Israel davant d'un destí: Rafah!

Llegint les notícies que arriben de Rafah e Israel, sembla que tot plegat te l'aroma de la destrucció de Rafah, davant d'una Comunitat Internacional cega al sofriment del poble palestí. Sembla que la commemoració del Holocaust és una cortina perfecta per els plans del govern extremista israelià. La inhumanitat és un valor que cada dia cotitza més en el mercat de la guerra contra la Franja de Gaza i Rafah com l'últim lloc on els refugiats palestins ja no tenen cap sortida, més enllà de la mort. A Gaza tots son culpables i per això, l'únic càstig és la seva desaparició. Culpar al innocent, deshumanitzar-lo fins que no vegem les seves cares de sofriment, assassinar-los des de la coartada què això és una guerra. Però no és una guerra, és un exèrcit amb el armament més sofisticat del món contra una població on no te on anar i la resta de països mirant-s'ho amb cara de resignació i admiració.  Sembla que desprès de tot, no hem après res de l'Holocaust.

  

 

Entrevista a Ahmed al-Sufi Alcalde de Rafah

 

L'entrevista de Cristina Mas al Alcalde de Rafah, Ahmed al-Sufi a l'Ara.

Quin és el seu missatge al món?

— "Cal una intervenció urgent per aturar les atrocitats que s'estan cometent contra la gent innocent que s'havia refugiat a la ciutat de Rafah. No podem permetre que aquests actes de violència sense sentit continuïn sense control. Cal actuar ara. La humanitat ja no pot continuar sent testimoni del patiment del nostre poble. Als carrers de la ciutat ressonen els crits de vides innocents, famílies senceres destrossades i cases reduïdes a runa. Demanem a la comunitat internacional un alto el foc i que aturi la matança a la nostra ciutat. Que es reobri urgentment el pas de Rafah per a l'entrada immediata d'ajuda humanitària i l'evacuació dels ferits. També necessitem maquinària pesant i equips per rescatar els supervivents que estan entre la runa. També els cadàvers dels màrtirs." 

Obituari: Daniel Kahneman (1934-2024)

 

Daniel Kahneman

Daniel Kahneman, va morir el 27 de març. Premi Nobel d'Economia, psicologia cognitiva, i divulgador, assagista, a Espanya s'el coneix per el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio*". 

"El treball del psicòleg Daniel Kahneman, que ha mort als 90 anys, va portar a repensar la presa de decisions en àrees tan diverses com les negociacions polítiques, el tractament mèdic i el reclutament de jugadors de beisbol, escriu el científic del comportament Eldar Shafir. Kahneman i el psicòleg Amos Tversky van demostrar que la presa de decisions es guiava més sovint per l'instint i les emocions que per la lògica i la raó , un enfocament que li va guanyar el Premi Nobel d'economia el 2002 i va llançar el camp de l'economia del comportament. Kahneman va gaudir de "col·laboracions adversàries", escriu Shafir, però es va mantenir suau i modest. Ell "estava obert a la possibilitat que ell mateix s'equivocava sovint". (https://doi.org/10.1038/d41586-024-01344-6)

La gent en general tendeix a l'hora de solucionar problemes, anar per la pendent més fàcil. Per què aquests errors? La resposta rau en la tendència del nostre sistema d'intuïció (S1) a anteposar la seva tendència a dir el primer que li ve al cap, mentre que el sistema de reflexió (S2) li costa posar-se, perquè la tendència natural del nostre sistema intel·lectiu és la mandra(1). 

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

La UE vol taula amb Xina i EEUU

L'article de Carme Colomina, Xi Jinping a París (Ara.cat, 7/5/24) explica perquè Xina vol una "col·laboració estratègica" amb la UE. Amb motiu dels joc olímpics a París, aquest estiu, és vol una mena de treva entre la UE i Xina. Segons la UE, la Xina fa competència deslleial mitjançant la subvenció de "cotxes elèctrics, acer, turbines eòliques, panells solars i dispositius mèdics" que "inunden el mercat europeu". Xina i EE.UU porten la seva lluita per la hegemonia mundial en tots els fronts. Mentre la UE, se sent exclosa, malgrat ser primer soci comercial tant de la Xina com els EE.UU. La UE vol tenir vot i veu, però les diferències dins de la UE i la falta de capacitat militar, impedeixen que això sigui possible a curt i mig termini. Cal recordar que Xi Jinping s'havia oblidat de la UE, perquè durant cinc anys no ha tingut temps per anar-hi, mentre tenia tot els temps per la Rússia de Putin.  

 

Un nou genocidi truca a les portes de Rafah

 

Israel torna a demanar a la població de Rafah que vagui a zona segura. Rafah era el lloc que Israel va dir que era un joc segur quan va destruir la ciutat de Gaza, més al nord. La destrucció de Rafah és imminent. El nombre de mort potser elevadíssima, tant la Comunitat Internacional com Hamàs no sembla amoïnar-los massa. Netanyahu sap que mentre estigui embolicat a Gaza, el seu càrrec no corre perill, per això, una campanya d'assassinats massius a Gaza és la millor carta de presentació per les properes eleccions què pugí haver a Israel.  El que passarà a Rafah no volen que ho veiem, per això tancant de Al-Jazeera a Israel. Bloqueig informatiu d'una mort massiva anunciada davant de la mirada maligna de la UE i la resta del món inclòs Hamàs. Perquè quin sentit té obtenir l'alliberament de 200 presoners de Hamàs si desprès destrueixes tot Gaza? Hi ha 35.000 mort i més de 10.000 desapareguts sota les tones de runes que l'exèrcit israelià sotmès les ciutats de Gaza. 

PD: Les comparacions son odioses, però ara mateix Gaza és una mena de Protectorat israelià que s'està preparant per la destrucció de la seva població. Aquest no calen portar cap distintiu, perquè per Israel, tots son culpables de terrorisme.   

Recomanacions musicals