Viatge a Vietnam i Cambodja (3)

Dia 3   Hanoi

L’esmorzar era excel•lent. Això que t’ho preparin fa que mengis el que no fas a casa. La llei del mínim esforç. Per consolar-nos cal dir que des de la psicologia cognitiva ens explica que el nostre cervell  té tendència a la mandra, per això moltes vegades fiquem la pota de mala manera, perquè ha faltat reflexió en els nostres actes. Teníem vistes de Hanoi.

Monuments i paisatges

Avui hem anat a ,Ninh Binh, on es troba la Badia de Ha long, hem anat a veure l’antiga capital de Vietnam a Hoa Lu. "Ninh Binh ( vietnamita : Ninh Bình , o oficialment Hoa Lư ) és una ciutat de 300.000 habitants (2025) a la província de Ninh Binh, al Vietnam del Nord . La zona presenta un paisatge càrstic espectacular, de vegades descrit com la " badia interior de Ha Long ". També va ser una antiga capital del Vietnam, del 968 al 1009. El que distingeix Ninh Binh d'altres carsts del Vietnam del Nord és com les valls entre els pics estan en gran part inundades, creant un sistema de vies navegables a tota la formació. Centrat en aquest espectacular paisatge càrstic de pedra calcària hi ha el Complex Paisatgístic Escènic de Trang An , Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO inscrit com a propietat natural i cultural mixta*."

Detall 

Detall

Els Temples eren discrets, amb una forta influència xinesa. Amb Tu, feia cants de sirena sobre les bondats del governants celestial, dinastia Dihn i Le. "Antecedents de Hoa Lu com a capital del Vietnam: Del 968 al 1010 dC, Hoa Lu va ser la capital del Vietnam sota les dinasties Dinh i Le. L'establiment de la capital aquí va ser estratègic: envoltada de muntanyes calcàries escarpades i rius accessibles, la ubicació era fàcilment defensable contra amenaces externes. També va permetre als governants consolidar el poder i construir un estat centralitzat després de gairebé mil anys de dominació xinesa**."

Havia moments que aquests bondadosos governants, preocupats fins l’extenuació per el seus estimadíssim súbdits era un reflex  del que passa en aquest país de règim comunista (en política).  

Desprès hem anat cap a Hoa Lu-Nibh Hai per visitar el seu santuari. "La pagoda Bich Dong va ser construïda a la fi del segle XVIII, durant el regnat de la dinastia Le. La llegenda explica que la pagoda va ser fundada per dos monjos que van descobrir el lloc mentre buscaven un lloc tranquil per meditar. El nom de la pagoda, Bich Dong, significa "Pagoda de la Cova Verda", i es deriva de l'estructura de cova de tres nivells on està construït el temple."

Al llarg dels anys, la Pagoda Bich Dong ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades a causa de guerres i desastres naturals. El temple actual va ser construït a principis del segle XX i ha patit diverses renovacions des de llavors***."

Hem anat a dinar. "Tam Cốc-Bích Động. Las Tam Coc (que vol dir "tres coves") és a tres hores amb llanxa pel riu Ngo Dong, a partir del llogaret de Van Lam i passant a través d'un pintoresc paisatge dominat per camps d'arròs i les torres càrstiques. La ruta inclou tres coves naturals (Hang Ca, Hang Hai, i Hang Ba), la més gran posseeix 125m de llarg, amb el sostre a uns 2 metres d'alçada sobre l'aigua. Els vaixells solen ser remats per una o dues dones de la localitat que també venen productes brodats(4)."

A Tam Coc hem passejat en barques envoltats per paratges molt bonics i ferestes. Per descomptat, hi havia una autèntica processo fent el mateix recorregut. Els Caronte de torn, feien servir els peus per impulsar els rems. Hem a travessat unes petites coves (3) que donaven la sensació que tenies que ajupir-te sinó volies fer-te mal el cap. La quantitat de barques era enorme. Pel que sembla, tot el poble és va repartint per diferents dies aquesta tasca. No podia faltar que els nostres barques (en aquest cas, barquera) volgués vendré souvenirs, son comerciant de mena. 

Dinars i Sopars

El dinar ha estat abans del passeig en barca. Un lloc enorme, tres plantes plenes de turistes europeus (jubilats). Un dinar on et posen diferents plats, verdures, pollastre, peix, rotllos primavera, tot acompanyat de diferents especies per anar combinar-los. Aquest model s’ha repetit pràcticament en tot el viatge. Estava força bo. La decoració estava aconseguida, el servei ràpid i eficient.

No recordo el nom!

El sopar era a Hanoi. El restaurant, hi  havia una placa de Michelin* recamant-t’ho ha estat decepcionant. Un plat de verdures massa crua, ha tingut l’èxit que es mereixia, a la nostre taula s’ha quedat orfe sense que ningú fes l’esforç de menjar-se’l. Un lloc tant gran i un lavabo per cada planta, és molt poca cosa, perquè és feien cues ràpidament. A més, calia treure's les sabates per encabir-te dins de la taula. De fet el lloc pretenia ser exòtic, però el que veritablement era incomoda. Els cambrers, no entenien l’anglès i nosaltres no els enteníem a ells. Tot plegat prescindible. 

