Embolica que fa fort!

 

Embolica que fa fort ! Com és possible el desgavell en què ens a ficat el TSJC? La suspensió és encara cautelar, com si això, ens pogués tranquil·litzar. Des de quan el TSJC és expert en epidemiologia? Ja se sap què a Catalunya hi ha barra lliure, això gràcies al art.155, què de fet encara funciona, o sinó que li preguntin a Bernat Solé. La mala política en mans d'uns jutges que juguen a fer política. No és pot entendre que amb les mesures per minimitzar la pandemia, el TSJC, jugui amb la salut de la població. No és gens estrany que la Sra. Cunillera, fent un paper d'estrassa imponent, digui que ella ho faria per correu. Però, estem a temps de tot? Per tal de mantenir-se en el paper fiscalitzador què no li pertoca, el TSJC, deixa a Catalunya, en la incertesa més absoluta, llavors, perquè serveix el TSJC? Si hem d'anar a votar que ho digui d'una vegada, i si s'ha d'aplaçar, també. 

Hi haurà pau per les bones persones?

 L'article de Ingrid Guardiola, El búnker de Trump, (Ara.cat, 20/1/21), un article excel•lent, tracta d’una imatge, el búnker de la Casa Blanca, on Trump i els seus, observen amb la tranquil•litat que dona estar a un lloc inabastable, com els seus seguidors més radicals, pujant les escales del Capitoli. Aquest búnker és va fer servir, arran les manifestacions massives per la mort de George Floyd (2020).

La paraula clau que utilitza com desllorigador de tot l’afer, és la ira. Ira d’una ciutadania, què ben mirat, no es tan diferent a nosaltres, diu l’autora del article. Cal recordar que setanta milions de nord-americans l’han votat. I no potser que tots estiguin abduïts per Trump. Llavors, què ha fet Trump? Posar l’accent amb la ira de la gent que se sent exclosa, què ja no ocupa el lloc, que creu que li pertoca. És evident que Trump, pertany a l’elit que ha fet possible que les classes mitjanes estiguin  perden l’estatut que havien tingut. Ell, ha sàpigut parlar –en les mentides que calgués- els ulls de la gent. És l’estratègia clàssica del venedor de sempre, fer confiança. Potser quant surts del concessionari, el teu cotxe s’espatlli, i ells és farà creus del què ha passat. Sempre podrà culpar els coreans, japonesos, alemanys, etc. Sempre  hi ha algú per carregar-li les culpes.

El búnker, en les seves pantalles gegants, retransmetien l’assalt al Capitoli, tant a prop i tan lluny. Diu l’articulista, que El món s’assembla més al seu búnquer que al Capitoli. La imatge, és força interessant i sobretot, inquietant, puix, vol dir, què la democràcia, llavors ja no és juga a on tothom està –Capitoli-, sinó amagats de tothom, per dirigir, els destins de la resta dels mortals.

Abús de poder: Ara Múrcia

 

[Escándalo en el gobierno de Murcia por la vacunación 

del consejero de salud y más de 460 funcionarios]

Vivim a un país on els personatges de Torrente,  no desentonen mai amb la realitat. Ara toca a Múrcia fer el fatxenda amb el conseller de Salut i per avalar-ho tot, amb el President de la CCAA. ¡I desprès demanen que els ciutadans siguin responsables! Per suposat, ja ha dit que no pensa dimitir! Quina classe política tenim!

PD: La tempestat mediàtica ha fet que el conseller, hagi tingut què dimitir. ¡ O cal patir per ell, ja el posaran a un altre despatx!

Gerontocracia americana

 

WOKE

Mañana será un gran día para Joe Biden y Kamala Harris. Un nuevo inquilino de la Casa Blanca accede a su ala oeste. El anterior inquilino se va dejando un auténtico pandemónium. Trump lega unos EUA en situación delicada. El asalto al Capitolio el 6 de enero supuso un hito histórico en los EEUU. Se va con una cólera digna de mejor causa. Sus simpatizantes, como de una secta se tratara, se sienten huérfanos de liderazgo. Una persona de la tercera edad -eufemismo donde los haya- es sustituido por otro aún más mayor (78 años). Es cierto, que la edad está en el cerebro, en sus ganas de vivir y no en la partida de nacimiento. Se ha demostrado con Trump que la edad no te convierte en sabio. No se espera que sea Biden un sabio. Tiene por delante un enorme reto: controlar la pandemia que se ha llevado cerca de 400.000 conciudadanos, una economía que necesita reactivación, ha prometido inyectar 1,8 billones de dólares, reactivar la política exterior que en la etapa anterior, rompió lazos con instituciones internacionales, y sobre todo, recomponer una sociedad dividida y polarizada, donde pobreza y racismo son dos motores para refrenar cualquier iniciativa. No hay que olvidar que los republicanos, harán lo imposible para obstaculizar  cualquier medida que la nueva Administración ponga en marcha. Paul Krugman enfatiza esta idea: " Regla 4: No cuenten que los republicanos ayuden a gobernar". Como súbditos que somos, rogaríamos que el nuevo Presidente sea  sólo un poco mejor que el anterior.

Adiós, Trump...

 

Morir de fred

 

Morir de fred en l'anonimat més absolut és el que passa quan ets pobre i sense sostre. Aquesta serà la tercera víctima que ha deixat aquests dies tan freds  a Catalunya. És parlà de pobresa de tots tipus, energètica, infantil, llars vulnerables, totes aquest eufemismes, expliquen la mateixa història. Què el nostre sistema econòmic, el capitalisme, et deixa tirat al portal de qualsevol edifici, sense possibilitats de reacció. Quan és parlà de vulnerabilitat, s'ha està traslladant a les persones concretes la responsabilitat de el què els passa. Alliberant al sistema econòmic i polític de qualsevol responsabilitat.  Els salaris baixos i precaris, els preus de la vivenda i els lloguers per els núvols, no fan més que posar pals a les rodes d'aquells què estan patint les conseqüències de la crisis econòmica, si a més s'ha afegeix, què no tinguis papers perquè et consideren il·legal (perquè ets pobre), llavors, estàs perdut. 

I què fan les Administracions? Jo diria què massa poc. Moltes paraules, masses, i poca cosa més. Les entitats que intenten ajudar estan desbordades, penso en Arrels, per exemple, també Creu Roja, el banc d'aliments. No potser què el sistema dreni diners per mantenir a un rei emèrit milionari, i no siguem capaços d'ajudar a aquells que realment ho necessitant. 

El TSJC és fa fort a la Generalitat

 

Ara s'ha fet oficial què a Catalunya mana qualsevol ciutadà preocupat per defensar els drets de la ciutadania enmig d'una pandemia global i què el TSJC avala al ciutadà abans que  a  les institucions què ens representan (mal o bé). Potser al ritme què anem, seria convenient que poguessin votar els membres del TSJC, almenys sabriem a què jugem.