Croàcia: Opatija- Parc Natural: Llacs Plitvice (4.2)

  Hem passat per la Zuta Lokva, Zaluznica, Plitvice per la ruta 52, petits pobles en les terres ben cuidades i moltes cases acumulant llenya per l’hivern que ha de ser dur. Veien els paisatges sembla impossible que ací la Guerra Civil Iugoslava –entre Croàcia i Sèrbia- pogues existir, però el cas és que si, hi ha cases abandonades –neteja ètnica-. Hem parat a un lloc -Gornji Babin Potok-   per comprar, qui volgués, productes de pagès –formatges, i licors fets artesanalment-. La vivenda hi havia les marques que van deixar les bales dels fusells amics/enemics. Potser la natura ho pot tapar tot, però no és el cas dels homes i dones que vàrem viure aquells horrors.

Hem arribat al Parc Nacional entrada 1, i a partir d’ací hem fet el recorregut d’aproximadament uns 10km. Tot molt be indicat per no perdre, a més això era impossible que la gentada que hi havia. El paisatge es espectacular, ple d’aigua i el color verd és fa amo i senyor del paisatge. Tot sembla molt natural, però la mà del home s’hi troba a tota arreu. L’únic inconvenient ha estat la gentada que transitava per les passarel•les que hi ha per poder contemplar les cascades d’aigua i els llacs. Havia moments que era difícil parar a fer fotografies, perquè tot s’ha aturava, a més l’espai per els turistes d’anada i tornada és feia molt justet i no hi havia baranes per assegurar-te. L’aigua omplia l’escenari al igual que totes les varietats del color verd. Al cap de mitja hora, s’ha anat descongestionant la riuada de gent i hem pogut anar més tranquils. 

*Albert

*Joaquim

*Joaquim

Sobre les 14h hem arribat a la zona de pícnic, un prat i un llac magnífic, ple naturalment, de gent. Hem dinat un entrapa i desprès hem agafat un vaixell elèctric, no feia soroll, que ens ha portat al P2, des d’allà, hem tornat a caminar, no hi havia aquella gentada del començament. Llacs, rierols, cascades més petites, una paleta de colors on el verd era protagonista, a més d’arbres de tota mena imponents ens ha portat fins la ST3, zona de pícnic i lloc per agafar el tren (amb rodes) que et porta al ST2 al costat del hotel Jezera (llac en croata). L'edifici és de l’època comunista, però malgrat tot, està força integrat al paisatge. La guia ens va dir que havia obtingut premis d’arquitectura.

El recorregut no era massa exigent, malgrat els kilòmetres a recorre. Estic escrivint això a l’habitació del hotel (18:17). La tarda va caient lentament, el sol s’ha posat i la frescor comença a anotar-se, estem a 14º.

A les 19:30 hi ha sopar. Al menjador estil soviètic, era enorme. Hi havia menjar per escollir. Els nostres companys, han decidit que ells volien més i han trobat l’excusa perfecta per seguir, aquesta vegada han anat a jugar a bitlles. Nosaltres hem vist sèries. El dia havia estat fantàstic. Els de les bitlles es parlaria durant una bona part del viatge. He pogut fer fotografies nocturnes, semblava que els estels en volguessin comunicar quelcom, però no he sabut que el volien dir. Demà ens espera una altra marató turística.

Croàcia: Opatija-PN Llacs Plitvice (4.1)

 Dia 4

Opatija-PN Llacs Plitivice

Avui ens hem aixecat més d’hora. Dutxa i esmorzar (7:20h). Aquella hora no havien arribat els nostres companys, potser l’efecte de les piles duracel, tenen el seus límits. Però si hi havia italians. Com Istria és bilingüe –italià-croat- deu ser molt fàcil per ells arribar-se a Croàcia. El caputxino era bo.

Rijeka

A les 8:30h, hora de sortida cap el Parc Nacional de Plitvice. Una de les joies de Croàcia, cal dir que en tenen moltes. El nostre conductor, que es diu Leo, s’ha posat ma al volant , per començar per carreteres nacionals, un trajecte de prop de 252 km. 

Bakar

Hem agafat la carretera que va fer construir Tito –Josip Broz- a la dècada dels cinquanta, i que segueix la costa Adriàtica. Des de Opatija a Rijeka per l’E65 fins a Senj i d’allà un desviament cap a Brinje, la primera part del viatge per la línia costanera. Una costa molt abrupta, molt accidentat, amb el mar blau esperant-nos.  

Novi Vinodolski

Al fons l' illa de Krk (Isola di Velia)

Abans de començar el desviament, vàrem parar a una estació de servei, on es podia contemplar la  fortalesa de Nehaj , la vista era magnifica, al fon el mar, a partir d’ací, ja no veuríem la mar durant dos dies. Vàrem enfilar cap les muntanyes per una carretera estreta, la 23 on no hi havia possibilitats d’avançaments.  Ens endinsaven cap la zona agrícola de Croàcia. Una vall, amb el seu microclima particular, tot verd i bucòlic, hi havia bestia pasturant els camps. 

