No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

Israel vol condemnar els habitats de Gaza a l'edat de pedra!

 

"Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi." (Ara.cat, 26/11/2023)

Si la guerra entre Rússia i Ucraïna, és catastròfica. I malgrat tot, el número de infants morts arriba fins la xifra de 1.500 fins (fins al juny, segons ONU). Això, contrasta amb la carnisseria del exèrcit jueu que des de el 7 de novembre a mort fins a 5840 menors. No és estrany que el president espanyol Pedro Sánchez, digues que aquesta guerra és "insuportable" pel número de morts, i el pitjor és que el seu responsable Netanyahu, encara fes cara de pomes agres. 

 

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

Assalt israelià al hostipal Al Shifa

 

Israel pot estar satisfet de la gesta increïble que ha aconseguit, no destruir directament l'hospital Al Shifa. Segons els servis d'intel·ligència, aquells que no va advertir del atac de Hamàs, tots els milicians de Hamàs s'amaguen com malalts del hospital. Tots els llits no son plens de persones ferides per els bombardejos de l'aviació o per l'artilleria, allà dins del hospital  els membres de Hamàs fan la comèdia de fer-se passar per ferits civils, inclús porten bandatge per fer més verosímil el seu engany, però compta, l'exèrcit israelià, ja sap com detectar aquests malats de pega, primer un tret al cap i desprès preguntar amablement si és o no cap terrorista.  Un petit detall,  cap imatge que no sigui de propaganda surt d'aquesta carnisseria que està realitzant el exèrcit israelià i el que fa Hamàs amb els ostatges.

Els criminals no volen donar la cara

 

Qui és el responsable del bombardeig al hospital de Gaza on van morir 471 persones? Ara resulta què ningú vol assumir la responsabilitat d’aquesta nova atrocitat. Un lloc on més de 5000 refugiats havien anat a aixoplugar-se. Totes les parts responsabilitzant al contrari. Segons fonts israelianes, el míssil era de la Jihad Islàmica. Els de Hamàs diuen que son els israelians. Serà possible assabentar-se de qui és el responsable d’aquest nou crim de guerra? Tenint en compta el que fan uns i altres, res es descartable a hores d'ara.

Israel-palestina: furor homicida

 

Llegint  a partir de les informacions del Ara.cat. pots fer-te una idea del que ha passat i pot arribar a passar tenint en compte l'experiència del Estat d'Israel. Una bona clau de interpretació la dona l'article de Cristina Mas, titulat "Massacre a la festa 'rave'". Aquesta festa varen assistir joves israelians i el lloc escollit va ser a prop de la frontera de Gaza. Els palestins no podien anar a la festa, perquè viuen en un món tancat per les forces israelianes. El lloc per fer la festa l'ha havia escollit els seu promotors Nova. Potser no ho sabien, però  allà feia un més "milers de palestins de Gaza es van manifestar a tocar de la tanca, des d’on veien un paisatge de camps de cereals ben arrenglerats, que contrasta amb la misèria que es viu a la Franja". El cas, és que el diumenge es "van recuperar 260 cossos d’israelians al lloc". Efectivament, una massacre perpetrat per milicians de Hamàs, què volien assassinar quants més jueus millor. No hi ha millor contrast entre el joves assistents a la festa que el ultra puritans de Hamàs. Es més que probable que molts d'aquests joves hagin assistir a manifestacions a favor de palestins, però és segur que els de Hamàs no ho farien mai de la vida. 

El resultat d'aquesta incursió que va començar amb llançament de coets i milicians disparant a tor i dret va causar el pànic i l'odi dels milicians va fer la resta. Mort i ostatges va ser el botí macabre que s'han van emportar. Aquest assalt a fora del perímetre de Gaza, com s'havia planificat? 

L'article d'Ethel Bonet (ara.cat,10/1023) explica com la mà d'Iran a través de Al-Quds i Hamàs és va planificar al Líban. Aquesta planificació permet entendre l'abast de fracàs del serveis de seguretat israelians, el Mossad, el "Shin Bet -serveis d'intel·ligència interior i els territoris ocupats" i l'Aman -"serveis de intel·ligència militar"-. Cóm és possible que cap d'aquests serveis no fos capaç de veure el que s'ha estava planificant? Pot ser que la supèrbia israeliana envers els palestins hagi a baixat la guàrdia? De moment, cap dimissió. Segurament, no és el moment.

L'objectiu d'Iran era neutralitzar a Aràbia Saudí de la possibilitat de relacions amb Israel. La magnitud de l'ofensiva de Hamàs i la quantitat de morts per part israeliana és un factor inèdit en la recent història d'Israel. Més de 800 morts era el balanç que es feia el dilluns. Amb aquesta acció Palestina torna a entrar en l'escenari internacional. La paradoxa de la seva situació és l'oblit de las seves condicions injusta en les que viu la població civil, que necessita l'ajuda de la UE, per sobreviure, i les accions armades que fins ara, sempre havien estat molt limitades. De sobte tot això ha canviat. La crueltat ferotge del milicians de Hamàs deixarà pas a una resposta difícilment humanitària.  La set de venjança és massa forta perquè un govern com el de Netanyahu no la faci servir. 

Gaza en peligro

 

En las inminentes horas se espera el despligue de las tropas israelís en Gaza. La Comunidad internacional se tapara los oídos, para no escuchar los lamentos de las víctimas inocentes, se taparan los ojos para no ver la destrucción que arrasara Gaza y sus consecuencias devastadoras y se tapará la boca para no decir ni pío. Las acciones de unos son respondidas por otros, la desigualdad de ambas acciones es tan desproporcionada que cuando se habla de escala bélica, simplemente hace sonrojar.

 

 

Nadie podrá ayudar a los palestinos, para el gobierno de Israel, todos los palestinos son terroristas y deben morir. Por eso cuando las tropas israelís empiecen su ofensiva acabarán con todo lo que les de la real gana. Atacarán por tierra, mar y aire. La proporción de victimas aparece ser 1:100. Así que el escarmiento no es para quien lanza cohetes con cargas explosivas, sino para toda la población.