Desprès hem agafat l’autocar i ens hem endinsat al interior de Sicília. Deixàvem Agrigent sense haver vist tot el que dona de si el seu museu al aire lliure (parc arqueològic). Paisatges amb camps verds i turons de tota mena, no hi espai planers, l’orografia sense ser abrupta, no permet veure l’horitzó molt llunyà. Camps conreats, vinyes, el color verd del terreny, donen un cromatisme ple de matisos que impugna la idea d’una Sicília seca i desèrtica. Les carreteres son sinuoses, a la par que el paisatge.
A prop de dues hores des d’Agrigent per arribar al nostre segon destí del dia, a Piazza Armerina on es sitúa la Villa Romana del Casale.
"La Vila és el centre d'una important finca, amb una funció administrativa, residencial i representativa. Els seus més de 3000 metres quadrats de mosaic responen a un precís programa tant de representació com indicatiu de la cultura del propietari de la casa. La identificació del propietari de la Vila no és, fins ara, segura; segons els estudis més recents, s'atribueix a un alt exponent de l'aristocràcia senatorial romana, potser un Praefectus Urbi (responsable de l'ordre públic a la ciutat de Roma).
Descripció:
La residència tardana està construïda en diferents nivells i dividida en quatre grans àrees:
1. Recepció oficial;
2. Administració, sales de banquets no oficials, sales de culte;
3. Unitats d'habitatge amb sales de servei connectades;
4. Zones de trànsit i serveis.
L'alt perfil del seu client es celebra, eloqüentment, a través d'un programa iconogràfic, estilísticament influenciat per l'art dels mosaïcistes africans que van ser cridats a crear-lo i que es desplega, amb riquesa compositiva, en multitud d'entorns públics i privats. L'estructura actual, la construcció de la qual es remunta a la primera meitat del segle IV dC, amb ampliacions després del terratrèmol del 361-363, s'alça sobre una vil•la anterior, datada entre finals del segle I i el segle III dC.
Durant els segles V i VI. dC les estructures de la Vila es van adaptar amb finalitats defensives en un precís programa de fortificació posat de manifest, durant les campanyes d'excavació, per l'engrossiment en diverses parts dels murs perimetrals i pel tancament dels arcs supervivents de l'aqüeducte connectat amb les termes. Així, es va determinar un procés inicial d'abandonament i transformacions funcionals de les estances que van ser reocupades, en els segles següents, per noves estructures d'habitatge superposades a la capa de destrucció dels murs preexistents o fora del perímetre de l'edifici tardoimperial. El posterior assentament medieval, durant la dominació islàmica, va prendre el nom de "Palàtia", Blàtea o Iblâtasah, tal com va definir Ibn Idrisi, geògraf àrab del segle XII, fins que va prendre el nom de Plàtia.
La ciutat, considerada entre les més grans i complexes del centre-sud de Sicília, va ser destruïda el 1161, durant el regnat de Guillem I. El 1163 es va fundar una nova ciutat fortificada, a l'actual emplaçament de Piazza Armerina, poblada per colons llombards. que va arribar a Sicília seguint els normands. La persistència d'assentaments a la zona pertanyent al jaciment, on hi havia la vil•la romana, es va constatar, de nou, al segle XV, amb la presència d'un petit grup de cases, conegudes amb el nom d'Antico Casale dei Saraceni, de que vaig prendre el nom*.”
Com sempre cal fer cua, hem esperat una eternitat per que tothom anés els lavabos. Sempre insuficients per acollir a tanta gent. El tresor de la Vila Romana son els seus mosaics o ens representen la vida quotidiana dels romans del segles IV d.C. Hi ha mosaics on es representen escenes de infants, animals, dones fent esport (palestra). La llum per contemplar els mosaics no es gens bona. Per acabar-ho d’arreglar, la gentada era molt gran per poder contemplar amb tranquil•litat les diferents escenes i espais massa estrets. No hi ha mesures per la gent amb mobilitat reduïda. Hem vist una noia en cadira de rodes que no a pogut accedir a un dels espais perquè cal pujar per unes escales. Turistes per tot arreu. La guia que ja no recordo el seu nom, s’ha fet un tip de parlar, però d’allò que ha parlat no queda res! Sort de la Wikipèdia. El mosaics tenen el seu origen amb els artesans nord africans. Crida l’atenció que malgrat que el Cristianisme era la religió del Imperi, la decoració sigui pagana.
