Netanyahu i la neteja ètnica

 

El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

Recomanacions musicals

 

València-Barça: Pólvora mullada

 

Un partit que tenia controlat el Barça, en una jugada absurda, s'ha deixat empatar per un València que no ha generat perill i que s'ha vist amb un punt caigut del cel. La primera part del Barça ha estat bona, ha controlat el joc i Lewandowski s'ha fet un far de intentar rematar sense perill. Un empat a la primera part que no reflectia el joc d'un i altres. Un àrbitre que ha deixat jugar, una mica massa. A la segona part, el Barça ha mantingut la tensió alta fins el gol de Joao Félix (54'), a passada de Raphinha que el portuguès no ha tingut res més que empenya la pilota a la xarxa de la porteria del València. Quan semblava que el Barça podia rematar el partit, una jugada que no semblava massa perillosa, s'ha embolicat per la desídia de la defensa que ha permès marcar al València (70') empatar un partit que fins llavors tenia perdut. El Barça s'ha ressentit del gol hi no ha tingut convicció ni fe que el partit el devia guanyar. El Barça sembla que fa mèrits per no guanyar la lliga.

Art i musica: Moise Kisling (1891-1953)

 

Moise Kisling

No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

Anvers-Barça: Fer el ridícul no costa gaire

 

El Barça ha jugat els últims 20' com el reflexa de la seva crisi particular. Oriol Romeu deu pensar perquè va marxar del Girona. El Barça deixa l'últim tram del partit en mans de jugadors juvenils. Han fet el què han pogut. Inclòs el gol del empat (2-2) obra de Marc Guiu (90'). Semblava que podia acabar en un empat, un resultat enganyós, però almenys era un punt. Però no, calia fer més el ridícul.  La defensa del Barça està en crisi profunda, i Ilenikhena marca el gol (92') (3-2) davant de porteria, malgrat el deficient remat, no havien passat ni un minut que el Barça havia fet el miracle, que en dos passades deixen sol a Iñaki Peña. Decepció i desfeta és la sensació que hi ha alguna cosa que no funciona al Barça de Xavi. Sembla que la Champions li ve mentalment massa grand.