Diari de Mallorca (IX)

 Dia 9

S'Arenal-Alcúdia-Pollença

Com la nit no ha estat bona, el pas de les hores es feia a càmera lenta (molt lenta). I malgrat tot, aixecar-se, dutxar-se i anar a esmorzar. Hem agafat el cotxe i cap a Inca fins Alcúdia. Diu la Viquipèdia:  "La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic. Correspon amb l'antiga ciutat de Pol·lència*."

Alcúdia és un poble bonic, amb les seves muralles, que recorden altres temps, però que ara, només espera a una nova classe social, els turistes.  Sembla poca cosa tindrà com horitzó vendre souvenirs els turistes. Segons el Dario de Mallorca: "Encara hi ha marge perquè vinguin més turistes", ho diuen els hotelers que pel que sembla mai és suficient.

No tothom te diners per muntar un negoci, així que la resta és reconverteix en venedors de nicieses que totes les botigues van plenes. Una derivada del turisme és que no augmenta el nivell de vida dels pobles, viles i ciutats,  on es concentra el turisme. Una part considerable dels venedors son de fora, sigui de la península com de fora del país. En aquestes condicions, salaris baixos, augment escandalós dels preus de lloguer. Els únics que guanyen son el propietaris dels hotels, generalment, que pertanyen a xarxes hoteleres. Hi ha un excés de oferta. Al marge viuen anglesos i alemanys, a ells, l'únic que els interessa és que la illa tingui la temperatura que els agrada. 

Feia vent i no era agradable passejar-se, hi hem tornar agafar el cotxe cap a Pollença. Hem tingut sort de trobar aparcament, és un problema per anar a aquests pobles. Al estiu deu ser impossible trobar-hi lloc. I això que encara estem en temporada baixa. Hem fet la pujada per les escales del Calvari. " El Calvari no només ofereix unes vistes immillorables de Pollença, sinó que és un dels seus llocs més emblemàtics gràcies a la impressionant escalinata que el forma. Composta per 365 esglaons, un per cada dia de l'any, es troba flanquejada tant per xiprers com per 14 creus de tres metres d'altura, que recorden el calvari que, segons la tradició cristiana, va patir Jesucrist en el seu camí a la Muntanya Gólgota on va ser crucifixat. A dalt es troba la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels **. "

Clara Hammerl

Des de la parròquia pots veure una bona panoràmica del tota la zona. Amb bona vist també pots veure el pont romà. Hem tornat a baixar les escales. Volíem anar fins a Fornalutx. No era fàcil trobar el trencall i a més la carretera és molt estreta, i a mi m'ha començat a pujar la febre! Hem enfilat cap a Palma i S'Arenal al hotel. No era el que volíem, però la febre no donava altre alternativa. A prop de Palma, hi havia molt de transit. Hem arribat cap les 14h, plovia una mica. Hem pujat a l'habitació a deixar pes, hem   baixat al menjador del hotel. Al ascensor un matrimoni de Lucena (Còrdova), estaven encantats per el menjar. Li hem donat el bonus del bus, perquè nosaltres ja no el farem servir. 

Hem sortit a omplir de benzina el cotxe. Hem tingut la sort d'aparcar al costat del hotel. Ara son les 16:30h. La febre estava continguda hi hem anat a donar l'últim passeig al costat del mar. Un mar gris metal·litzar amb tocs blaus. No es veia Palma, el cel i la mar semblaven unir-se  al horitzó.  Hi havia gent corrent, jubilats com nosaltres, passejant. Tot plegat una mica decadent i crepuscular. Cap les 19:30h hem arribat al hotel. Anar a sopar. 

Hem pujat a la habitació i preparar les maletes. Abans hem vist sèries. Hem començat a veure una sèrie que és dui La Agencia, surt Fassbender, fent un paper convincent per ell i desprès un altre capítol de "Por toda la humanidad".

Ara son les 22:30h, demà toca aixecar-se d'hora, sortim a les 7:20h del hotel cap a l'aeroport de Palma a Barcelona.

Diari de Mallorca (II)

Divendres 

Varem sortir a les 9, massa tard per anar al cap de Formentor. Impossible. El trajecte el vam fer anant cap a Artà i  per la Ma-15 amb direcció a Can Picafort,  s’ Albufera i  Alcúdia. El trajecte estava farcit de ciclistes, perquè a l’endemà s’havia de celebrar un Triatló de caràcter internacional. El transit era intens i tothom semblava que participaria d’aquest Triatló, perquè tot estava ple de gent fent voltes amb bicicletes per anar escalfant.

El trajecte per la Ma-12 de Can Picafor fins Alcúdia, era una línea continua de hotels, i urbanitzacions, on no hi havia espai per aparcar els cotxes. Allò era una mena de Salou. Sembla que aquests llocs, moriran d’èxit.

