Morir de fred

 

Morir de fred en l'anonimat més absolut és el que passa quan ets pobre i sense sostre. Aquesta serà la tercera víctima que ha deixat aquests dies tan freds  a Catalunya. És parlà de pobresa de tots tipus, energètica, infantil, llars vulnerables, totes aquest eufemismes, expliquen la mateixa història. Què el nostre sistema econòmic, el capitalisme, et deixa tirat al portal de qualsevol edifici, sense possibilitats de reacció. Quan és parlà de vulnerabilitat, s'ha està traslladant a les persones concretes la responsabilitat de el què els passa. Alliberant al sistema econòmic i polític de qualsevol responsabilitat.  Els salaris baixos i precaris, els preus de la vivenda i els lloguers per els núvols, no fan més que posar pals a les rodes d'aquells què estan patint les conseqüències de la crisis econòmica, si a més s'ha afegeix, què no tinguis papers perquè et consideren il·legal (perquè ets pobre), llavors, estàs perdut. 

I què fan les Administracions? Jo diria què massa poc. Moltes paraules, masses, i poca cosa més. Les entitats que intenten ajudar estan desbordades, penso en Arrels, per exemple, també Creu Roja, el banc d'aliments. No potser què el sistema dreni diners per mantenir a un rei emèrit milionari, i no siguem capaços d'ajudar a aquells que realment ho necessitant. 

Sense sostre

 

Què es pot dir d'aquestes noticies? A les grans ciutats, per exemple, Barcelona, hi ha massa gent vivint al ras, sense sostre. Amb el fred extrem d'aquests dies, el perill per aquestes persones és ben real. Què fa l'Administració amb aquest problema? El problema de fons, és la precarietat extrema d'una part de la societat. La marginalitat no és producte de una voluntat pròpia, arribes aquestes situacions, perquè el sistema econòmic -capitalisme- et fa fora del sistema. Si us plau, no criminalitzen, encara, a les víctimes. La marginalitat, té moltes causes, però culpabilitzem sempre els mes dèbils. Així, no calen buscar responsables. Quan ens fiquem al llit, ben calent, a les nostres ciutats, hi ha persones que no tenen on anar. On estan els serveis que paguen entre tots amb els impostos? Per què a Barcelona, es gasten més de 10 milions d'euros em propaganda. Potser caldria invertir-ho en alguna cosa més que eslògans buits. També la Generalitat, tindria assumir responsabilitats, la Taula del Tercer Sector, porta temps criticant la falta de finançament.  I per suposat, l'Estat què deuria per vetllar per els més dèbils, sempre està amb altres assumptes. Cap dimissió per aquests fets? La pregunta no vol ser retòrica, però ... ara si, ara tenen l'excusa perfecta, estan lluitant contra el Covid-19. 

Drama en Badalona

Drama a Badalona. Podia haver sigut a qualsevol ciutat. Un edifici deixat de la ma de deu, però de propietat privada que portava deu anys sense què ningú fes cas. Per això, estava ocupat per sense sostres que mal vivien en aquest edifici. La fotografia permet veure que a una certa distancia hi ha uns blocs de pisos ven llampants, és el que té viure a la nostre societat (capitalista).

De moment hi ha tres morts al incendi, però encara s'ha d'entrar a una part que encara no s'ha pogut accedir. No s'ha sap si hi ha més gent. Molts del sense sostre son migrats sense papers. Hi ha que porten mitja vida a Espanya, però sense els maleïts papers, gràcies a la Llei d'Estrangeria.

Ara tots son lamentacions, però de moment, les Administracions, ja pensen en com escapolir-se de les seves responsabilitats. El cercle viciós del sense papers impossibilitat qualsevol mena de integració. El Alcalde de Badalona, el xenòfob Albiol, ja ha suggerit què ha passat. Vivim temps de pandemia, i això permet a les Autoritats fer veure que treballant incansablement  per la salut del seus ciutadans. Sembla que la resta del problemes, passin a la llista, però si ets un sense papers, llavors no ets cap prioritat, és més, no existeixes. Potser, l'única llista què apareixeran  serà la de la seva defunció.

 

 

El confinament: No tots tenem la opció de dormir a casa