El Barça ha jugat sobretot a la primera part un excel·lent partit amb gol Gündogan (6') amb una mica de fortuna. Un R.Madrid que no ha sigut capaç de fer mal perquè els sistema defensiu ha funcionat força be. Hi ha hagut més oportunitats però no s'ha materialitzat cap. Cal dir que el R.Madrid no tenia profunditat hi un Gavi estel·lar ha pressionat i ha empès a l'equip.
A la segona part, el R.Madrid s'ha transformat i els canvis han donat la volta sobretot al joc. Bellingham al 68' ha marcat un gran gol des de fora de l'àrea del Barça deixant glaçat Olímpic Lluís Companys. També el Barça ha fet els seus canvis, però no han donat el fruit que esperava Xavi. La marxa de Fermín s'ha notat, perquè ha estat a punt de marcar un gol que potser hauria canviat la dinàmica del partir. Quan tot semblava dat i beneit ha arribat el gol ja el descompte de Bellingham en una badada de la defensa marcant el definitiu 1-2. Romeu a substituït a Fermín (70') i el joc de Romeu segueix sent decebedor, no es troba a gust el lloc on li posen. Segur que deu pensar que estava molt millor al Girona que al Barça. Un bany de realitat davant del etern rival que sempre treu petroli del no res i això és sempre una virtut.
PD: Per empassar-se el resultat un fragment per treure un somriure d'una cosa molt seriosa:
"[Parlant de la censura] Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitre de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*" (pàg.237)
* Juame Cabré. Tres assaigs. El sentit de la ficció. La matèria de l'esperit. Les incerteses. Pròleg de D.Sam Abrams. Proa. Barcelona, 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada