dilluns, 15 d’abril del 2024

La Cúpula de ferro a Gaza

 


Israel amb la seva tecnologia nord-americana va superar amb facilitat l’atac iranià amb drons i míssils, com a resposta al atac per part de l’aviació israeliana a Damasc de l'ambaixada de Iran. Per Israel això és una oportunitat d’or per fer oblidar el assassinats massius de la població civil a Gaza. Ara Israel considera com fer front a Iran. EE.UU ha dit –amb la boca petita- que no  vol cap escalada de guerra. Iran s’oblida de Gaza, com tots els països del pròxim Orient, perquè Palestina no és un Estat, sobretot, perquè ningú vol que ho sigui. Ara Israel pot seguir la seva escalada –fugida cap endavant- contra Iran, pot destruir Iran, però no guanyar la guerra, e Iran pot fer que Israel se'n embarranqui en un guerra què acabi per desestabilitzar a Israel mateix. En cap cas, Gaza i els palestins sortiran  enfortits. Els venedors d’armes vol fer l’agost al abril!

dissabte, 13 d’abril del 2024

Cadis-Barça (0-1): Una victòria pírrica!

 


Cadis-Barça (0-1)


Hi ha partits, com aquest, que penses que seria una bona idea fer una Superlliga internacional. Perquè veient el partir d'avui, Cadis-Barça, tens ganes de passar a una altra cosa. Un partit que l'únic bo què ha tingut és el resultat. El Barça ha començat amb un equip desconegut, suplents i tal com anat alguns mereixen no jugar. Sort del gol de João Félix (37') perquè el Barça no jugava i el Cadis tampoc. Un equip que vol guanyar la Lliga no pot jugar com ha jugat el Barça avui. A la segona part, el Barça ha fet canvis, però la dinàmica no funcionava i el Cadis podia haver empatat amb xut de Samassékou (78') que Ter Stegen ha parat de manera força espectacular. Un Barça que necessita l'equip de gala per fer el que cal fer. Deixar-te els titulars a la banqueta perquè el dimarts tens Champions és poc professional. Sort que el Cadis és un equip molt fluix, però el Barça no ha demostrat la superioritat que reflexa la classificació de la Lliga. Avui de titulars hi havia Vitor Roque i Ferran Torres, cap dels dos han jugat un bon partit. 

Von der Leyen no vol dimitir

 



L'elit política de la UE mostra fins a quin punt s'allunyen de la ciutadania. En les seves esferes sonen musiques celestials, amb missatges buits, excepte per la classe de tropa que paga tot plegat. La UE i la seva cap Von der Leyen ha demostrat abastament la incompetència i la desídia d'una UE què prefereix pagar a règims insuportables perquè la immigració no arribi a les costes de Europa. Milions d'euros que s'han van directament a les butxaques d'aquests governants que han vist un autèntic filó en la immigració clandestina. La gestió de la pandèmia, els suport a Ucraïna més simbòlic que real, la falta absoluta d'empatia amb el que està succeint a Gaza, mostra el tarannà elitista i aristocràtic d'una casta que sembla estar per sobre del bé i el mal. Son molt curosos perquè la ciutadania europea s'estrenyi el cinturó perquè el sistema funcioni, però per ells, la situació és molt diferent, aquests si què viuen molt per sobre de les seves possibilitats i si ho fan és gràcies a nosaltres. Què he de fer a les properes eleccions al Parlament Europeu?   



Art i musica: Honoré Daumier (1808-1879)



Honoré Daumier

divendres, 12 d’abril del 2024

Israel i l'amic Amèrica

 



Mentre la fam segueix matant nadons i ferits, per la falta de subministrament a la Franja de Gaza, aquí la mort ha de ser silenciosa, per no ferir la pell fina dels occidentals, EE.UU fa la veu d'alerta perquè Israel estigui a l'aguait per si de cas Iran vol venjar-se. Com no tinc accés a la sala de crisi de la Casa Blanca, no puc saber si això és una manera de guanyar temps i despistar a l'opinió pública del que està passant a Gaza. On la mort, la desnutrició fan estralls i on les notícies son escasses per el bloqueig que imposa Israel els territoris ocupats i devastats.

Iran no anirà contra Israel de manera directa. Potser Hezbol·là, des del Líban pot fer alguna mena de acció més o menys destructiva. Però el que és segur és que no anirà amb tancs cap la frontera israeliana, ni avions ni res pel estil aniran fins a Tel Aviv. La brutalitat del desplegament a Gaza fa que hezbol·là s'ho pensi dues vegades. De tot això genera que la venda d'armes sigui ara mateix una negoci clamorós. Tothom vol participar-hi, Espanya també, es clar. Per altre banda, molts països han posat en marxa el servei militar. Sembla un contrasentit en l'era dels drons i tota la ferralla intel·ligent que hi ha. Si el que volen és carn de canó, llavors si que convé. La guerra d'Ucraïna demostra que sense l'equipament i armament operatiu, posar soldats sobre el terreny, és una manera de dir que no tens res a fer.   

dimecres, 10 d’abril del 2024

PSG-Barça: París es vesteix de blaugrana!

 


PSG-Barça (2-3)


El Barça ha guanyat a París, en un partit on ha estat més inspirat de cara al gol. Un Raphinha incisiu ha marcat dos gols (37' i 62') i ha fet anar de corcoll a la defensa del PSG. Un Lewandowski descarregant i donant sortida els seus companys ha jugat un excel·lent partit, això sí, sense el premi del gol. La dinàmica del partit ha estat una repetició tant en la primera part com a la segona. Un PSG dominador, a la segona part en 5' s'havia posat per davant del partit. Però a mesura que anava transcorrent el temps, el Barça anava agafant el control i el perill a la porteria de Donnarumma, que no ha estat el millor del seu equip.

Com sempre passa en aquests partits, l'estrella del PSG,   Mbappé, no ha pogut brillar com ell hauria volgut, en canvi Dembélé (49'), ha obert la porteria blaugrana amb xut impossible per Ter Stegen i un parell de minuts desprès Vitinha (51') capgirava l'eliminatòria amb un 2-1. El Barça ha sapigut redreçar aquesta situació, i ha anat recuperant la pilota i el joc. Raphinha donava l'empat de la tranquil·litat anímica i Andreas Christensen (77') que feia uns minuts que havia sortit al camp per De Jong, ha establer de cap al llançament d'un córner el definitiu 2-3. El Barça s'ha defensat bé, també ha tingut un pel de sort. Però, el resultat és magnífic i ara cal què a Montjuïc certifiqui la victòria en aquesta eliminatòria.  De moment, no costa gens somiar.