Porteu els palestins al desert del Sinaí!

 

Sembla que el destí del palestins de la Franja de Gaza està decidida per la voluntat de Netanyahu, tots fora de la Franja de Gaza. Un resultat inesperat, sempre que Egipte hi col·labori, esclar. Segurament, Hamàs no s'ho pensava aquest resultat, tant li fa si hi ha 10000 morts com 20000. Ara que farà amb els segrestats israelians? Israel i la coalició del govern de Netanyahu vol un Israel bíblic. Destruir Gaza per instal·lar-se ells, els còlons que donen suport els partits extremistes religiosos. Si algú es pregunta si això és una deportació massiva, la resposta és si. Un acte il·legal del dret internacional que Israel i tot el seu cor de veus blanques donen per boníssim. Qui muntarà els campaments de refugiats? Qui ho pagarà? Segur que la UE.  Qui deixarà entrar aquests refugiats? Egipte voldrà ajudes massives de EEUU i la UE, segur que sempre és pot arribar a un acord. Però, i la gent de Gaza que es expulsada de casa seva? Què passa amb ells? Si aquesta és la solució al problema palestí, sembla que no hem après res de res.

Israel: Deuteronomi 2,23

 

Les xifres de morts i ferits augmenta dia a dia, en una espiral imparable. Israel vol arribar a 14.000 morts. Hamàs va matar a 1400 israelians, ara la venjança cotitza a 1:10, així que caldrà esperar fins aquesta xifra criminal. 

Ara es veu que l’atac a Gaza és sobretot, per conquerir territori, els que han fugit, ja no podran tornar mai més a casa seva. Els missatges del exèrcit israelià en el sentit de marxar de Gaza per salvar la vida, no era més que una excusa per destruir Gaza i apoderar-se d’aquesta franja de terra, que a partir d’ara serà territori israelià. 

La quantitat de mort de nens i nenes (4104) és simplement terrorífic, amb la passivitat còmplice de tota la comunitat internacional del deixar fer a Israel. La falta de mesura (hybris) del govern israelià deixa traspuà un deliri fanàtic-religiós per la conquesta de un nou Israel.  No hi ha aturador, ningú pot parar aquesta guerra criminal que s’han porta la vida dels palestins. Les bones veus no poden seguir excusant-se deien que Israel te dret a defensar-se. Això que està passant no és cap defensa. Parafrasejant el que deia Jonathan Swift a “Una proposició modesta”, per solucionar el problema palestí, caldria matar a tots els nens i nenes palestines per solucionar els problemes de seguretat del estat d’Israel. Sense nen/nes, adéu a Hamàs i per extensió a Palestina. De moment van per el bon camí.

Recomanacions musicals

 

Gaza

Reial Societat-Barça: L' antifutbol dona premi

 

El Barça ha jugat ( per dir-ho així) el pitjor partit que recordo des de fa molt de temps. Res a funcionat. Antifutbol en estat pur. La Reial Societat ha dominat el partit els 90' i malgrat tot, ha perdut en  l'últim minut, és el que passa quan no aprofites les teves oportunitats. L'únic jugador del Barça que és salva ha estat Ter Stegen què aturat les rematades dels jugadors de la Reial. Ningú és salva. Sense pilota, o perdent-les de manera quasi instantània ha sigut un festival de despropòsits sense aturador. El pitjor és que Xavi des de la banqueta no ha sapigut redreçar a l'equip.

A la segona part, uns minuts de domini del Barça, però lentament, la pendent del mal joc ha tornat. Els canvis no han fet l'efecte en el rendiment del equip. I la Reial Societat que devia veure el partir molt a prop de la victòria ha acabat deixant que l'empat ja era un bon resultat, malgrat que ells han tingut moltíssimes ocasions per obrir el marcador. I quan tot semblava que l'empat premiaria al Barça, ha arribat el gol, una passada mil·limètrica de   Gündogan a Araujo, que ha marcat de cap. El VAR a certificat la validesa del gol. Com diu el tòpic: futbol és futbol!, o millor en aquest cas, antifutbol!

Art i musica: Giotto

 

Giotto di Bondone

(1267-1377)

Esteu envoltats, tranquils, som amics!

 Noticies  encoratjadores per els habitants de Gaza, l'exèrcit jueu us te encerclats. A més, des del nostre radar particular, poden veure que la destrucció massiva d'habitatges, encara te prou recorregut perquè l'heroica aviació israeliana, pugui destruir molts edificis que les bombes intel·ligents per mandra o desídia, han deixat en peu. Ara la població no podrà amagar-se sota les runes. Sense internet, sense imatges, l'exèrcit d'ocupació israelià te la oportunitat de destruir el seu enemic etern, serà una victòria èpica on s'ha amunteguen  els morts de Hamàs 9.025, dels quals 3760 son menors i prop de 22.000 ferits. Cal felicitar a la comunitat internacional la feina bruta de mirar cap a un altre cantó.

 

La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí

 

Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació  política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del  territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe-  va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.