Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zbigniew Herbert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zbigniew Herbert. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2023

Anàlisi de Fotografia (i II)

 



Heu ací la interpretació què fa Narcís Comadira del poema fotografia*:

"El poema és meravellós, aquest salt entre present i el passat, la fotografia entesa com a sacrifici que paralitza el creixement i perpetua la bellesa. Empresonada, però, en l'emulsió de plata com en un bloc d'àmbar o, fòssil, dins del carbó. La bellesa perdurable a canvi de la mort. I la memòria de l'adolescència, el paisatge recordat i llegit en la fotografia, les citacions bíbliques (la història d'Abraham disposat a sacrificar Isaac, i l'oreneta i el lliri camperol, que tenen a veure, esclar, amb els ocells del bosc que Déu alimenta i amb els lliris del camp que ni Salomó amb tota la seva glòria va vestir mai com ells). I la barreja de les citacions bíbliques amb les referències clàssiques: la segona guerra persa en comptes de la Segona Guerra Mundial i el riu del seu poble anomenat amb el nom romà. I el salt tonal entre la tercera persona narrativa de les primeres estrofes i la segona persona de la darrera. El poeta que narra els seus records i que acaba per donar veu al seu pare que, com un Abraham incruent, sacrifica el moment dolç de la seva vida paralitzant-la en una fotografia..." (pàg.15-16)


dilluns, 16 d’octubre del 2023

El passat i el present: A fotografia (I)

 Transcric aquest poema:




Fotografia


"Amb aquest noi immòbil com les fletxa de l'Eleata

Noi enmig d’herbes altes no hi tinc res en comú

Tret de la data de naixement les línies de la mà


la fotografia la ve fer el meu pare abans de la segona guerra persa

pel fullatge i els núvols puc pensar que era agost

cridòria d’ocells i de grills olor de cereals olor de plenitud

a baix el riu en els mapes romans anomenat Hypanis

la llera i el tro proper aconsellaven refugiar-se entre els grecs

no quedaven pas lluny les seves colònies costaneres

el noi somriu confiat l’única ombra que coneix

és la del barret de palla l’ombra del pi l’ombra de la casa 

i si alguna esplendor dalt del cel l’esplendor de la posta


  petit meu Isaac acota el cap

   solament un instant de dolor i després seràs

   allò que vulguis –una oreneta un lliri camperol

   jo he de vessar la teva sang petit meu

   per tal que quedis innocent en el llampec d’estiu

   ja per sempre segur com un insecte dins de l’àmbar   

  bell com una catedral de falgueres en el carbó salvada"


Zbigniew Herbert*