Ningú salvarà la vida a Gaza?

 

Secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant.

Quina mena d'advertència està fent Yoav Gallant? Deixa la idea que mataran a tothom què es trobi l'exèrcit israelià dins de Gaza? A cas tenen possibilitat de sortir de Gaza via Egipte? Sembla que no. Està preparant el terreny per una massacre impensable? A cas, en la Franja sud els deixaran tranquils? Masses qüestions sense respostes. Deia Yuval Noah Harari en el seu article*: "L’Estat d’Israel es va fundar per garantir que això no tornés a passar mai més. Així doncs, com ha pogut passar? Com pot ser que l’Estat d’Israel estigués desaparegut en combat?" Senyala dos factors clau per entendre perquè l'Estat d'Israel no ha sapigut defensar els seus ciutadans. Diu: "Els israelians paguen el preu d’anys d’arrogància en què els nostres governs i el comú dels israelians s’han sentit més forts que els palestins i han considerat que podíem ignorar-los." El segon punt és el següent: "la veritable explicació de la disfunció d’Israel és el populisme. Fa molts anys que el govern d’Israel està en mans d’un dirigent populista, Benjamin Netanyahu, que és un geni de les relacions públiques però un primer ministre incompetent." Harari troba un punt per repensar-se com a nació quan diu: "El passat no es pot canviar, però amb sort, un cop s’aconsegueixi la victòria sobre Hamàs, els israelians no només demanaran comptes al nostre govern actual, sinó que també abandonaran les fantasies messiàniques". 

Hamàs pagarà car la seva bogeria assassina, malauradament, sembla que també ho pagarà tota la població palestina. 

Fake News: Hamàs no ha matat ningú

 

Llegint noticies com aquestes, demostra el cinisme de Hamàs i el un dels seus portaveu, Saleh al-Arouri. Segons ell, l'elevat nombre de mort per part israeliana no seria conseqüència de les accions de Hamàs, sinó a causa de foc amic. Sembla una excusa de mal pagador i una mentida a l'alçada del campanar. Fake News per evadir-se de responsabilitats. 

Israel està preparant-se i carregant-se de raons per l'assalt de Gaza. Una franja de Gaza tancada i sense cap serveis essencials per a la població. Israel a exigit que alliberin els ostatges per obrir els serveis de llum i agua. Hamàs guanya temps, però no li queda. La destrucció d'edificis a Gaza està assegurada, més de 4000 tones han caigut des de el dissabte fins avui. Les morts a Gaza pujant a 1400 morts i 6000 ferits. A la banda israeliana, 1300 morts i 3268 ferits. Aquestes xifres son desconegudes per Israel. A hores d'ara, ningú sap el que farà l'exèrcit israelià quan entri a Gaza. Ho sap Netanyahu i el seu govern? 

Recomanacions musicals

 

Sublim!

Mes enllà del furor de la guerra, també existeix la natura

Compte enrere per destruir Gaza

 

Tot el panorama desolador a una banda i un altre, fa molt difícil voler objectiu, racional, raonable. El reportatge sobre el quibut Kfar Azzaa, de Isabel Kershner (NYT) (Ara.cat, 11/10/23), és senyal inequívoca del odi de Hamàs envers els jueus.  Diu el general Itai Veruv "És una cosa que no he vist mai a la meva vida, una cosa més semblant a un pogrom de l'època dels nostres avis". Palestina està dividida: Cisjordània i Gaza. Un repartiment absurd que ha creat una disfuncionalitat endèmica en el sí de Palestina atiada per Israel. Uns dirigents  sense cap credibilitat - dividits entre possibilites (Mahmud Abbas) i radicals -Hamàs- (Ismail Haniyeh) que volen la desaparició de Israel, abans la seva constitució com Estat (1948). Una finestra d’oportunitat a les converses d’Oslo i Camp David, i la negativa de Arafat  a la proposta de Ehud Barak de concloure un tractat de pau a canvi de territoris (2000).

A partir d’aquí, el somni s’ha transformat en un malson per tots, però especialment, per els palestins. Ara, amb l’acció suïcida i criminal de Hamàs, s’ha està en una nova situació. Gaza s’ha tancat per els palestins que no poden sortir i el exèrcit israelià és prepara per l’assalt casa per casa. S’ha especulat sobre quines accions cal dur a terme. Més de dos milions de palestins viuen en condicions extremes de pobresa, oprimits per els seus, i des de fora per l’exèrcit hebreu. Ara hi ha l’opció de buidar Gaza, segons Israel, però com? Egipte ha barrat el pas els que volen fugir dels atacs israelians. No sé que pensen fer, però la necessitat de refer-se del ridícul que ha fet els serveis de seguretat, ho voldran arreglar amb una sobreactuació que donades les anterior incursions, serà en tot cas, inimaginable. I no crec que la Comunitat Internacional, poguí fer gran cosa. L’únic segur és que amb les accions criminals de Hamàs s’ha trencat per molt de temps qualsevol intent d’acostar posicions de pau. Ara mana la venjança. 

