Croàcia: Opatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.2)

 Per arribar-hi hem anat per la carretera que passa per Bale, Rovisij, Selo i Rovinj (Rovigna), un lloc molt pintoresc i bonic. Al cost del mar, dona un aire encantador, lluminós com si la vida volgués arrelar-se en aquestes pedres què han vist passar de tot. Destaca des de lluny el campanar de l’església de Santa Eufemia. Hem anat a dinar al Restaurant Brancin da Nino. Un lloc típic tant per turistes com la gent de Rovinj. A tota aquesta àrea de Istria parlen italià i croat. Tots hem pogut dinar a la terrassa, el dia era ideal. He dinat de menú, hi havia llobarro, molt bo i una amanida. Simple i sense complicacions. Una copa de vi de la casa. El lloc escollit a anat de la ma de la nostre guia, Rosa Maria.

Desprès de dinar, un altra guia local, ens ha acompanyat per els carrers del poble, explicant la seva història. El seu nom, Romina. Hem fet broma, perquè algú volia saber on s’havia ficat Albano. És evident que aquesta broma, per entendre-la cal tenir una certa edat. Cal dir que el poble s’ha convertit, en un altre decorat de cartó pedra. El monocultiu del turisme ho acaba arrasant tot, perquè moltes cases antigues, son reconvertides en apartaments turístics, generen una espiral de preus què fa que molta gent no pugui pagar els preus de la vivenda. No cal anar a Rovinj para saber-ho. Carrers estrets que fan pujada cap l’església, llocs que encara tenen encant, son colonitzades per tendes de souvenirs per a turistes. Bona part de les peces dels souvenirs s’han produït a la Xina. 

Hem anat pujant poc a poc fins l’església de Santa Eufèmia de Calcedònia, en concret, Basílica. L’església com a tal no té cap interès arquitectònic, llevat del campanar d’estil venecià. Dins de l’església hi ha un sarcòfag amb algunes relíquies de la santa, o almenys es el que diuen, malgrat els robatoris que ha patit al llarg de la seva història. Les vistes des de on està l'església son espectaculars. Molt a prop de Rovinhj, si troba el canal de Lim. Hem anat baixant, lentament, veient el mar i l’illa Katarina. Hem dit adéu a la nostre guia Romina que tenia una veu, poc engrescadora, més aviat monòtona i metàl·lica que feia poc atractiu escoltar-la. El lloc per dir-li adéu era al costat d’un mercat de productes per menjar de proximitat –ara és diu així-.

A les 18h sortíem cap a Opatija per autopista. A les 19:15h arribàvem al hotel. A les 20h sopar, poc engrescador. Diria que compleix el seu paper alimentari, però poca cosa més. Alguns companys, han sortit a donar un tom, per el passeig marítim. Deuen tenir un raconet on amagar les piles duracel, perquè sinó, ja en diran, desprès de tot el dia de brega. Demà ens espera el Parc Nacional Plitvice.

Croàcia: OPatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.1)

  Dia 3

Opatija-Pula-Rovinj-Opatija

La sortida era a les 8.45h. Llevar-nos, dutxa i esmorzar. El cafè era bo. L’ autocar ha sortit, i un minut desprès, la sorpresa ha recorregut el autocar. HI faltaven dos companys! L’autocar  ha tingut que recorre uns 100mts per poder fer el gir cap el hotel. Allà estaven amb cares de circumstàncies. 

Una habitació amb vistes

Hem anat a buscar l’autovia A8, hem passat el túnel de Uċka, hem passat per Lupoglav, Paxin, Kanfanar, desviament per la A9 per arribar a Pula. 

Pula és una ciutat costanera molt fotogènica, especialment per el seu monument estrella l’Amfiteatre. Sembla que allà els gladiadors lluitaven amb diferents tipus de besties. Malauradament  per Pula, l’UNESCO encara no la declarat Patrimoni de la Humanitat, ni res, perquè sembla que no arriba els estàndards oficials, per culpa de Mussolini i les seves reformes. Malgrat el que digui l’UNESCO, l’Amfiteatre és espectacular i impressionant, al costat del mar, i construït amb la pendent d’una colina, el monument s’alça majestuós i elegant. Per el recorregut de Pula hem seguit les explicacions d’una guia local, la Tamara, què ha explicar un món de dades sobre Pula i les seves transformacions al llarg dels segles. Per exemple, bona part del amfiteatre, les seves pedres varen ser transportades a Venècia per fer-hi construccions. Venècia i el seu imperialisme, utilitzava aquestes terres purament com zona extractives.

