Festa grossa per els musulmans

 

Avui és festa per els veïns musulmans, a la sortida de la mesquita hi havia una gentada notable, tothom vestit de festa. I és què avui es la festa del sacrifici. La Bíblia (Gènesis 22) i l'Alcorà parlant d'aquest fet: el sacrifici d'un animal en substitució d'una persona (Isaac i Ismail). 

Com veiem els "altres"? La seva festa no és la nostre, però, escrivint sobre ella, en faig reso d'una realitat que estant a prop resulta llunyana per cultura. Veient sortir tanta gent de la mesquita -en un polígon industrial-, tots homes i dones, nens i nenes, en les seves millors gales, semblava aquelles dies -encara es fa- de festes on la gent anava a l'església. Pensava que bona part d'aquests nenes i nenes parlen a escola català i també castellà. Qui sap fins a on arribaran, si ací o potser marxin els països d'origen dels seus pares.

PD: Potser ser musulmà no deixar anar tota les festivitats religioses? La resposta és si. No hi  ha al ADN musulmà, cap gen que els faci més devots, més fidels o més religiosos, que posen per exemple, el  batejats en la fe catòlica.  

 

Art i música: Alfred Sisley

 

Alfred Sisley (1839-1899)

El càrtel d'obra pública

Un càrtel d'obra pública fet per empreses privadíssimes. I això s'ha fet davant del ulls de tothom sigui el PSOE o el PP. I quin càstig mereix? Una multa de 200 milions. Xavalla per els gegants de les constructores. La lògica indicaria que aquestes empreses -  Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr-, no poguessin concursar durant molt de temps, perquè llavors, quina mena de missatge dones a grups que es comporten amb pràctiques que anava a dir mafioses, però en un llenguatge economicistes és diu càrtel? Per suposat, totes elles podran seguir-se presentant i manipulant tot els que els doni la gana, res més li calen pagar una multeta que fa riure amb els guanys obtinguts durant 25 anys.! Per cert, la Fiscalia no té res a dir?

 

L'OTAN a Madrid

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores. 

1.- OTAN

Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa. 

L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les nostres societats no volen morts per defensar una terra llunyana. 

Biden ha arrancat el compromís de augmentar el pressupost de defensa. Espanya s'ha compromès a augmentar el doble els propers anys. La guerra a Ucraïna fa fet que Suècia i Finlàndia hagin tocat a la porta de l'OTAN. Sembla que hi ha dos visions del conflicte. Un es deixar que Rússia es quedi el Donbass  i Crimea a canvi de deixar la resta. Un altra, son partidaris de ajudar a Zelenski fins el esgotament del exèrcit rus. La ironia de tot plegat és que Europa està pagant el cost de la guerra a Rússia gràcies a les transferències de diners a canvi del petroli i el gas russos!

Tothom vol la pau, però què vol fer Europa sense el paraigües de l'OTAN? Malauradament, la resposta és que no té cap idea clara perquè veu costos de tota mena i cap avantatge almenys a mig termini. 

Recomendaciones musicales

 

Espectacle gratuït a la carretera

Ovelles que pujen a les muntanyes  (2000 ovelles)

 (Sopeira)

 

Art i musica: Firmin Baes

 

Firmin Baes (1874-1943)