Art i musica: Peter Ilsted

 

Peter Ilsted 

(1861-1933)

Ministeri de la Veritat (G.Orwell)

 "Davant dels grandiosos canvis del nostre temps en l'àmbit mundial, mai vistos abans, estem disposats a servir d'exemple amb els col·legues russos com a potències mundials responsables. I a jugar un paper de lideratge per conduir aquest món ràpidament canviant a una trajectòria de desenvolupament estable i positiu", ha dit Xi Jinping.

Xi Jinping, màxim aliat de Putin, parla com Orwell anomenaria el què diuen al Ministeri de la Veritat. Vivim un desordre global amb dos dictadors que es presenten com "líders responsables".  És el món al inrevés. Mentre Occident, finança la guerra de Putin, Xina, pot seguir produint allò que vàrem deslocalitzar en ares de la globalització. Com diu l'editorial del Ara:"  es veuen ara[Occident] amenaçades per aquests règims il·liberals que ja no es conformen amb ser la fàbrica del món. Volen dominar-lo i imposar els seus valors.". Hi ha algun pla per adreçar aquesta situació?

Croàcia: Ruta de Viatge (I)

 

Pajares de Yuso: Imperial

 

BOE

Política lingüística incoherent al BOE. Castellanitzar tot el què calgui  però a sobre malament. Sigui a Catalunya com al País València. Cap problema. La Constitució no s'ha aplica. Ningú s'ho mira, pobres funcionaris, ells no saben ni castellà ni per suposat català. Potser a la taula de diàleg tindrien que parlar d'aquestes qüestions, formals, però que expressen el poc respecta per la llengua (catalana).

Inspiració humorística

 

[El text parla de la mania humana per prohibir, suprimir o reprimir la lectura. La nòmina és massa llarga.]

"(...). Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitres de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*." (pàg.237)

Bayern-Barça: Fatalitat o destí?

 

El Barça no ha pogut superar la por escènica al camp del Bayern. Una primera part, on el Barça ha tingut ocasions clares que no ha sapigut concretar. Un Lewandowski desdibuixat no ha pogut brillar com ell hauria volgut. Un Bayern, que a la primera part no ha tingut ocasions, però que sempre genera sensació de molt perill. L'arbitra s'ha deixat de xiular un penalt a favor del Barça al 44'.

La segona part, ha sigut letal per el Barça. El gols del Bayern, han enfonsat al Barça. Al 50' i 55' dos gols que han creat ansietat i depressió. El Barça poc a poc a anat controlant l'ansietat, però estava imprecís i poc afortunat. Una defensa del Bayern, molt motivada i despesa física, han impossibilitat cap reacció. Aquest 2-0, indica que la defensa del Barça és molt fràgil, i que patirà amb equips grans sinó fa alguna cosa per endreçar-ho. 

La Diada i Pujol

 

La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich, "Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir: "Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble.". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroica com voldria Feliu, però ara mateix és la més enraonada.

La realitat catalana és plural, potser aquesta realitat se li escapa al món independentista, o almenys a una part d'ella. Una part dels catalans no volen aquesta opció -la independència-. Pujol no tenia el cap aquesta opció. Va intentar jugar -per el què s'ha vist, amb poca traça- un paper a Madrid. Pujol, ha sigut el polític més important del segle XX. No ha sigut màrtir - Lluís Companys- ni heroi -Francesc Macià-, però si ha governat més temps la Generalitat que cap altra President de la Generalitat. Els afers familiars i una cacera mediàtica i jurídica, han malmès el llegat de Pujol. Ara torna a ser noticia per els seu estat de salut. Amb 92 anys encara lluita per la seva vida.