Vam fer parada a Alcúdia, casc antic, muralles medievals. El lloc era ple de turistes alemanys. Les muralles tenen unes vistes magnifiques, des d’allà es podien veure la Badia de Pollença i la Badia d’Alcúdia, llàstima que la llum del dia estava una mica esmorteïda.                          

                  

                  

                 

                  

                 

Desprès vam anar a les excavacions de Pol·lentia, lloc romà (s.I a.C). Era el nostre tribut de “turistes interessats, en la història”. A les excavacions, encara hi ha molta feina a fer. Varen visitar el fòrum i el teatre. Tot plegat en un estat una mica atrotinat, però que permet imaginar-se  com devia ser aquell paratge en època dels romans.

A la visita hi havia altres turistes, entre ells una parella xilena amb els que vàrem parlar una estona. M’agrada la seva manera de parlar, es molt dolça. Quant nosaltres marxaven, a ells encara els hi quedava per veure el teatre romà. 

En aquell moment, feia calor, en aquests dies, Mallorca també ha patit calor. Ens havíem portat roba d’abric que no ha sortit de la maleta en tots aquests dies. Vam tornar al cotxe i cap a la Badia de Pollença. Ciclistes per tot arreu, i molts cotxes, el nostre inclòs. Pujada cap a el Cap de Formentor. Hi havia una caravana de cotxes, autocars i ciclistes que feia por, pel perill de tots plegats, especialment, el ciclistes. En el trajecte, cap agent de trànsit controlant res. Hem girat cua a l’alçada del Mirador Es Colomer. No vam poder  ni baixar del cotxe, no hi havia espai per moure’s. Tot plegat una mica angoixant.

Una mica emprenyats, per tot plegat, i sense poder arribar-nos al Cap de Formentor, vam enfilar carretera cap a Pollença per la Ma-2200, vam aparcar el cotxe en un pàrking gratuït, de terra i vam anar cap el centre de la ciutat. Ens varem trobar amb una plaça, Ca les Monnares, on no hi havia un ànima. Pintava malament. I malgrat això, Pollença és un lloc, molt interessant. Tot caminant varem arribar a una plaça al costat de la església de Santa Maria dels Àngels, ple de restaurants, precisament el lloc que volíem, s’apropava l’hora de dinar.

Vam passar pels carrers, plens de turistes, nosaltres també ho érem clar, encara que no hi havia tanta gent com a les platges. Vam entrar a comprar unes postals d’artistes, a la galeria Benassar. Li vam preguntat al venedor de les postals per algun lloc per dinar, ell molt professional, va esquivar la pregunta, però al final ens va recomanar un parell de llocs.

Vam acabar triant un lloc cassola i excel·lent. Restaurant Bar Nou, el mobiliari no és de disseny, no els fa falta. Ho hi havia massa gent, els turistes s’havien quedats varats a la plaça de la església. Hem dinat molt bé. Jo he menjat, ”El tumbet” –plat típic de Mallorca-, ingredients, patata, tomàquet, albergínia, pebrot i all; de segon una cassola de peix, hi havia de tot, del món mariner, el suc era magnífic. El vi era de Vinyes Mortitx –de la terra-, rosat, molt bo, no entenc de vins, però entrava sense dificultats.

Després vam pujar les  365 escales, como dies del any, per fer passar el dinar. Hi havia molta gent fent el mateix. El calvari, les vistes des de la Ermita del Calvari, es força espectacular, el dia no era gens vistos, per les panoràmiques.  Hi havia una visibilitat dolenta. Des de el mirador, es podia veure, la Serra de Tramuntana, i les Badies de Pollença i Alcúdia.

Després no trobaven el pàrking, feia calor, i vam estar una bona estona caminant. Per fi vam trobar el cotxe i vam agafar la carretera cap a sa Pobla i a s’Albufera, al Parc Natural. El pàrking estava lluny. El lloc és bonic, però feia massa calor, estàvem cansats i a més l’oficina d’informació estava tancada. Malgrat això vam caminar pels camins ben assenyalats, els aiguamolls, hi havia poca activitat. La fauna i la flora va estar esquiva, hi havia un mirador tancat. De fet quant sortíem l’entrada estava tancada, vam haver de sortir com si fóssim lladres. Almenys les aus, podem volar.

Després cap a Artà. Hi ha un passeig central que condueix cap a l’església. Començava a animar-se el carrer. Estàvem cansats. Per les botigues i comerços hi havia força sud-americans treballant. Sembla inversemblant que amb les tasses d’atur a Espanya tinguem necessitat de persones que venen de fora per cobrir llocs de treball que no els volen els de casa.

A Artà també hem sentit alemany. De fet català hem escoltat molt poquet. Al restaurant, a la galeria d’art, i para de comptar. Després vam anar a l’hotel. Tothom al hotel parlava alemany. L’endemà anirem  a Palma.