Hem entrar dins de les galeries del Amfiteatre, hi ha un museu, molts diagrames i poques peces  arqueològiques, que son al museu. Hi ha un bon grapat d’àmfores de totes mides i un mapa singular, Taula de Peutinger, una mena de mapa, hi ha polèmica sobre si s’ha de dir mapa, però en tot cas, el que és veu és una –fotocopia- del original. Desprès de sortir del amfiteatre, ple de turistes, hem passejat per els seu carrers en un matí assolellat i amb una temperatura ideal per donar un volt per els seus carrers, plens de gent. 

*Nuria

Hem passejat per el què queda de les antigues muralles  i les seves portes d’entrada de les dotze que hi va haver, en queden dues. El temps i la urbanització ha anat arraconant els vestigis del passat. Al costat un petit jardí amb el bust de Matko Laginja, líder polític de fins del segle XIX i començament del XX. Va ser advocat a Pula durant quinze anys. 

Hi ha el  que sembla un antic monument funerari, fora de les muralles. Avui queda un octàgon d’aquell monument, al costat d’una construcció de vivenda de l’època de socialisme de Tito, edificis sense esmà ni glamur. Al costat s’hi troba la La Dvojna vrata ( Porta Gemina o Besones ) és una porta de la ciutat romana situada a Pula , Croàcia . Va ser construït a finals del segle II. La Porta gemina és una porta de doble arc. Era una de les deu portes de la ciutat de Pula, situada al costat nord de la capital. Les Portes Bessones també contenen la placa amb el nom de Lucius Menacius Priscus, regidor i senador, que va finançar personalment la construcció d'una de les xarxes de subministrament d'aigua de la ciutat. La placa no era originàriament la part del monument. Es va trobar al costat. Hem resseguit les muralles i hem arribat a la Porta d'Hèrcules, la Porta d'Hèrcules (7), amb una talla del mític heroi a dalt de l'arc molt deteriorada. Encara que el més destacat és la inscripció que, encara que deteriorada, conté els noms dels funcionaris (Lucius Calpurnius Piso i Gaius Cassius Longinus), als quals el senat de Roma els havia encarregat la missió de crear una colònia a Pula, per cosa que es pot datar l'any de fundació de la ciutat entre el 47 i el 44 a.C. Aquest és el monument romà més antic de la ciutat.

Caminant per els carrers de Pula, hem anat per una passeig ple d’arbres amb terrasses al carrer i molta gent gaudint del aperitiu. Era com estar a casa. Semblava diumenge, però era dilluns! Aquesta illa d’arbres s’hi troba el bust de Mate Parlov, campió olímpic de boxa a Munich-72. Al final d’aquesta illa s’hi troba l’altra monument romà, l’Arc del Sergis. Hi havia una pila de turistes fent fotografies per immortalitzar el moment. Què aquest Arc romà pogués ser construït per particulars,  Salvia Postumia, segle I a.C. demostra la importància d’aquesta família a la Pula romana. Al costat del monument hi ha una escultura del escriptor James Joyce, recordant el seva estada a Pula com a professor d’angles i acompanyat de la seva companya Nora. (1904-1905). 

James Joyce

Hem caminar per la ul Sergijevaca, ple de edificis restaurats, per posar-hi tendes per els turistes. En general les botigues son horroroses, sense cap gràcia, què fa que les edificacions seguin una mena d’escenaris de cartó pedra per els turistes.

Hem arribat a la plaça on s’hi troba l’Ajuntament, antic edifici renaixentista i al seu costat el Temple d’August (2 a.C i el 14). Una plaça molt bonica, ple de restaurants i per descomptat, turistes.     Hem fet les fotografies de grup reglamentaries. Ací,   la nostre guia particular de Pula, la Tamara s’ha acomiadat. Desprès hem   anat a buscar l’autocar per anar a dinar a Rovinj.