Dia 3 Hanoi
L’esmorzar era excel•lent. Això que t’ho preparin fa que mengis el que no fas a casa. La llei del mínim esforç. Per consolar-nos cal dir que des de la psicologia cognitiva ens explica que el nostre cervell té tendència a la mandra, per això moltes vegades fiquem la pota de mala manera, perquè ha faltat reflexió en els nostres actes. Teníem vistes de Hanoi.
Monuments i paisatges
Avui hem anat a ,Ninh Binh, on es troba la Badia de Ha long, hem anat a veure l’antiga capital de Vietnam a Hoa Lu. "Ninh Binh ( vietnamita : Ninh Bình , o oficialment Hoa Lư ) és una ciutat de 300.000 habitants (2025) a la província de Ninh Binh, al Vietnam del Nord . La zona presenta un paisatge càrstic espectacular, de vegades descrit com la " badia interior de Ha Long ". També va ser una antiga capital del Vietnam, del 968 al 1009. El que distingeix Ninh Binh d'altres carsts del Vietnam del Nord és com les valls entre els pics estan en gran part inundades, creant un sistema de vies navegables a tota la formació. Centrat en aquest espectacular paisatge càrstic de pedra calcària hi ha el Complex Paisatgístic Escènic de Trang An , Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO inscrit com a propietat natural i cultural mixta*."
Els Temples eren discrets, amb una forta influència xinesa. Amb Tu, feia cants de sirena sobre les bondats del governants celestial, dinastia Dihn i Le. "Antecedents de Hoa Lu com a capital del Vietnam: Del 968 al 1010 dC, Hoa Lu va ser la capital del Vietnam sota les dinasties Dinh i Le. L'establiment de la capital aquí va ser estratègic: envoltada de muntanyes calcàries escarpades i rius accessibles, la ubicació era fàcilment defensable contra amenaces externes. També va permetre als governants consolidar el poder i construir un estat centralitzat després de gairebé mil anys de dominació xinesa**."
Havia moments que aquests bondadosos governants, preocupats fins l’extenuació per el seus estimadíssim súbdits era un reflex del que passa en aquest país de règim comunista (en política).
Desprès hem anat cap a Hoa Lu-Nibh Hai per visitar el seu santuari. "La pagoda Bich Dong va ser construïda a la fi del segle XVIII, durant el regnat de la dinastia Le. La llegenda explica que la pagoda va ser fundada per dos monjos que van descobrir el lloc mentre buscaven un lloc tranquil per meditar. El nom de la pagoda, Bich Dong, significa "Pagoda de la Cova Verda", i es deriva de l'estructura de cova de tres nivells on està construït el temple."
Hem anat a dinar. "Tam Cốc-Bích Động. Las Tam Coc (que vol dir "tres coves") és a tres hores amb llanxa pel riu Ngo Dong, a partir del llogaret de Van Lam i passant a través d'un pintoresc paisatge dominat per camps d'arròs i les torres càrstiques. La ruta inclou tres coves naturals (Hang Ca, Hang Hai, i Hang Ba), la més gran posseeix 125m de llarg, amb el sostre a uns 2 metres d'alçada sobre l'aigua. Els vaixells solen ser remats per una o dues dones de la localitat que també venen productes brodats(4)."
A Tam Coc hem passejat en barques envoltats per paratges molt bonics i ferestes. Per descomptat, hi havia una autèntica processo fent el mateix recorregut. Els Caronte de torn, feien servir els peus per impulsar els rems. Hem a travessat unes petites coves (3) que donaven la sensació que tenies que ajupir-te sinó volies fer-te mal el cap. La quantitat de barques era enorme. Pel que sembla, tot el poble és va repartint per diferents dies aquesta tasca. No podia faltar que els nostres barques (en aquest cas, barquera) volgués vendré souvenirs, son comerciant de mena.
Dinars i Sopars
El dinar ha estat abans del passeig en barca. Un lloc enorme, tres plantes plenes de turistes europeus (jubilats). Un dinar on et posen diferents plats, verdures, pollastre, peix, rotllos primavera, tot acompanyat de diferents especies per anar combinar-los. Aquest model s’ha repetit pràcticament en tot el viatge. Estava força bo. La decoració estava aconseguida, el servei ràpid i eficient.
El sopar era a Hanoi. El restaurant, hi havia una placa de Michelin* recamant-t’ho ha estat decepcionant. Un plat de verdures massa crua, ha tingut l’èxit que es mereixia, a la nostre taula s’ha quedat orfe sense que ningú fes l’esforç de menjar-se’l. Un lloc tant gran i un lavabo per cada planta, és molt poca cosa, perquè és feien cues ràpidament. A més, calia treure's les sabates per encabir-te dins de la taula. De fet el lloc pretenia ser exòtic, però el que veritablement era incomoda. Els cambrers, no entenien l’anglès i nosaltres no els enteníem a ells. Tot plegat prescindible.
Acabat el sopar agafar l’autocar per anar a l’hotel. Ara son les 22:30h. Demà veurem Hanoi amb tranquil•litat si això és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada