Barça- Almeria: demanant l'hora, així és el Barça avui!

 

Barça-Almeria (3-2)

Un partit que semblava que deuria ser un bàlsam per apaivaga els malson d'aquesta temporada, ha estat a punt de tornar-se un despropòsit per les errades en defensa i el desencert cada vegada més preocupant de la davantera blaugrana. Una primera part horrorosa amb empat a un quan el Barça ha controlat el partit, però sense cap efectivitat i sense energia. Lamentable. A la segona part, gols i ensurts a parts iguals. Sort hem tingut d'un Sergi Roberto que ha marcat dos gols (60' i 83') que ha permès un respir davant del últim classificat de la lliga. Errada de Iñaki Peña que xoca amb Araujo i permet a Edgar rematar a porta buida el empat a 2. Així és molt difícil de guanyar afició i sobretot, dona els rivals esperances de treure  profit de la visita al estadi Lluís Companys. Amb equips amb més talent, la Champions, el Barça patirà de valent.

   

La UE sap el què vol?

 

Ara perquè la UE vol austeritat? Qui ha manat això? Ací, qui mana no és la política, sinó l'economia, no ho deia això Marx? I la política, i és els seus governs és dediquen a fer la "feina bruta", allò de ser els Consell d'Administració del capital, un alta cop Marx. Però ara, ja no existeix, cap força alternativa, perquè l'esquerra encara no sap on para i l'extrema dreta a copsat millor que ningú les pors de les nostres societats. I això és culpa del propis governs que son covards i mesquins, prefereixen el capital a la gent i així no  acabarem bé. Així que la UE vol tornar a les receptes d'austeritat mal anirem, i l'únic beneficiat, a part del capital és la extrema dreta que podrà capitalitzar les frustracions dels somnis de prosperitat.

Netanyahu i la neteja ètnica

 

El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

Recomanacions musicals

 

València-Barça: Pólvora mullada

 

Un partit que tenia controlat el Barça, en una jugada absurda, s'ha deixat empatar per un València que no ha generat perill i que s'ha vist amb un punt caigut del cel. La primera part del Barça ha estat bona, ha controlat el joc i Lewandowski s'ha fet un far de intentar rematar sense perill. Un empat a la primera part que no reflectia el joc d'un i altres. Un àrbitre que ha deixat jugar, una mica massa. A la segona part, el Barça ha mantingut la tensió alta fins el gol de Joao Félix (54'), a passada de Raphinha que el portuguès no ha tingut res més que empenya la pilota a la xarxa de la porteria del València. Quan semblava que el Barça podia rematar el partit, una jugada que no semblava massa perillosa, s'ha embolicat per la desídia de la defensa que ha permès marcar al València (70') empatar un partit que fins llavors tenia perdut. El Barça s'ha ressentit del gol hi no ha tingut convicció ni fe que el partit el devia guanyar. El Barça sembla que fa mèrits per no guanyar la lliga.

Art i musica: Moise Kisling (1891-1953)

 

Moise Kisling

No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells.