dimecres, 18 d’octubre del 2023

Els criminals no volen donar la cara

 


Qui és el responsable del bombardeig al hospital de Gaza on van morir 471 persones? Ara resulta què ningú vol assumir la responsabilitat d’aquesta nova atrocitat. Un lloc on més de 5000 refugiats havien anat a aixoplugar-se. Totes les parts responsabilitzant al contrari. Segons fonts israelianes, el míssil era de la Jihad Islàmica. Els de Hamàs diuen que son els israelians. Serà possible assabentar-se de qui és el responsable d’aquest nou crim de guerra? Tenint en compta el que fan uns i altres, res es descartable a hores d'ara.


dimarts, 17 d’octubre del 2023

Ressenya: La crisi de la narració

 Ressenya del llibre de Byung-Chul Han, La crisi de la narració. Trad.David Torres, Editorial Herder, Barcelona, 2023.




Parlar de Byung-Chul Han, és parlar d’autor que des de fan temps, si dedica a explorar des de diferents perspectives el món actual. El seus llibres, va explorant arestes d’aquest món global impulsat per un neoliberalisme que ho arrasa tot. En aquesta nova entrega el tema central es l’storytelling –narració-. 

Com sempre, cal llegir la contraportada del llibre per fer-se una idea del que et pots trobar. De fet el que diu a la contraportada és un excel•lent resum dels temes que es desenvolupen dins del llibre.

Què és això dels storytelling? Per posar un exemple ben proper a casa nostre, els anuncis de Casa Tarradellas. Cada anunci, i ja porten uns quants, els storytelling –narracions- dibuixen situacions on es desenvolupen interaccions entre diversos personatges como si fossin extrets del món real. Aquestes narracions, son l’objectiu d’anàlisi  de Han.

Avui dia tothom parla de narratives, sigui en el pla polític o en el pla històric. Al parer de Han “La demanda clamorosa de narratives denota que s’hi produeix una disfunció.” (pàg.11)

Quant la gent escoltava històries –narratives- dels avis, dels pares, del que havíem sentit, és creava un sentit de pertanyia a algun lloc, creaven una xarxa de comunitat, de sentir-se què tens un lloc en aquest món. Però el nostre món, ha canviat tant, que ja ningú explica històries. Ara, de manera artificial, el foc de la llars, s’ha traslladat a la pantalla del televisor, on allà ens expliques altres històries. Hem passat de oients atents el que ens explicaven a consumidor impacients per passar d’un canal al altre, de veure un anuncia a un altre. Ara el que abunda son els storytelling. Allà la història té un significat precís, vendre la marca per ser consumida per el espectador, mitjançant narracions que volen imitar les altres històries que abans la gent podia explicar-se –no calia que fossin històries èpiques, sinó simplement, històries que et passaven a tu-. 

Diu Han: “El capitalisme recorre a l’storytelling per apropiar-se de la narració.” (pàg.14). Aquests storytelling van a la recerca de complicitats amb el consumidor, tracten de generar emocions, si estiguessin a la xarxa donaries un like a aquestes historietes. Els guionistes vol transmetre naturalitat, allò d’històries com a la vida real. Però de fet, l’únic que volen és que la propera vegada que vagis al supermercat, compris la seva marca. 

Han contraposa al llarg dels diferents capítols narració e informació. Considera que la informació no pot generar narració. Per Han “La informació és additiva i acumulativa. No transmet sentit, mentre que la narració n’està carregada. Sentit vol dir originalment direcció. Així doncs, avui estem més informats que mai, però anem totalment desorientats. (...) La narració, per contra, crea un contínuum temporal, és a dir, una història.” (pàg.14)

En canvi, a les storytelling, li calen reduir-ho tot a instants, segmentar el temps, descontextualitzar-lo. Cada temps és finit, com els espots publicitaris. Pensin sinó en les storytelling de Casa Tarradellas**. Des de el 2011, i la seva campanya de les “petites coses”, o 2014, “El camp de setmana és teu”, el 2015, “moments pizza”; 2016, "Quan la necessites hi és”, el 2022, i l’storytelling de l'escaiola, o el 2023 "el màquina". En totes aquestes storytellings, el que compte és la seva compte de resultats. Malgrat que el és poguí creure d’aquestes storytelling “no és capaç de fer que la societat de la informació, que està desorientada i no té sentit, es torni a transformar en una societat narrativa estable.” (pàg.16) 


dilluns, 16 d’octubre del 2023

El passat i el present: A fotografia (I)

 Transcric aquest poema:




Fotografia


"Amb aquest noi immòbil com les fletxa de l'Eleata

Noi enmig d’herbes altes no hi tinc res en comú

Tret de la data de naixement les línies de la mà


la fotografia la ve fer el meu pare abans de la segona guerra persa

pel fullatge i els núvols puc pensar que era agost

cridòria d’ocells i de grills olor de cereals olor de plenitud

a baix el riu en els mapes romans anomenat Hypanis

la llera i el tro proper aconsellaven refugiar-se entre els grecs

no quedaven pas lluny les seves colònies costaneres

el noi somriu confiat l’única ombra que coneix

és la del barret de palla l’ombra del pi l’ombra de la casa 

i si alguna esplendor dalt del cel l’esplendor de la posta


  petit meu Isaac acota el cap

   solament un instant de dolor i després seràs

   allò que vulguis –una oreneta un lliri camperol

   jo he de vessar la teva sang petit meu

   per tal que quedis innocent en el llampec d’estiu

   ja per sempre segur com un insecte dins de l’àmbar   

  bell com una catedral de falgueres en el carbó salvada"


Zbigniew Herbert*


diumenge, 15 d’octubre del 2023

La guerra psicològica: temps de terror

 



Quina mena de tortura psicològica és aquesta que el govern israelià sotmès a tota una població esperant que el temps s'esgoti per portar a terme no se sap què, de ben segur, res de bo. Vuit dies després que Hamàs perpetrés el pitjors atentats en dècades en el etern conflicte entre Israel i Palestina, ara el govern de  Netanyahu, vol gaudir de la capacitat per decidir qui morirà i qui morirà, de moment hi ha 2300 morts i a prop de 10000 ferits. Això si és poder. Mentre Hamàs ja li va be la destrucció de Gaza, i amb ells a tota la ciutadania de la Franja de Gaza. Segur que té molts seguidor, però no tothom. Ara toca propaganda. Segon el exèrcit israelià, totes les edificacions de la ciutat de Gaza eren centres de comandament de les milícies de Hamàs. Sembla que tota la ciutat de Gaza és el quarter general de Hamàs. Israel ha obert la aixeta del aigua al sud de la Franja. No poden anar a Egipte perquè els seus germans musulmans no els volen, de fet cap país àrab vol els palestins, aquest és el seu drama. Ara mateix estem en una guerra en diferit, potser Israel s'ho està pensant, però la set de venjança és més forta -dona més vots els partits en el poder a Israel- que buscar una altre solució. 
 

Recomanacions musicals

 






Aniversari per recordar

 


Aniversari del assassinat de Lluís Companys (1940)



Escoltar les paraules de la presidenta de Societat Civil Catalana dient: "que "fa 45 anys que ens sentim orfes". "Aquells republicans –comunistes, catalanistes, socialistes o anarquistes, alçats tots contra la glàndula nacionalista imperial– a qui no van dedicar ni un sol mot i que, per cert –i mai em cansaré de repetir-ho–, no van ser oficialment reconeguts com a morts al Registre Civil fins a l’agost de l’any 2019. Després d'haver estat enlloc durant 74 anys." Pot ser que aquesta presidenta de SCC s'ho faci mirar perquè l'odi i la venjança que traspua contra els altres espanyols -catalans inclosos- expressa perquè la extrema dreta no va guanyar les eleccions. Res més cal memòria.