He acabat la trilogia de Cixin Liu, Tres Cuerpos: “El problema de los tres cuerpos”, “El bosque oscuro” y “El final de la muerte”. Sóc lector de SF des de fa molts anys. He llegit els clàssics. Però la lectura d’aquesta trilogia escapa a qualsevol referent de la ciència ficció. Impossible fer un resum, perquè la exhibició de teories reals e imaginaries son inassequibles per mi.
La TV ha fet una sèrie corresponent al primer llibre: "El problema de los tres cuerpos". La novel•la de Liu i la sèrie no son precisament exactes. Perquè la novel•la dona context a la història que explica. Resumint moltíssim, des de una remota estació de seguiment xinesa, una de les protagonistes de la primera novel•la, llança un missatge cap a les estrelles, mitjançant el sol com repetidor gegantí de les senyals de ràdio. Hi ha algú al univers? La novel•la dona resposta, però sobretot, explora l’impacta que produeix a la nostre societat i a nosaltres mateixos. No estem sols! Hi ha una civilització, Trisolaris, han escoltat el missatge hi ha enviat aquesta resposta:
“¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
Este mundo ha recibido vuestro mensaje.
Se dirige a vosotros un pacifista que lo habita. Para vuestra civilización, es una suerte que yo haya sido el primero en leer vuestro mensaje. Os lo advierto:
¡No contestéis!
¡No contestéis!
No contestéis!
Sóis una entre diez millones de estrellas que hay en la misma dirección. Siempre que no respondáis, este mundo seguirá siendo incapaz de determinar vuestra ubicación. Si lo hacéis, estaréis revelando vuestras coordenadas ¡y vuestro mundo será invadido!
¡No contestéis!
¡No contestéis!
¡No contestéis!” (pág.284)
I malgrat l’advertència, la protagonista Ye Wenjie, pren el botó de recepció del missatge!
“ Venid!
Yo os ayudaré a conquistar este mundo.
Nuestra civilización ya no es capaz de resolver sus problemas por si misma. Necesitamos la intervención de vuestra fuerza.” (pág.288)
Trisolaris posa en marxa les seves naus en direcció a la Terra. Tenen un llarg camí per recórrer. A prop de 450 anys terrestres. Cal amoïnar-se? Què fem i com preparar-se pel contacte amb una altre civilització molt més avançada que la nostre? Porten intencions hostils?
A la terra, hi ha gent que ha vist una representació del món trisolà. Un món amb tres sols que genera catàstrofes cícliques, que fan que l’opció de buscar un altre món sigui no una opció, sinó una necessitat vital. Pel que sembla la Terra és una opció molt vàlida.
Com un moviment religiós, el Moviment Terrícola-trisolarià, havia sigut el intermediari entre Trisolaris i la Terra. Ara, al Centre de Comandància de Batalla, rebia un missatge directe de Trisolaris:
“¡No sois más que insectos!” (pág.402)
Trisolaris farà miracles, la seva tecnologia els permet fer-ho. Si volen adeptes, res millor que contemplar els cels, miracles que desafien qualsevol explicació científica, o millor dit, desacredita la ciència i enforteix la fe amb la màgia. Què passa quan una civilització en menys tecnologia s’enfronta amb un altre tecnològicament molt superior? Per analogia, amb el nostre passat, la resposta sempre és la mateixa: destrucció de l’altre civilització en nom de la civilització (superior).
