Pobles i nuclis urbans
Senyals
Camins i Paisatges
diumenge, 23 de març del 2025
dissabte, 22 de març del 2025
divendres, 21 de març del 2025
Ressenya: "El problema de los tres cuerpos" (I)
He acabat la trilogia de Cixin Liu, Tres Cuerpos: “El problema de los tres cuerpos”, “El bosque oscuro” y “El final de la muerte”. Sóc lector de SF des de fa molts anys. He llegit els clàssics. Però la lectura d’aquesta trilogia escapa a qualsevol referent de la ciència ficció. Impossible fer un resum, perquè la exhibició de teories reals e imaginaries son inassequibles per mi.
La TV ha fet una sèrie corresponent al primer llibre: "El problema de los tres cuerpos". La novel•la de Liu i la sèrie no son precisament exactes. Perquè la novel•la dona context a la història que explica. Resumint moltíssim, des de una remota estació de seguiment xinesa, una de les protagonistes de la primera novel•la, llança un missatge cap a les estrelles, mitjançant el sol com repetidor gegantí de les senyals de ràdio. Hi ha algú al univers? La novel•la dona resposta, però sobretot, explora l’impacta que produeix a la nostre societat i a nosaltres mateixos. No estem sols! Hi ha una civilització, Trisolaris, han escoltat el missatge hi ha enviat aquesta resposta:
“¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
Este mundo ha recibido vuestro mensaje.
Se dirige a vosotros un pacifista que lo habita. Para vuestra civilización, es una suerte que yo haya sido el primero en leer vuestro mensaje. Os lo advierto:
¡No contestéis!
¡No contestéis!
No contestéis!
Sóis una entre diez millones de estrellas que hay en la misma dirección. Siempre que no respondáis, este mundo seguirá siendo incapaz de determinar vuestra ubicación. Si lo hacéis, estaréis revelando vuestras coordenadas ¡y vuestro mundo será invadido!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!” (pág.284)
I malgrat l’advertència, la protagonista Ye Wenjie, pren el botó de recepció del missatge!
“ Venid!
Yo os ayudaré a conquistar este mundo.
Nuestra civilización ya no es capaz de resolver sus problemas por si misma. Necesitamos la intervención de vuestra fuerza.” (pág.288)
Trisolaris posa en marxa les seves naus en direcció a la Terra. Tenen un llarg camí per recórrer. A prop de 450 anys terrestres. Cal amoïnar-se? Què fem i com preparar-se pel contacte amb una altre civilització molt més avançada que la nostre? Porten intencions hostils?
A la terra, hi ha gent que ha vist una representació del món trisolà. Un món amb tres sols que genera catàstrofes cícliques, que fan que l’opció de buscar un altre món sigui no una opció, sinó una necessitat vital. Pel que sembla la Terra és una opció molt vàlida.
Com un moviment religiós, el Moviment Terrícola-trisolarià, havia sigut el intermediari entre Trisolaris i la Terra. Ara, al Centre de Comandància de Batalla, rebia un missatge directe de Trisolaris:
“¡No sois más que insectos!” (pág.402)
Trisolaris farà miracles, la seva tecnologia els permet fer-ho. Si volen adeptes, res millor que contemplar els cels, miracles que desafien qualsevol explicació científica, o millor dit, desacredita la ciència i enforteix la fe amb la màgia. Què passa quan una civilització en menys tecnologia s’enfronta amb un altre tecnològicament molt superior? Per analogia, amb el nostre passat, la resposta sempre és la mateixa: destrucció de l’altre civilització en nom de la civilització (superior).
Diari de Mallorca (i X)
Dia 10
S'Arenal-Barcelona
L'autocar venia a recollir-nos a les 7:20h. Ens havien dit que l'esmorza seria a les 6:45h. Però aquella hora tot estava tancat i barrat, per fer-ho més dramàtic, el menjador estava a les fosques hi no hi havia ningú! Començaven be el dia!
Com sempre, hi ha gent per tot, hi un espontani molt fatxenda a pujat a recepció per queixar-se, però aquesta recepció se les saben molt llargues, segons ells, no tenen a veure amb el menjador. Reialment son uns mentiders que s'espolsen tot el que podem. A les 7:10h el cuiner ha sortit de la cuina -potser era una excusa-, també ell s'ha indignat que res estigues preparat. Finalment, hem esmorzat, per dir-ho suaument. Nosaltres hem anat cap a l'autocar, però hem tingut que esperar una estona, sort que l'aeroport està molt a prop.
Hem arribat a l'aeroport de Palma-Son Santjoan. Treure maletes i enfilar cap a facturació. Hem arribat els últims -anava per hotels-. La cua era enorme. Hem tornat a veure cares conegudes. Per descomptat, la nostra fila ha estat la més lenta per facturar. Les files dels altres son sempre millors!
Control de persones i objectes, un cop superat aquest obstacle, hem anar cap a la porta d'embarcament que estava força lluny. He vist una noia tocant el piano, sonava força be, desprès del concert improvisat ha sortit disparada cap alguna destinació desconeguda.
