Viatges i Lectures

diumenge, 14 de desembre del 2025

Recomanacions musicals

dissabte, 13 de desembre del 2025

Viatge a Vietnam i Cambodja (2)

Hem passat el control de passaport, som estrangers!, cues llargues i en Sendo en donava la primícia de una mala noticia barrejada en una de bona, les maletes no viatjaven amb nosaltres, però estaven localitzades, no precisament al núvol. Hem conegut els nostres guies, en Felipe (nom fictici, una mena de joc mnemotècnic per recordar-ho fàcilment i en Tu (no sé si ho estic escrivint bé o malament) aquest si és real. Sendo ha fet broma amb la l’alçada de tots plegats, ha estat molt esmolat en el seu sentit del humor.

Activitat intensa pels carrers caòtics de Hanoi, motocicletes per tot arreu. Hem anat a dinar a un restaurant estil francès, Ly Club. Una sopa excel•lent i de segon pollastre i postres, una crème brulées (natilles). El lloc era molt espartà.

Desprès hem arribat al hotel (Hotel de Lagom). Des de l'hotel es pot veure si puges a la terrassa on hi ha la piscina, vistes panoràmiques.

Descansar, dutxar-se i a les 18h hem fet un volt amb bici taxis (tuk-tuk o rickshaw) . L’experiència ha estat molt reveladora i una mica estressant, per copsar un autèntic caos de la circulació. Pocs cotxes i una multitud de motocicletes anant amunt i avall sense cap ordre ni concert. Milers de motocicletes, totes de molt baixa cilindrada, feien ziga-zagues com si res, cap semàfor, cap agent de trànsit i malgrat tot, el trànsit anava fent, la sensació era que en qualsevol moment, les topades devien de ser cosa natural. El nostre esforçat conductor feia l’esforç de paladejar amb dificultat. El bici taxi, era una andròmina vella, i l’espai per els passatgers estava pensada per gent molt prima. Es a dir, anàvem incomodíssims. La lliçó d’aquesta experiència ha estat que les vores no son per els vianants, perquè estan ocupades per les motocicletes en un ordre sorprenent a més del negocis exposats a peu de carrer. Potser un vídeo pot aclarir tot això que intento explicar.

El bici taxi s’ha internat pels carrers de Hanoi ( ) fins a portar-nos a una de les atraccions turístiques que s’han fet virals gràcies els vídeos de . Aquesta atracció és veure passar un tren encastat al costat de edificacions que s’han reconvertit en bars i botigues per a turistes situat al costat de Ngo 222 Le Duan (21°01'03.3"N 105°50'27.5"E). L’espai de les vies és molt just per les vores i cal en retirar les taules i cadires, plens de turistes, de venedors ambulants i el propietaris d’una mina d’or què és en que s’ha convertit aquest indret. Nosaltres teníem reservat un espai entre els diferents bars per contemplar el pas del tren, de fet, dos trens, un era una màquina sense vagons, l’altre hem tingut que esperar uns 10’ per veure l’altre, aquest amb vagons inclosos. Feia impressió. Hi havia una senyora que era la que controlava que tothom estigues consumint la beguda de rigor, i un cambrer molt jove, servia, hi havia un parell més fent aquesta tasca, aquest cambrer, amb el seu radiocasset posava música a tot volum, un tema en català, (Coti x Coti) i l’altre tema musical era Macarena, el noi de veia entendre gran cosa, però l’instin comercial era molt viu.

Hi ha la intenció de tancar aquest tram, per seguretat, però sembla difícil pensar-ho, perquè el negoci i el turisme s'han fet un binomi imprescindible en un país on el capitalisme (economia) ho envaeix tot i un règim polític de partit únic.

Desprès hem anat a sopar. El restaurant escollir es diu Home Hanoi. Un lloc bonic, i un menjar excel•lent. Un reguitzell de plats per compartir, tenia en Sendo davant, ha omplert totes les possibilitats gastronòmiques. I desprès cap el hotel.