Acabat el sopar agafar l’autocar per anar a l’hotel. Ara son les 22:30h. Demà veurem Hanoi amb tranquil•litat si això és possible.

Opera de Hanoi

Cremar combustible és vital per la UE

 

Llegeixo amb un somriure, la noticia que la UE no eliminarà els vehicles de combustió (fòssil). Mentre el meu Ajuntament, imposa els plans ZBE, maltractant els propietaris de vehicles amb gasoil, ara resulta que la UE diu que les fabricants de cotxes poden seguir construint els cotxes de sempre (benzina). La Xina seguirà el seu pla d’ electrificar el seu parc automobilístic. Parlant de transició ecològica, una paraula que a cops de polítiques anti-ecològiques, ha deixat buida de contingut. Si la UE no veu cap contradicció en seguir fabricant cotxes de combustió, què passa amb els cotxes elèctrics? No hi havia una urgència històrica perquè tothom tingués un? Si us plau, Ajuntament, deixa en suspès els plans ZBE fins que la UE no prohibeixi definitivament la fabricació del cotxe tradicional, això podria ser cap el 2099. Gràcies.

La compasió de Trump per Reiner i Singer

 

El tuït Presidencial per la mort violenta de Bob Reiner, dona idea de la personalitat psicopàtica del personatge. Qui s'ha cregut aquest Reiner, per omplir portades i minuts de tv, sense el meu permís?, haurà pensat el eminent psiquiatra Trump. La seva falta d'empatia per la mort d'una persona, de fet, de qualsevol persona, o d'una nació sense estat com Gaza; i la transferència de les seves paranoies permet fer-se una idea, per si calia més, d'un boig a la Casa Blanca. Per descomptat, aquest boig no està sol, hi ha una legió llepaculs amatents a qualsevol disbarat del nou amo del univers. 

PD: Ell pot dir qualsevol cosa, perquè l'altre no pot contestar-li.  

Recomanacions musicals

 

Viatge a Vietnam i Cambodja (2)

 

Hem passat el control de passaport, som estrangers!, cues llargues i en Sendo en donava la primícia de una mala noticia barrejada en una de bona, les maletes no viatjaven amb nosaltres, però estaven localitzades, no precisament al núvol. Hem conegut els nostres guies, en Felipe (nom fictici, una mena de joc mnemotècnic per recordar-ho fàcilment i en Tu (no sé si ho estic escrivint bé o malament) aquest si és real. Sendo ha fet broma amb la l’alçada de tots plegats, ha estat molt esmolat en el seu sentit del humor.

Activitat intensa  pels carrers caòtics de Hanoi, motocicletes per tot arreu. Hem anat a dinar a un restaurant estil francès, Ly Club. Una sopa excel•lent i de segon pollastre i postres, una crème brulées (natilles). El lloc era molt espartà.

Desprès hem arribat al hotel (Hotel de Lagom). Des de l'hotel es pot veure si puges a la terrassa on hi ha la piscina, vistes panoràmiques.

Descansar, dutxar-se i a les 18h hem fet un volt amb bici taxis (tuk-tuk o rickshaw) . L’experiència ha estat molt reveladora i una mica estressant, per copsar un autèntic caos de la circulació. Pocs cotxes i una multitud de motocicletes anant amunt i avall   sense cap ordre ni concert. Milers de motocicletes, totes de molt baixa cilindrada, feien ziga-zagues com si res, cap semàfor, cap agent de trànsit i malgrat tot, el trànsit anava fent, la sensació era que en qualsevol moment, les topades devien de ser cosa natural. El nostre esforçat conductor feia l’esforç de paladejar amb dificultat. El bici taxi, era una andròmina vella, i l’espai per els passatgers estava pensada per gent molt prima. Es a dir, anàvem incomodíssims. La lliçó  d’aquesta experiència ha estat que les vores no son per els vianants, perquè estan ocupades per les motocicletes en un ordre sorprenent a més del negocis exposats a peu de carrer. Potser un vídeo pot aclarir tot això que intento explicar.

El bici taxi s’ha internat pels carrers de Hanoi ( Hà Nội ) fins a portar-nos a una de les atraccions turístiques que s’han fet virals gràcies els vídeos de Tic Toc. Aquesta atracció és veure passar un tren encastat al costat de edificacions que s’han reconvertit en bars i botigues per a turistes situat al costat de Ngo 222 Le Duan (21°01'03.3"N 105°50'27.5"E). L’espai de les vies és molt just per les vores i cal en retirar les taules i cadires, plens de turistes, de venedors ambulants i el propietaris d’una mina d’or què és en que s’ha convertit aquest indret. Nosaltres teníem reservat un espai entre els diferents bars per contemplar el pas del tren, de fet, dos trens, un era una màquina sense vagons, l’altre hem tingut que esperar uns 10’ per veure l’altre, aquest amb vagons inclosos. Feia impressió. Hi havia una senyora que era la que controlava que tothom estigues consumint la beguda de rigor, i un cambrer molt jove, servia, hi havia un parell més fent aquesta tasca, aquest cambrer, amb el seu radiocasset posava música a tot volum,   un tema en català, The Tyets (Coti x Coti) i l’altre tema musical era Macarena, el noi de veia entendre gran cosa, però l’instin comercial era molt viu. 

