dilluns, 16 d’octubre del 2023

El passat i el present: A fotografia (I)

 Transcric aquest poema:




Fotografia


"Amb aquest noi immòbil com les fletxa de l'Eleata

Noi enmig d’herbes altes no hi tinc res en comú

Tret de la data de naixement les línies de la mà


la fotografia la ve fer el meu pare abans de la segona guerra persa

pel fullatge i els núvols puc pensar que era agost

cridòria d’ocells i de grills olor de cereals olor de plenitud

a baix el riu en els mapes romans anomenat Hypanis

la llera i el tro proper aconsellaven refugiar-se entre els grecs

no quedaven pas lluny les seves colònies costaneres

el noi somriu confiat l’única ombra que coneix

és la del barret de palla l’ombra del pi l’ombra de la casa 

i si alguna esplendor dalt del cel l’esplendor de la posta


  petit meu Isaac acota el cap

   solament un instant de dolor i després seràs

   allò que vulguis –una oreneta un lliri camperol

   jo he de vessar la teva sang petit meu

   per tal que quedis innocent en el llampec d’estiu

   ja per sempre segur com un insecte dins de l’àmbar   

  bell com una catedral de falgueres en el carbó salvada"


Zbigniew Herbert*


Llegit al llibre de Narcís Comadira, Marques de foc. Els poemes i els dies. Ara Llibres Barcelona, 2012.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada