Heu ací la interpretació què fa Narcís Comadira del poema fotografia*:
"El poema és meravellós, aquest salt entre present i el passat, la fotografia entesa com a sacrifici que paralitza el creixement i perpetua la bellesa. Empresonada, però, en l'emulsió de plata com en un bloc d'àmbar o, fòssil, dins del carbó. La bellesa perdurable a canvi de la mort. I la memòria de l'adolescència, el paisatge recordat i llegit en la fotografia, les citacions bíbliques (la història d'Abraham disposat a sacrificar Isaac, i l'oreneta i el lliri camperol, que tenen a veure, esclar, amb els ocells del bosc que Déu alimenta i amb els lliris del camp que ni Salomó amb tota la seva glòria va vestir mai com ells). I la barreja de les citacions bíbliques amb les referències clàssiques: la segona guerra persa en comptes de la Segona Guerra Mundial i el riu del seu poble anomenat amb el nom romà. I el salt tonal entre la tercera persona narrativa de les primeres estrofes i la segona persona de la darrera. El poeta que narra els seus records i que acaba per donar veu al seu pare que, com un Abraham incruent, sacrifica el moment dolç de la seva vida paralitzant-la en una fotografia..." (pàg.15-16)