Les eleccions tornant a donar-nos un resultats què malgrat el soroll dels propers dies o setmanes, no dona massa marge.
1.- Si a guanyat el PSC, però de res li serveix, li passa com li va passar a Cs, com gots comunicants, puja a costa de Cs. Això és així, perquè allò que es deia ànima catalanista, ja va marxar cap a ERC majoritàriament.
2.- El bloc del anterior govern de la Generalitat segueix fort. Ara és ERC qui té la clau per governar, però no serà gens fàcil.
3.- La CUP, malauradament, té la capacitat per decidir o desfer un govern, però les seves pròpies contradiccions, la fan altament improbable. És el què té ser l’expressió de la puresa ideològica.
4.- En Comú P, es manté equidistants de tothom.
4.- Vox, és converteix en la quarta força més votada. Tothom té la culpa, però especialment Cs i PP què es van fer la foto amb ells. Al Parlament, veurem escenes com mai s’havien vist.
5.- Cs, ha passat de ser qui va guanyar les anteriors eleccions, a quedar-se amb sis diputats, una part del seus electors han anat al PSC i un altre al Vox, ací, també la transversalitat és un fet què te a veure més amb el pla identitari què ideològic.
6.- EL PP. Un partit què ha fet tard a l’hora de desmarcar-se de Vox. Molts dels seus antics votants s’ha decantat per l’opció més espanyolista. Es el què donar-los oxigen.
7.- Hi ha una opció guanyadora: ERC+JuntsxCat+CUP, però té l’inconvenient que la CUP i Junts son incompatibles. Això crea una il•lusió, el miratge de esquerres –tenint en compte què no s’ha sap què vol dir això- sembla la quadratura del cercle: PSC+ ERC+ Comú P=74, majoria absoluta, però aquesta opció és força difícil de fer, sobretot si vas firmant paperets on dius que no tindràs pactes amb el dimoni (PSC). Així , què ara mateix, i gràcies a l’abstenció del 47%, tot està per decidir, caldrà fer política, però aquesta està força tocada.