Barcelona-El Prat
L'embarcament era a les 9:45h. Un altre vegada amb el xàrter d'Enter Air. Hem sortit amb 25' de retard cap a Barcelona. Al arribar, el dia era gris i volia ploure. Recollir maletes i anar a buscar el cotxe (Aparca&Go). Agafar el cotxe i direcció cap a casa. Cap a les 12:45 hem arribat a la porta, el viatge havia finalitzar, però la grip o el que sigui m'ha acompanyat durant una setmana! Sembla que no prenc actimel en quantitats industrials!
dijous, 20 de març del 2025
Jehovà és gran !
Un portaveu militar israelià, Avichay Adraee, és felicita per aquest nou record, ha matisat que aquesta xifra ja l'han superat moltes vegades. La Comunitat Internacional, creu que les imatges que difonen Hamàs, son maniquins de talles infantils. Així que la bona consciència de tothom pot descansar. Molts pensen que el millor per els palestins es que es morin tots, així s'haurà acabat el problema de Palestina e Israel podrà somiar en un nou Estat sense espectres que aigualeixen la festa. Sembla que el tàndem Jehovà-Netanyahu volen beneir Eretz Yisra`el Hašlemah. Això sí, sota una muntanya de cadàvers palestins.
Diari de Mallorca (IX)
Dia 9
S'Arenal-Alcúdia-Pollença
Com la nit no ha estat bona, el pas de les hores es feia a càmera lenta (molt lenta). I malgrat tot, aixecar-se, dutxar-se i anar a esmorzar. Hem agafat el cotxe i cap a Inca fins Alcúdia. Diu la Viquipèdia: "La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic. Correspon amb l'antiga ciutat de Pol·lència*."
Alcúdia és un poble bonic, amb les seves muralles, que recorden altres temps, però que ara, només espera a una nova classe social, els turistes. Sembla poca cosa tindrà com horitzó vendre souvenirs els turistes. Segons el Dario de Mallorca: "Encara hi ha marge perquè vinguin més turistes", ho diuen els hotelers que pel que sembla mai és suficient.
No tothom te diners per muntar un negoci, així que la resta és reconverteix en venedors de nicieses que totes les botigues van plenes. Una derivada del turisme és que no augmenta el nivell de vida dels pobles, viles i ciutats, on es concentra el turisme. Una part considerable dels venedors son de fora, sigui de la península com de fora del país. En aquestes condicions, salaris baixos, augment escandalós dels preus de lloguer. Els únics que guanyen son el propietaris dels hotels, generalment, que pertanyen a xarxes hoteleres. Hi ha un excés de oferta. Al marge viuen anglesos i alemanys, a ells, l'únic que els interessa és que la illa tingui la temperatura que els agrada.
Feia vent i no era agradable passejar-se, hi hem tornar agafar el cotxe cap a Pollença. Hem tingut sort de trobar aparcament, és un problema per anar a aquests pobles. Al estiu deu ser impossible trobar-hi lloc. I això que encara estem en temporada baixa. Hem fet la pujada per les escales del Calvari. " El Calvari no només ofereix unes vistes immillorables de Pollença, sinó que és un dels seus llocs més emblemàtics gràcies a la impressionant escalinata que el forma. Composta per 365 esglaons, un per cada dia de l'any, es troba flanquejada tant per xiprers com per 14 creus de tres metres d'altura, que recorden el calvari que, segons la tradició cristiana, va patir Jesucrist en el seu camí a la Muntanya Gólgota on va ser crucifixat. A dalt es troba la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels **. "
Des de la parròquia pots veure una bona panoràmica del tota la zona. Amb bona vist també pots veure el pont romà. Hem tornat a baixar les escales. Volíem anar fins a Fornalutx. No era fàcil trobar el trencall i a més la carretera és molt estreta, i a mi m'ha començat a pujar la febre! Hem enfilat cap a Palma i S'Arenal al hotel. No era el que volíem, però la febre no donava altre alternativa. A prop de Palma, hi havia molt de transit. Hem arribat cap les 14h, plovia una mica. Hem pujat a l'habitació a deixar pes, hem baixat al menjador del hotel. Al ascensor un matrimoni de Lucena (Còrdova), estaven encantats per el menjar. Li hem donat el bonus del bus, perquè nosaltres ja no el farem servir.
Hem sortit a omplir de benzina el cotxe. Hem tingut la sort d'aparcar al costat del hotel. Ara son les 16:30h. La febre estava continguda hi hem anat a donar l'últim passeig al costat del mar. Un mar gris metal·litzar amb tocs blaus. No es veia Palma, el cel i la mar semblaven unir-se al horitzó. Hi havia gent corrent, jubilats com nosaltres, passejant. Tot plegat una mica decadent i crepuscular. Cap les 19:30h hem arribat al hotel. Anar a sopar.
Hem pujat a la habitació i preparar les maletes. Abans hem vist sèries. Hem començat a veure una sèrie que és dui La Agencia, surt Fassbender, fent un paper convincent per ell i desprès un altre capítol de "Por toda la humanidad".
Ara son les 22:30h, demà toca aixecar-se d'hora, sortim a les 7:20h del hotel cap a l'aeroport de Palma a Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)