ha convertit en un petit mercat persa, on tothom tenia ganes de comprar. Cal dir que el material de venda era de sèrie B, però això no ha estat impediment perquè és desatès una febre compradora. Crec que el vaixell encara a anat més lent aprofitant aquesta febrada.

Plovia, hem tingut que pujar escales per arribar a la pagoda Thien Mu (Pagoda de la Dama Celestial). Hi havia força gent. Si compares amb les pagodes de Myanmar, aquestes pagodes son molt modestes. Estil xinés, on Buda és el referent  religiós de tota aquesta àrea del sud-oest asiàtic. L’obra de Hermann Hesse, Siddharta va escriure un petit llibre que obria camí per conèixer la figura de Buda. Malauradament, sembla que s’ha oblidat aquesta lectura.

“Nguyen Hoang es va alegrar d'escoltar la història, i el 1601 va construir una pagoda al turó que va anomenar Thien Mu, que significa Senyora celestial. El 1862, per temor que la paraula Thien ofengués al cel, el rei Tu Duc va canviar el nom per Linh Mu, és a dir, Senyora sagrada.

Campana de 2000 quilograms fossa el 1710 i una estela de 1715*

Segons els investigadors, la construcció de dues pagodes nacionals per part del senyor Nguyen Hoang, és a dir, la pagoda Thien Mu (1601) a la part alta del riu Perfum i la pagoda Sung Hoa (1602) a la part baixa de la via fluvial, va ser el “marcatge” de la terra per construir la fortuna de la família Nguyen Trong. Això va començar amb l'establiment d'un palau a Kim Long (just a prop de la pagoda Thien Mu), i després la construcció de la capital de Phu Xuan (actual centre de la ciutat de Hue) dels darrers reis Nguyen**.”

La pluja no afluixava, hi havia l’exhibició extravagant d’un cotxe nord-americà amb una història macabra. La historia del monjo que es immolar Thích Quảng Đức***. El cotxe un Austin de Thích Quảng Đức va portar-lo fins a l’antiga Saigon (1963). La visió del cotxe contrasta amb la serenitat del lloc, ple de bonsais de categoria superba. Quan de temps porten aquests bonsais en aquell paratge?

La pluja no ens donava treva. Jardins, bonsais, tot molt modest, però l’hora, respirava serenitat, una sensació que avui dia no és gens fàcil de conrear. Però nosaltres no som monjos, som turistes, hi teníem deures a fer. Per això hem agafat l’autocar, abans venedores intentaven vendre, què podien vendre els turistes en un dia de pluja? Exacta, capellines i paraigües. Cal agilitat mental i visió de negoci, i pel que sembla això ho tenen molt aguditzat. Nosaltres anàvem a paraigües petits però molt efectius (fins a cert punt).

Recomanacions musicals

 

*David Noguera és coordinador d'emergències de 

Metges Sense Fronteres (MSF) a Gaza i relatarà la seva experiència a l'ARA.

Art i musica: Thomas Cole (1801-1848)

 

Thomas Cole

Viatge a Vietnam i Cambodja: Badia de Halong- Hué (2)

II 

A la sortida hem tornat agafar el vaixell llançadora per anar a l’Ambassador. Tocava un segon esmorzar una mica més consistent. I així ha estat: ous ferrats, torrades, iogurt i cafè amb llet. No hi havia dinar en el programa. De fet, l’experiència de la Badia de Halong ha estat molt decebedora. I això és així, perquè la quantitat de creuers és extremadament alta, a més, ahir i avui el dia ha estat boirós no hem vist el cel blau. 

Agafar maletes al costat de l’estació dels vaixells, en Sendo esperava amb el seu somriure contagiós, per explicar que la Pilar ha estat operada que tot anava be i que dos guies cuidaven d’ella i la seva germana. 

Hem agafat les maletes i cap el autocar en direcció a Hanoi i el seu aeroport. Hem tornat a passar per el complex residencial d’Ocean Park (descomunal). Per les vies que hem anat a travessant de Hanoi no hi havia el desgavell del centre. Hem vist també altre promoció d’habitatges d’alt nivell, del mateix constructor d’Ocean Park.

Parada tècnica (a l'autovia)

Estil de casa dels nous rics

(Estil Vaticà !)

Ocean Park

El nostre conductor ha rebut un sobre amb diners, s’ho havia guanyat! Hem arribat a l'Aeroport internacional de Nội Bài (Hanoi) per anar a Hué. 

Aeroport d'Hanoi

Facturar maletes, control d’equipatge i persones, feien treure els mitjons! Hem sortit amb 15’ de retard, el vol de les 16:30h. Viatge ràpid (1h) de vol. A les 17:30. Hem arribat a Hue, era fosc. Recollir maletes i cap a l’autocar per anar al hotel Melià. 

Un edifici gegantí de 35 plantes. Nosaltres estàvem a la 16. A les 19:45 el sopar. L’espai del restaurant està a la planta 6. L’espai es diu és Ballroom. Un espai estil del socialisme real, recordava Corea del Nord o antiga Unió Soviètica. Un espai enorme, ideal per fer discursos i ovacions interminable, gràcies a la seva insonoritat. El sopar, malgrat el que ha dit en Sendo, no era massa internacional, ni trencava amb la rutina clàssica dels sopars. 

Això quant està ple 

(Nosaltres ocupaven vuit taules, no hi havia cap altra taula)

 

Desprès hem donat un volt fins al pont i un riu “Perfum” que semblava una claveguera, amagat en la foscor. Hem passejat per diferents carrers, hi havia força animació, els locals plans de gent jove. Hem tornat al hotel, ara son les 22:50h. Demà toca Hué declarat com a Patrimoni Universal, com antiga capital Imperial de Vietnam.

Recomanacions musicals (Sant Esteve)