Dia 4
Opatija-PN Llacs Plitivice
Avui ens hem aixecat més d’hora. Dutxa i esmorzar (7:20h). Aquella hora no havien arribat els nostres companys, potser l’efecte de les piles duracel, tenen el seus límits. Però si hi havia italians. Com Istria és bilingüe –italià-croat- deu ser molt fàcil per ells arribar-se a Croàcia. El caputxino era bo.
A les 8:30h, hora de sortida cap el Parc Nacional de Plitvice. Una de les joies de Croàcia, cal dir que en tenen moltes. El nostre conductor, que es diu Leo, s’ha posat ma al volant , per començar per carreteres nacionals, un trajecte de prop de 252 km.
Hem agafat la carretera que va fer construir Tito –Josip Broz- a la dècada dels cinquanta, i que segueix la costa Adriàtica. Des de Opatija a Rijeka per l’E65 fins a Senj i d’allà un desviament cap a Brinje, la primera part del viatge per la línia costanera. Una costa molt abrupta, molt accidentat, amb el mar blau esperant-nos.
Abans de començar el desviament, vàrem parar a una estació de servei, on es podia contemplar la fortalesa de Nehaj , la vista era magnifica, al fon el mar, a partir d’ací, ja no veuríem la mar durant dos dies. Vàrem enfilar cap les muntanyes per una carretera estreta, la 23 on no hi havia possibilitats d’avançaments. Ens endinsaven cap la zona agrícola de Croàcia. Una vall, amb el seu microclima particular, tot verd i bucòlic, hi havia bestia pasturant els camps.
