Barça-1 Bellingham-2

 

El Barça ha jugat sobretot a la primera part un excel·lent partit amb gol Gündogan (6') amb una mica de fortuna. Un R.Madrid que no ha sigut capaç de fer mal perquè els sistema defensiu ha funcionat força be. Hi ha hagut més oportunitats però no s'ha materialitzat cap. Cal dir que el R.Madrid no tenia profunditat hi un Gavi estel·lar ha pressionat i ha empès a l'equip.

A la segona part, el R.Madrid s'ha transformat i els canvis han donat la volta sobretot al joc. Bellingham al 68' ha marcat un gran gol des de fora de l'àrea del Barça deixant glaçat Olímpic Lluís Companys. També el Barça ha fet els seus canvis, però no han donat el fruit que esperava Xavi. La marxa de Fermín s'ha notat, perquè ha estat a punt de marcar un gol que potser hauria canviat la dinàmica del partir. Quan tot semblava dat i beneit ha arribat el gol ja el descompte de Bellingham en una badada de la defensa marcant el definitiu 1-2. Romeu a substituït a Fermín (70') i el joc de Romeu segueix sent decebedor, no es troba a gust el lloc on li posen. Segur que deu pensar que estava molt millor al Girona que al Barça. Un bany de realitat davant del etern rival que sempre treu petroli del no res i això és sempre una virtut.

PD: Per empassar-se el resultat un fragment per treure un somriure d'una cosa molt seriosa:

"[Parlant de la censura] Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitre de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*" (pàg.237)

Art i musica: Henri Matisse

 

Henri Matisse (1869-1954)

Un nou triomf de l'aviació israeliana

 

Llegint la noticia, es veu que les bombes sempre cauen on toquen , és a dir, tots els edificis de Gaza son llocs de comandament de Hamàs. Així, la bomba intel·ligent que cau des de 10.000 m. d'alçada, avisa qui a mort i qui està ferit. Gràcies a aquestes noves tecnologies  els 7000 morts palestins son tots ells membres de Hamàs. Els 3000 morts que tenen característiques de nens o nenes no comptem per la IA que porten els aparell voladors i les seves bombes intel·ligents, no seria intel·ligent matar a nens o nenes, la Comunitat Internacional posaria el crit al cel i de moment no hi res de això confirmat, gràcies el bon afer de la aviació israelià. Seguirem atents els radars.

Barça-Xakhtar Donetsk: Una victòria que sap a derrota

 

Fermín López celebrant el seu gol contra el Xakhtar. EFE

Un partit que recorda d'altres on la relaxació dona pas al desencant. Un partit on durant vint minuts el Xakhtar Doonetsk, ha jugat bé, amb la pilota controlada, on el Barça s'ho mirava massa tranquil·lament i al final del primer temps, el Barça guanyava sense fer res del altre món. Fermín López ha jugat  un excel·lent partit gol inclós (36'). Ferran Torres també ha marcat al 29'. Podia haver marcat més gols, però la pilota no ha volgut entrar.

La segona part, el partit s'ha anat desdibuixant fins que el Xakhtar ha marcat un gol (61') deixant a la defensa retratada. De la possible golejada al patir per si de cas el partit s'empatava i tot això, perquè el Barça ha deixat de jugar, de pressionar i sobretot, de competir. Aquest partit s'ha guanyat perquè el Xakhtar és un equip discret amb bona tècnica però li falta arribada i malgrat tot, també podia haver empatat. Una evidència: si juga així el proper partit amb el R.Madrid perdrà perquè el Barça li ha faltat ganes.

Israel donant lliçons d'ètica

 

El drama de Gaza sembla no tenir aturador. Aïllats del exterior i amb uns veïns que no els volen, més enllà d’utilitzar-los per consum intern o extern, els palestins viuen una situació límit. Israel els condemna i els identifica a tota una població amb Hamàs, l’organització que Israel va alimentar per des legitimar a l’Autoritat Palestina. Sense ajuda humanitària l’únic que semblaria raonable és que Israel tirés bombes atòmiques intel•ligents i fes desaparèixer de Gaza a tota la població, llavors la feina quasi estaria feta i la Comunitat Internacional amb les seves vares de mesurar diferents si son víctimes dignes –israelià, ucraïnès, etc,.- i víctimes indignes –palestins, kurds, rohingyes, etc,.-. Potser que Israel no estigui interessada a envair Gaza, els perill per els ostatges seria molt gran. Però aquesta guerra de desgast i on l’estadística del morts s’ha amuntega sobre les runes de Gaza i sobre la consciència de tots plegats, “amb un balanç de 2.360 nenes i nens morts i 5.364 ferits a conseqüència dels incessants atacs, és a dir, més de 400 nens morts o ferits diàriament. A més, més de 30 menors israelians han perdut la vida i desenes continuen segrestats a la Franja de Gaza*.” Algú en pot dir com aquesta situació és pot continuar mantenint en el pretext de defensa de l’Estat de Israel?

Macron amb sintonia amb Netayahu

 

Aquestes informacions donen el perfil que estem davant d'una guerra de informació on des de 10000 metres d'alçada els avions israelians llancen tones de bombes contra Gaza. Això si, com totes son intel·ligents sempre van a parar el llocs de comandament de Hamàs. Cap bomba s'ha va a cap hospital ni escola ni cap edifici on hagi civils. Anem cap el 6000 morts del costat palestí. I malauradament, la xifra no pararà de pujar fins a 10.000?. Ara Israel no és defensa, simplement, vol destruir Gaza. Sempre hi haurà que li compri  l'idea de defensar-se, per exemple Macron i la resta de còmplices satisfets de si mateixos. 

Israel vol fer morir lentament a la població de Gaza

 

Khan Yunis 

(Franja de Gaza)

4650 morts palestins, més de 800 infants morts, milers de ferits, i encara Israel no a entrat a Gaza per fer “neteja”. Una combinació catastròfica fa que a la Franja de Gaza, amb l’ajuda humanitària què demostra com és la comunitat internacional, un Netanyahu que vol fer oblidar el què va passar el dissabte de 8 d’octubre quan ell era el màxim responsable de la seguretat del país, ara, vol liderar la destrucció no de Hamàs, sinó del poble palestí i en particular, la Franja de Gaza. Si encara no a començat la invasió, és perquè deuen haver moltes pressions dins del país, però també a fora. I malgrat tot, Israel i el seu govern de extrema dreta acabarà per matar a tothom que poguí. El mal fet per Hamàs no és cura amb fer també el mal multiplicat per quatre. Hamàs te ostatges, i es la seva carta per negociar, potser els serveis de intel•ligència de Israel, que varen fallar estrepitosament, està a la recerca dels segrestats. Hamàs vol màrtirs i el govern de Israel els està proporcionant en quantitats enormes. L’odi i el greugeu amb les dues comunitats –palestina i jueva- durarà encarà més generacions, malgrat que això no resoldrà el problema. 

PD: Setze dies després del començament dels atacs de Hamàs a Israel, l'aviació jueva ja ha causat més de 5000 morts. Sembla que aquesta xifra es superar de llarg, tenint en compte que encara no ha començat els desplegament del exèrcit a Gaza. Què espera fer l'ONU? I l' UE? Fins quan?