diumenge, 13 de març del 2022
dissabte, 12 de març del 2022
divendres, 11 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: 16 dia de Guerra
Urbanicidi, aquest neologisme, -el dissident serbi Bogdan Bogdanovič, va parlar d’urbicidi per referir-se a l’anorreament de la ciutat de Vukovar i els bombardeigs i setge despietat de Sarajevo- [Carles Torner,El filòsof que torna a Kíiv per resistir (Ara.cat], explica el que està passant a Ucraïna i les seves ciutats. La destrucció de les ciutats com objectiu de guerra. La Segona Guerra Mundial va aportar aquest objectiu a la màxima expressió. Hiroshima, com experiment nuclear, Dresden, Varsovia o Londres van ser destruïdes . Cal recordar que la precisió d’aquells bombardejos era incomparablement menor que els actuals. Les tropes russes, tenen objectius fàcils, destruir edificis, siguin blocs de habitatges, escoles, hospitals, res de objectius estratègics, perquè en el món on vivim, és a les ciutats on s’ha amaga el nucli dur de les societats: les persones.
No sé si veurem una guerra casa per casa, estil Stalingrad, on el setge podria durar molt de temps, mentre la Comunitat Internacional, no sap que fer, per no entrar en guerra amb Rússia, i la por a un conflicte nuclear, tenint en compte el inquilí del Kremlin, que l’únic que vol ara mateix, es guanyar una guerra que ja ja perdut. Manel Elies, corresponsal de TV3 a Moscou ha dit: "Putin és avui un líder molt més afeblit que fa un mes. Molt més dèbil: els objectius que s’havia proposat estan caient un a un. L’únic que li pot quedar —i això és el que em fa molta por— és la destrucció total. És a dir, una guerra que la perdi tothom, sabent que no la pot guanyar. Això és el que em fa por, i el veig capaç de fer-ho". I això ho diu qui ha sigut molt de temps corresponsal a Rússia.
dijous, 10 de març del 2022
Barça-Galatasaray: ZZZZZZ
Una nit que volia ser reivindicativa, s'ha acabat amb un empat sense gols. Avui no era la nit. Cap ocasió clara de gol, malgrat que tots els davanters han jugat. Un Frenkie de Jong diluït, sense capacitat per fer mal al rival, molt be organitzats en defensa, ha fet que el Barça no ha pogut marcar gol. Hi ha poca cosa a explicar. Xavi havia tingut la sort de cara amb les substitucions, però avui, no ha funcionat. Un equip molt discret, sobretot perquè no ha volgut jugar al ataca, ha fet que el Barça s'estavellés a l'àrea del Galatasaray. Queda el partit a Estambul, potser allà el Barça poguí fer el que avui no ha estat capaç, marcar gols.
dimecres, 9 de març del 2022
Ressenya: Mai, de Ken Follet
Una novel•la al seu estil, on la intriga, la versemblança dels fets, la descripció dels personatges: espies, terroristes, diplomàtics, caps d’estat, son analitzats per Follet amb un estil cinematogràfic. Un in crescendo de situacions cada vegada més conflictives on la política de la força sempre te aspirants i on el seny escasseja.
La novel•la té diferents escenaris, propi d’un món globalitzat. Així, veiem el Txad, Washington, Pequín, Pyonyang, cadascun defensen interessos propis i aliens. El Txad, hi ha el terrorisme islamista. Els migrants què han d’anar de la mà de traficants de persones sense escrúpols, què et poden deixar a qualsevol lloc. L’episodi de Hufra , és potser un dels més intensos de la novel•la.
Washington i Pequín, representen avui les potencies principal d’aquest món global. Els seus interessos podrien arribar a ser antagònics. La capacitat de Pequín de posicionar-ne a qualsevol país, sigui qui sigui el seu règim, li permet anar omplint forats que les democràcies occidentals, li costa de fer. Malgrat que no te cap problema per ser interlocutor de dictadures, siguin teocràtiques o no.
Un del problemes que es planteja en la novel•la es Corea del Nord. Un soci difícil, però que malgrat tot, el mantenen contra tota lògica. Qui mana a la Xina? Es evident que mana el exèrcit i el partit comunista. Però, el comunisme s’ha esfumat del segle XXI. La retòrica oficial es parla de comunisme, malgrat ser la fàbrica del capitalisme. Com és pot parla d’aquesta contradicció tan evident? Potser fan com els filòsofs averroistes, amb la seva teoria de la doble veritat: Hi ha una veritat absoluta: el comunisme de Mao, i hi ha una veritat per el poble: el capitalisme de consum. Aquest fet, és el que ha permès a la Xina, sobreviure al col•lapse de l’antiga Unió Soviètica (1989).
Per què mantenir una Corea del Nord? La resposta es històrica. Xina no vol que Corea del Sud absorbeixi Corea del Nord, com va fer Alemanya amb l’antiga RDA. Corea del Nord es un tap. El volen mantenir, malgrat totes les incomoditats que puguin tindrà. A la novel•la aquesta incomoditat arribarà al paroxisme.
Un final previsible, què permet reflexionar-hi sobre com és pot governar el món global amb les obsessions nacionals? El canvi climàtic, la revolució tecno-biològica, la guerra nuclear, la governança global*, aquest problemes son reals, a la novel•la, en Ken Follet, parla de guerra nuclear. Un dels problemes d’aquesta novel•la per passar-la a la gran pantalla és que el final s’hauria de canviar, a la gent no li agraden els finals apocalíptics.
dimarts, 8 de març del 2022
dilluns, 7 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: 12º dia de Guerra
La Guerra sempre acaba amb imatges com aquesta. Imatge desoladora i terrible. Una maleta que no anirà a cap lloc, perquè les persones que la portaven, ara, tampoc aniran a cap lloc. Mort, destrucció, dolor es la seva contribució al món. I malgrat això, sempre hi ha que els governants d'aquest món, volen una guerra, perquè pensen en guanyar-la. Això és el poder en estat pur. I Putin, ara mateix, es veu a sí mateix, com un líder indestructible que farà miques un país, Ucraïna, per tal de sentir-se una mica millor, per encarar altres reptes de futur. Fins quan?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)