Hi ha la intenció de tancar aquest tram, per seguretat, però sembla difícil pensar-ho, perquè el negoci i el turisme s'han fet un binomi imprescindible en un país on el capitalisme (economia) ho envaeix tot i un règim polític de partit únic. 

Desprès hem anat a sopar. El restaurant escollir es diu Home Hanoi. Un lloc bonic, i un menjar excel•lent. Un reguitzell de plats per compartir, tenia en Sendo davant, ha omplert totes les possibilitats gastronòmiques. I desprès cap el hotel. 

Estàvem cansats del vol. La maleta que no havia vingut amb nosaltres va arribar en un l’altre vol, unes hores posteriors i la van portar directament al hotel. Allà a recepció esperava ser recollida. Una conseqüència dels viatges tant llargs son les alteracions de la son, m’he despertat a les 2:30h.

Art i musica: Leonardo da Vinci (1452-1519)

 

Leonardo da Vinci

Viatge a Vietnam i Cambodja (1)

 Dia 1

Barcelona-Milà (Malpensa)- Singapur- Hanoi

Com és pot comprendre, el viatge és llarguíssim i molt pesat. Hi ha gent que pren una píndola per dormir i li funciona. Altres no prenen res i no dormen! 

El rellotge s’ha posat en marxa a les 4:00h. M’he pres un cafè per despertar-me. Agafar el cotxe cap a les 5:30h. A aquella hora intempestiva hi havia una pila de cotxes enfilant cap a el polígon industrial. Molt transit, hem agafat la autopista i cap a Barcelona i l’aeroport. Semblaria que aquelles hora la gent dorm, però no, van a treballar. Hem tingut que esperar a la gent d’Aparca & Go. Hem arribat d’hora, mai se sap. Hem anat a prendre un cafè amb llet. Un presumpte cafeteria italiana, dins a l’aeroport, sense cap gràcia i una noia sud-americana començava la seva jornada laboral. Les pastes que hi havia al aparador semblaven tenir dies esperant clientela. Hem tornat al punt de trobada. Una altre parella esperava, i per associació d’idees hem preguntat si també eren del grup de viatge de Rigatours. La resposta era afirmativa. Érem un grup d’unes quaranta persones. L’únic punt de referència és en Sendo, sempre amable, servicial, elèctric i sobretot empàtic amb tothom. Ha fet un petit discurs de benvinguda, ha donat la documentació amb una carpeta personalitzada, hi havia el nom, i desprès tothom cap a facturació de maletes. Aquesta vegada portàvem les dues grans i les dues petites de cabina. Cap el control de persones i equipatge de mà. Fet el tràmit, cap a la porta d’embarcament. Ha donat temps de fer un tomb per les “botigues internacionals”. A l’hora, hem pujat a l’avió, a la part final de la cua. L’espai vital és el que consideren –les companyies-, l’adequat per el turista. 

Des de Barcelona, l’avió Air Singapur ha fet escala a Milà-Malpensa. Han pujat altres viatger i un equip de neteja ha fet la seva feina. Amb la porta oberta de l’avió feia fred. Una hora desprès tornava a enlairar-se cap a Singapur. 

No he pogut dormir. He començat a llegit el “Llibre de preludís” de Jaume Cabré. L’equip d’assistents de l’avió ha portat una activitat frenètica, anant amunt i avall a tota hora. Els passadissos eren sempre d’ells! Menjar, begudes en totes les direccions. Per omplir el temps, he vist Dune 1ª part. És una pel•lícula que m’ha agrada.  Vaig llegir a Herbert Frank fa molts anys. Aquesta versió és excel•lent. 

L’avió volava a una alçada de 12.000 m. i agafava temperatures de -60. I nosaltres dins d’aquella nau pressuritzada fent un soroll permanent. A l’hora prevista hem arribat a Singapur. Hem anat a buscar el vol d’enllaç amb Hanoi. L’avió era de la mateixa companyia. A prop de 3 hores de  vol, aquest avió semblava un frigorífic i a més era estret. La velocitat de la nau era sensiblement inferior a l’altre.  

Arribar a Hanoi i males noticies per dos parelles. Incloses nosaltres. Les maletes no venien en aquest vol! No sabien perdut, afortunadament. Viatjaran a Hanoi més tard. Hem fet la reclamació oportuna, gràcies en Sendo que ens ha ajudat com sempre ho fa.