Israel-palestina: furor homicida

 

Llegint  a partir de les informacions del Ara.cat. pots fer-te una idea del que ha passat i pot arribar a passar tenint en compte l'experiència del Estat d'Israel. Una bona clau de interpretació la dona l'article de Cristina Mas, titulat "Massacre a la festa 'rave'". Aquesta festa varen assistir joves israelians i el lloc escollit va ser a prop de la frontera de Gaza. Els palestins no podien anar a la festa, perquè viuen en un món tancat per les forces israelianes. El lloc per fer la festa l'ha havia escollit els seu promotors Nova. Potser no ho sabien, però  allà feia un més "milers de palestins de Gaza es van manifestar a tocar de la tanca, des d’on veien un paisatge de camps de cereals ben arrenglerats, que contrasta amb la misèria que es viu a la Franja". El cas, és que el diumenge es "van recuperar 260 cossos d’israelians al lloc". Efectivament, una massacre perpetrat per milicians de Hamàs, què volien assassinar quants més jueus millor. No hi ha millor contrast entre el joves assistents a la festa que el ultra puritans de Hamàs. Es més que probable que molts d'aquests joves hagin assistir a manifestacions a favor de palestins, però és segur que els de Hamàs no ho farien mai de la vida. 

El resultat d'aquesta incursió que va començar amb llançament de coets i milicians disparant a tor i dret va causar el pànic i l'odi dels milicians va fer la resta. Mort i ostatges va ser el botí macabre que s'han van emportar. Aquest assalt a fora del perímetre de Gaza, com s'havia planificat? 

L'article d'Ethel Bonet (ara.cat,10/1023) explica com la mà d'Iran a través de Al-Quds i Hamàs és va planificar al Líban. Aquesta planificació permet entendre l'abast de fracàs del serveis de seguretat israelians, el Mossad, el "Shin Bet -serveis d'intel·ligència interior i els territoris ocupats" i l'Aman -"serveis de intel·ligència militar"-. Cóm és possible que cap d'aquests serveis no fos capaç de veure el que s'ha estava planificant? Pot ser que la supèrbia israeliana envers els palestins hagi a baixat la guàrdia? De moment, cap dimissió. Segurament, no és el moment.

L'objectiu d'Iran era neutralitzar a Aràbia Saudí de la possibilitat de relacions amb Israel. La magnitud de l'ofensiva de Hamàs i la quantitat de morts per part israeliana és un factor inèdit en la recent història d'Israel. Més de 800 morts era el balanç que es feia el dilluns. Amb aquesta acció Palestina torna a entrar en l'escenari internacional. La paradoxa de la seva situació és l'oblit de las seves condicions injusta en les que viu la població civil, que necessita l'ajuda de la UE, per sobreviure, i les accions armades que fins ara, sempre havien estat molt limitades. De sobte tot això ha canviat. La crueltat ferotge del milicians de Hamàs deixarà pas a una resposta difícilment humanitària.  La set de venjança és massa forta perquè un govern com el de Netanyahu no la faci servir. 

Bèsties humanes (palestins)

 

Setge total a Gaza, tota la població es enemiga del Estat d'Israel. Tots patiran les conseqüències. "Sense electricitat, sense menjar, sense gas, tot està tancat. Lluitem contra bèsties humanes i actuem en conseqüència", diu Yoav Gallant, ministre de Defensa. Això vol dir que ells també actuaran com bèsties humanes. La Comunitat Internacional mirarà com Gaza és destruït i la seva població destruïda. Això és el que volia Hamàs, però Hamàs no és tota la població de Gaza. Ho destruiran tot, mataran sense cap mania, hi haurà crides a la calma, és faran consideracions sobre la necessitat de defensar-se del Estat d'Israel. Hi ha algun límit? Ja sabem que Hamàs imposa el terror a Gaza, com les forçes israelianes. A qui li va bé aquesta escalada? Hi ha dos segurs vencedors, Hamàs que ha fet despertar a la fera d'Israel  i Netanyahu que ara es converteix en aglutinador d'una societat dividida i què gràcies els assassinats indiscriminats de Hamàs faran constat el seu primer ministre. Veurem coses inaudites en les properes setmanes: Adéu els Drets Humans!

Granada-Barça: Un empat que sap a victòria al Granada

 

Granada-Barça (2-2)

Un altre partit calamitós, que ha començat de la pitjor manera possible, gol del Granada al minut de joc, i un altra gol de Bryan Zaragoza al 30' feien preveure una remuntada heroica. Equips com el Granada, no necessiten fer molt per fer mal al Barça, amb una defensa que pateix d'una manera incomprensible. Al 45' Lamine ha fet el gol del Barça que maquillava una mica el resultat.

A la segona part, un Barça que volia creure amb la remuntada i un Granada sempre atent els lapsus de la defensa. I sobretot, un munt de pilotes perdudes per l'obsessió de fer passades que no poden mai de la vida travessar els bosc de cames dels jugadors contraris. L'equip s'ha està desfent per moments. Sergi Roberto ha marcat el gol del empat al 86'. Un gol anul·lat al Barça ha impedit la victòria, per un fora de joc posicional de Ferran Torres. Al 87' el Granada podia haver marcat un gol, però el pal ho ha impedit a Bryan Zaragoza, marcat el seu tercer gol. Un empat que deixa al Barça amb la necessitat de replantejar-se el seu joc. L'únic bo per dir-ho així ha estat el resultat, però no es pot seguit jugant sempre regalant gols a l'equip contrari.