Barça-Athletic: Victòria balsàmica

 

El Barça ha guanyat amb comoditat davant d'un Athletic sense perill. Una primera part que el Barça ha dominat sobretot amb 15' estel·lars, amb gols de Dembélé de cap, Sergi Roberto i naturalment el gol de Lewandonski copiant-se a si mateix, i assistències de Dembélé que a fet un molt bon partit. La primera part s'ha aturat amb una falta contra Gavi, que l'àrbitre no s'ha dignat de xiular, quant estava davant. Sembla mentida que aquestes accions, siguin permeses perquè deixen un missatge decebedor per tothom.

A la segona part, no ha sigut com la del dijous passat. Les substitucions per donar descans, han mantingut la tensió i Ferran Torres ha fet gol -ja era hora- molt bonic. Un Athletic gris que no ha posat massa por al cor blaugrana. Gols, bones vibracions, però això no és la Champions, el proper   rival es el Bayer, llavors ja veurem a quin equip veiem.

Recomendaciones musicales

 

Art i musica: Vincent van Gogh

 

Vincent van Gogh

(1853-1890)

Croàcia: Opatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.2)

 Per arribar-hi hem anat per la carretera que passa per Bale, Rovisij, Selo i Rovinj (Rovigna), un lloc molt pintoresc i bonic. Al cost del mar, dona un aire encantador, lluminós com si la vida volgués arrelar-se en aquestes pedres què han vist passar de tot. Destaca des de lluny el campanar de l’església de Santa Eufemia. Hem anat a dinar al Restaurant Brancin da Nino. Un lloc típic tant per turistes com la gent de Rovinj. A tota aquesta àrea de Istria parlen italià i croat. Tots hem pogut dinar a la terrassa, el dia era ideal. He dinat de menú, hi havia llobarro, molt bo i una amanida. Simple i sense complicacions. Una copa de vi de la casa. El lloc escollit a anat de la ma de la nostre guia, Rosa Maria.

Desprès de dinar, un altra guia local, ens ha acompanyat per els carrers del poble, explicant la seva història. El seu nom, Romina. Hem fet broma, perquè algú volia saber on s’havia ficat Albano. És evident que aquesta broma, per entendre-la cal tenir una certa edat. Cal dir que el poble s’ha convertit, en un altre decorat de cartó pedra. El monocultiu del turisme ho acaba arrasant tot, perquè moltes cases antigues, son reconvertides en apartaments turístics, generen una espiral de preus què fa que molta gent no pugui pagar els preus de la vivenda. No cal anar a Rovinj para saber-ho. Carrers estrets que fan pujada cap l’església, llocs que encara tenen encant, son colonitzades per tendes de souvenirs per a turistes. Bona part de les peces dels souvenirs s’han produït a la Xina. 

Hem anat pujant poc a poc fins l’església de Santa Eufèmia de Calcedònia, en concret, Basílica. L’església com a tal no té cap interès arquitectònic, llevat del campanar d’estil venecià. Dins de l’església hi ha un sarcòfag amb algunes relíquies de la santa, o almenys es el que diuen, malgrat els robatoris que ha patit al llarg de la seva història. Les vistes des de on està l'església son espectaculars. Molt a prop de Rovinhj, si troba el canal de Lim. Hem anat baixant, lentament, veient el mar i l’illa Katarina. Hem dit adéu a la nostre guia Romina que tenia una veu, poc engrescadora, més aviat monòtona i metàl·lica que feia poc atractiu escoltar-la. El lloc per dir-li adéu era al costat d’un mercat de productes per menjar de proximitat –ara és diu així-.

A les 18h sortíem cap a Opatija per autopista. A les 19:15h arribàvem al hotel. A les 20h sopar, poc engrescador. Diria que compleix el seu paper alimentari, però poca cosa més. Alguns companys, han sortit a donar un tom, per el passeig marítim. Deuen tenir un raconet on amagar les piles duracel, perquè sinó, ja en diran, desprès de tot el dia de brega. Demà ens espera el Parc Nacional Plitvice.

Barça-Vila-real: Jugar a futbol dura 90'!!!

 

No vaig veure la primera part, però si els gols. Robert Lewandowski s'ha convertit en el rei del Barça. La seva capacitat per el gol és formidable. Ell va obrir la llauna i va marcar dos gols enormes, especialment, el primer. El gol d'Ansu Fati va ser d'oportunisme i benvolgut a la tasca de fer gols. Què passa quant ten vas al vestuari amb 3-0?

A la sortida de la segona part, el partit va patir una aturada mental. Ningú volia jugar al futbol. L'actitud del Vila-real va ser sorprenent. Semblava que ja li estava be el 3-0. I el Barça va caure en paràlisi mental. Pedri, juga caminant, mentre Gavi corre 11km. Els canvis per fer descansar a   Lewandowski, i també a Ansu Fati, va permetre veure a Dembélé i Raphinha, jugar sense convicció. Raphinha va fallar un gol a porta buida. Tothom caminant i passant l'estona davant del públic que ell si compleix. Aquesta falta de respecte envers els aficionats és lamentable i impropi de jugadors i entrenadors que permeten aquesta passivitat incomprensible. No val dir que el diumenge han de tornar a jugar, això és una excusa de mal pagador.