diumenge, 19 de novembre del 2023

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (I)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén









Avui hem fet una ruta singular per arribar al Coll de Bancs. Hem sortir per Berga i hem agafat la BV4241, passant pel tunnel de Capolat. Hem parat a Restaurant La Cantina de Llinars, malauradament per ells no hem pres res, al seu costat passa el riu del Coll Jouet amb un fil d'aigua. Hem seguit la carretera, ple de corbes i desnivell fins a transformar-se en LV4241, des de la distància una fumarola indicava civilització, era Knauf Guixers (Lleida). Al costat es troba Sant Llorenç de Morunys, seguint la carretera C-462 hem passat per La Coma, des de la carretera és pot veure l'estació d'equí de Port del Comte, corbes i revols fins a Tuixent, no hem parat allà, sinó que hem seguit fins el mirador del Coll de Bancs, passant per Cornellana i La Vansa i Fórnols.





Camins i paisatges





Detall del vesc (muérdago)










* Ugi







Cornellana

*Ramona



* Ramona










Senyals
















Planta i flora















Monuments i edificacions








* Ramona








Fórnols



Recomanacions musicals

 







divendres, 17 de novembre del 2023

Israel canvia de pantalla: Gaza és seva

 



Parlar de guerra sembla una mica massa. Perquè en aquest cas, hi ha un estat, Israel amb un exèrcit entrenat i molt ben equipat que lluita contra milicians que el 7 de novembre van atacar la frontera israeliana a Gaza fent la matança més gran que es recorda a Israel (1.400 morts i 222 ostatges). Des de llavors, l'ofensiva israeliana no ha parat de pujar de actes de defensa a una venjança sense aturador. Més de 11.470 morts del quals 4.407 infants i més de 29.000 ferits, unes xifres molt més elevades que a la Guerra de Ucraïna.

Ni els ostatges han estat alliberats, ni el problema de la població civil de Gaza resolt, però segons el govern d'Israel, ara comença una "segona fase" que vol dir, transformar el sector conquerit i reconvertir-ho en territori jueu. I què passa amb els habitants de Gaza? La resposta del govern extremista de Israel és que la Comunitat Internacional s'encarregui, i què els països àrabs és facin càrrec d'ells. Sense infraestructures, sense hospitals sense res de res, la població palestina de Gaza, és troba en el pitjor moment de la seva història, mentre la Comunitat Internacional no sap com reaccionar davant d'un govern israelià que està fruint del càstig el seu enemic, mentre Hamàs no sap que fer amb els ostatges. Si fos com el ISI, tindríem retransmissions en directe de execucions a diari, potser ho han pensat, però poden fer-ho o volen fer-ho?
  

dijous, 16 de novembre del 2023

La clarividència de Montserrat Roig

 



Llegint els articles de la Montserrat Roig (1946-1991), en Un pensament de sal, un pessic de pebre*. Tinc la sensació que malgrat els seus articles escrits al 1991 semblen fet per ara mateix. Sembla que hi ha coses que no canvien o en tot cas, sempre poden anar a pitjor. Diu: “(...) Però la imatge d’un home vençut ens retorna l’única veritat: les guerres serveixen perquè el nombre de derrotats es faci més gran. Mai no en sabrem el nom, ni les històries familiars, ni si alguna vegada s’han sentit estimats. Aquesta història només surt a les novel•les, això si encara queden novel•listes que batallen pel cor dels homes."

"(...) Que ens hem convertit en addictes del petroli i que el nostre benestar un pèl minso però benestar al capdavall, s’ha aconseguit a costa de la depredació de tres quartes parts del món. (...)"

"Vicençs Fisas diu que la cultura de la pau ha de substituir la cultura de la violència. Un programa que durarà segles. Potser és urgent aprendre a viatjar d’una altra manera. (...) Viatjar amb el pensament al Perú, on l'epidèmia de còlera s’hauria eradicar només estalviant les despeses d’un dia d’aquesta guerra - [parla de la guerra contra Saddam Hussein per part d’Estats Units i els seu aliats, gràcies a les seves mentides]-. Viatjar amb el pensament per tot el món, convertint-nos en habitants que sospitem sense parar d’aquestes mentides, tan dolces, que ens han pretès contar**. Ho sabíem, ho dèiem. Però enraonar d’aquests afers era demostrar un excessiu sentimentalisme, sempre considerat de mal gust. I vam acabar per triturar tots els sentiments dins la batedora, amb l’esperança que no augmentés el nostre colesterol, l’únic fet de rellevància durant deus anys d’aquest segle.” (28-II-1991) (pàg.234-5)