Estàvem cansats del vol. La maleta que no havia vingut amb nosaltres va arribar en un l’altre vol, unes hores posteriors i la van portar directament al hotel. Allà a recepció esperava ser recollida. Una conseqüència dels viatges tant llargs son les alteracions de la son, m’he despertat a les 2:30h.

Art i musica: Leonardo da Vinci (1452-1519)

Leonardo da Vinci

divendres, 12 de desembre del 2025

Viatge a Vietnam i Cambodja (1)

Dia 1

Barcelona-Milà (Malpensa)- Singapur- Hanoi

Com és pot comprendre, el viatge és llarguíssim i molt pesat. Hi ha gent que pren una píndola per dormir i li funciona. Altres no prenen res i no dormen!

El rellotge s’ha posat en marxa a les 4:00h. M’he pres un cafè per despertar-me. Agafar el cotxe cap a les 5:30h. A aquella hora intempestiva hi havia una pila de cotxes enfilant cap a el polígon industrial. Molt transit, hem agafat la autopista i cap a Barcelona i l’aeroport. Semblaria que aquelles hora la gent dorm, però no, van a treballar. Hem tingut que esperar a la gent d’Aparca & Go. Hem arribat d’hora, mai se sap. Hem anat a prendre un cafè amb llet. Un presumpte cafeteria italiana, dins a l’aeroport, sense cap gràcia i una noia sud-americana començava la seva jornada laboral. Les pastes que hi havia al aparador semblaven tenir dies esperant clientela. Hem tornat al punt de trobada. Una altre parella esperava, i per associació d’idees hem preguntat si també eren del grup de viatge de Rigatours. La resposta era afirmativa. Érem un grup d’unes quaranta persones. L’únic punt de referència és en Sendo, sempre amable, servicial, elèctric i sobretot empàtic amb tothom. Ha fet un petit discurs de benvinguda, ha donat la documentació amb una carpeta personalitzada, hi havia el nom, i desprès tothom cap a facturació de maletes. Aquesta vegada portàvem les dues grans i les dues petites de cabina. Cap el control de persones i equipatge de mà. Fet el tràmit, cap a la porta d’embarcament. Ha donat temps de fer un tomb per les “botigues internacionals”. A l’hora, hem pujat a l’avió, a la part final de la cua. L’espai vital és el que consideren –les companyies-, l’adequat per el turista.

Des de Barcelona, l’avió Air Singapur ha fet escala a Milà-Malpensa. Han pujat altres viatger i un equip de neteja ha fet la seva feina. Amb la porta oberta de l’avió feia fred. Una hora desprès tornava a enlairar-se cap a Singapur.

No he pogut dormir. He començat a llegit el “Llibre de preludís” de Jaume Cabré. L’equip d’assistents de l’avió ha portat una activitat frenètica, anant amunt i avall a tota hora. Els passadissos eren sempre d’ells! Menjar, begudes en totes les direccions. Per omplir el temps, he vist Dune 1ª part. És una pel•lícula que m’ha agrada. Vaig llegir a Herbert Frank fa molts anys. Aquesta versió és excel•lent.

L’avió volava a una alçada de 12.000 m. i agafava temperatures de -60. I nosaltres dins d’aquella nau pressuritzada fent un soroll permanent. A l’hora prevista hem arribat a Singapur. Hem anat a buscar el vol d’enllaç amb Hanoi. L’avió era de la mateixa companyia. A prop de 3 hores de vol, aquest avió semblava un frigorífic i a més era estret. La velocitat de la nau era sensiblement inferior a l’altre.

Arribar a Hanoi i males noticies per dos parelles. Incloses nosaltres. Les maletes no venien en aquest vol! No sabien perdut, afortunadament. Viatjaran a Hanoi més tard. Hem fet la reclamació oportuna, gràcies en Sendo que ens ha ajudat com sempre ho fa.