¡Podemos quiere perder!

Nepal (IV)

El último recuento oficial de víctimas por el terremoto que el pasado sábado devastó muchas zonas de Nepal es de 6.204 muertos y de 13.932 heridos, aunque se estima que esos datos están todavía lejos del total, al desconocerse los efectos del seísmo en las zonas más remotas del país del Himalaya. El Gobierno de Nepal, de hecho,estima que los muertos pueden llegar a 10.000.

Nepal (III)

Un desastre que ha dejado ya más de 5.000 muertos y podría superar las 10.000 víctimas, según reconocía el primer ministro, Sushil Koirala.

Nepal (II)

El último balance de las autoridades informa de más de 4.300 fallecidos y más de 7.000 heridos

Nepal (I)

La cifra de muertos por el terremoto de 7,8 grados se acerca ya a los 4.000

Nepal

Asciende a 3.200 la cifra de muertos en Nepal, que pide ayuda internacional

Incerta glòria (VIII)

(...) ¿què importa que el dolent no sigui més que una paraula? L’aristòcrata, el burgès, el capellà, el semita, el feixista, el roig, no importa. Ja que és ell el dolent, ell en té la culpa; ¿la culpa de què? ¡De tot! ¡Mori el burgès, el capellà, el jueu, el feixista, el roig! ¡Visca la mort! Cremeu, mateu, emborratxeu-vos de sang: “qu’un sang impur abreuve vos sillons”- fragmento de la Marsellesa: ¡Que una sangre impura/inunde nuestros surcos!-. Sempre el mateix. La carnisseria. (pàg.544) 

Pel que fa als vençuts, els vençuts de tots els segles i de totes les causes, la seva mateixa derrota els redimeix; van sentir la set de glòria –és això i res més que això el que mou els homes a crucificar-se-, la set de coses grans, heroiques, absolutes; van escriure damunt la sorra i el vent dels segles ha esborrat de tot les seves paraules, la memòria dels homes sembla haver-los oblidats com si no haguessin existit mai, però “ tot pecat serà perdonat fora de la blasfèmia contra l’Esperit i tot home que es fa crucificar per una causa que creu justa ¿és que no proclama l’Esperit? Ningú no exposa la seva vida si no creu en alguna cosa per la qual val la pena de morir, i aquesta cosa ¿què pot ser sinó l’Esperit? (pàg.545-6)

(...) Sigui quina sigui la nostra misèria, ¡ la vida és immensa! Si és covard refusar la crucifixió quan Déu ens  hi crida, és criminal refusar la felicitat quan Déu ens vol feliços. En Soleras – personaje central que en sus diálogos deja caer buena parte de las reflexiones que aparecen en el texto- la refusava amb orgull; en fugia. S’obstinava a mirar fixament l’Obscè i el Macabre com si tinguessin fascinat; ell, que sabia millor que molts com Déu havia assumit tota la nostre vergonya, ¿no és això el cristianisme? (pàg.548)