Els fixatges del Barça

 

S'ha acabat el període de  fitxatges d'hivern. El Barça volia que marxes Dembélé, però cap equip el vol. Uns fixatges que faran mal al planter. Mai saps com reaccionaran les noves adquisicions, però el que sembla clar és que el Barça no hi ha cap planificació de futur, cap projecte, que no sigui sobreviure a la penúria econòmica en el que el club està immers. 

S'ha fitxat un jugador Aubameyang provinent del Arsenal, que ja no el volia. Ha tornat un altre jugador que havia jugat al Barça, Adama Traoré. Jugadors que no son de futur. No hi ha diners, però sobretot no hi ha idees de futur. Tampoc cap jugador de futur vol anar a un equip devaluat com és el Barça. Ferran Torres i Alves completen un quadra d'honor que no farà tremolar el Camp Nou.

Què pensen fer amb els joves Abde, Jutglà? I amb el "nou" golejador Luuk de Jong? Encara hi és Memphis Depay? Què faran amb tots ells? Ja posats, Dembélé es quedarà a la grada com Umtiti? No era el futbolista més desequilibrant del món mundial? Tot plegat un desastre.  En els últims quatre anys, el Barça ha incorporat 26 jugadors al primer equip. Excepte els del planter, la resta han sigut un mal negoci. Sembla que no hi ha massa talent a l'hora de fitxar jugadors de futur, sobretot fora de la Masia.  Com pensa l'ombra allargada de Messi.

 

"El meu pare ja m'ho deia", Belloch

 

"El meu pare, que desgraciadament va morir fa molts anys, deia que l'únic problema real que hi havia a Espanya no era el País Basc, sinó Catalunya. Ho deia quan el terrorisme estava en plena expansió, i pot ser que el meu pare tingués raó, que en termes institucionals la situació a Catalunya és molt més perillosa que la que provocava el terrorisme, que generava i genera dolor, ràbia i indignació però no qüestiona l'estat de dret. En el fons, a l'inrevés, el reafirma". (Ara.cat. 29/1/22)

Utilitzar al pare per dir el que ha dit Juan Alberto Belloch (PSOE), demostra el tarannà d'aquest dinosaure polític. Sembla que a certa edat els antics esquerrans es tornen rancis i nostàlgics.  Es pot, naturalment, no estar d'acord en el ideari independentista, però aquesta obsessió de fer entrar a ETA, sembla indecent, d'un partit PSOE i un govern de Felipe González que va crear el GAL. Te raó, Catalunya genera un problema institucional, però el que es segur, es que no amainarà el problema, perquè el PSOE és incapaç de donar resposta més enllà de l'apel·lació a la unitat de la pàtria, això ja ho deia Franco, i sembla que tots aquests eterns dirigents del PSOE, siguin els seus testaferros. 

Recomendaciones musicales

 

Arte y música: David Hockney

 

David Hockney

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

 

La Commemoració és oportuna tal com diu l'article de Vicenç Villatoro, El mal no és banal (Ara.cat,26/1/22). La desmemoria col·lectiva és molt gran. A Espanya és parla de nazis, per referir-se els catalans que volen un estat independent. Aquesta connexió demostra fins a quin punt és pot arribar per destruir el contrari, tot si val.

La memòria dels que van morir els camps de concentració està assegurada, però el que no està és que aquesta memòria sigui banalitzada per aquells que aplaudeixen la "División Azul". El llibre de Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis"  Edicions 62, fa un inventari amb noms i cognoms. A Espanya costa molt reivindicar a tots ells.

Oblidar, negar  i banalitzar, heus ací la triada que voldria silenciar per sempre aquestes víctimes que fan nosa per el relat interessat que alguns voldrien imposar.

El Camí de Sant Jaume a Catalunya (III): Biure- Pont de Molins-Vilabertran-Figueres ( i II)

 

Vilabertran

Torre d'en Reig

Santa Maria de Vilabertran

Figueres

Ramon Reig i Corominas

Pep Ventura

Narcís Monturiol

Rambla

Teatre Museu Dalí

"La fragata "Blas de Lezo" pone en jaque a las fuerzas rusas"

La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata "Blas de Lezo", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana.