diumenge, 27 d’abril del 2025
dissabte, 26 d’abril del 2025
divendres, 25 d’abril del 2025
dijous, 24 d’abril del 2025
La mort d'un Papa: Francesc
La mort del papa Francesc omple totes les portades dels diaris, experts "vaticanistes" surten de les catacumbes per dir la seva. Ací, tres dies de dol, perquè som una país aconfessional, els mateixos dies que per la catàstrofe de la DANA. Pel que sembla els funerals d'Estat, vindrà déu i s'ha mare. Però, ara parlant en plata, malgrat el poder que se li suposa al papa Francesc, la destrucció de Gaza i els seu habitants, la guerra a Ucraïna, les derives d'autoritarisme cada vegada més extenses al món, la veu del papa ha estat simbòliques i demostren que les paraules no fan aturar els dictadors i psicòpates d'aquest món. Per què serveixen aquests espectacles ?
dimecres, 23 d’abril del 2025
dilluns, 21 d’abril del 2025
diumenge, 20 d’abril del 2025
dissabte, 19 d’abril del 2025
divendres, 18 d’abril del 2025
dijous, 17 d’abril del 2025
Mahmoud Ajjour víctima de Israel
Guanyador del World Press Photo 2025 amb l'obra "Mahmoud Ajjour, nou anys"
Dignitat e indignitat
Aquestes dues fotografies expliquen a tall d'exemple com funciona el món. Mentre els EUA s'ha està convertint en un país cada vegada més proper a Rússia, on allà si hi ha control absolut en totes els àmbits de la vida, a EUA de Trump, vol emular-lo en la seva particular campanya de terror, gens subtil contra aquells que no volen fer la seva santa voluntat. Per això és tant significativa la manifestació de jueus ortodoxos a Nueva York. Si els manifestant haguessin estat qualsevol altre col·lectiu, haurien sigut detinguts immediatament per "antisemitisme" la nova paraula talismà per detenir o expulsar els que aixequin la veu a favor de Palestina. En el cas de la manifestació de jueus ortodoxos, les pancartes son ben explícites. I això dona en el seu cas, una dignitat els seus actes de protesta contra les accions del govern israelià i el suport incondicional dels EUA.
La segona fotografia fa mal els ulls. Aràbia Saudí un règim teocràtic de la pitjor espècie, compra voluntats a dojo. Qualsevol esdeveniment esportiu te la seva seu a Aràbia Saudí. España també participa amb entusiasme en el blanqueig del règim. En el cas de la F1, no hi ha dubte que els pilots, Fernando Alonso en aquest cas, no han cap esforç per dissimular la seva felicitat per estar-hi de hostes de luxe. El contrast entre la dona i el pilot expressa amb absoluta rotunditat el valor de les dones en aquest país. Amb aquesta fotografia Fernando Alonso avala la política d'apartheid de les dones saudites i per extensió a la resta dels països àrabs.
dimarts, 15 d’abril del 2025
dilluns, 14 d’abril del 2025
Obituari: Mario Vargas Llosa (1936-2025)
(Volcà Misti)
M'he assabentat de la seva mort avui. Com escriptor era un gegant. Sense excuses. Podien agradar-te o no els seus llibres, però era un mestre de la narració i la ficció. He llegit bona part de la seva obra, tant narrativa com assagística. Encara impressiona recordar un dels seus llibres més impressionants, "La guerra del fin del mundo" (1981), o bé Lituma en los Andes (1993), premi Planeta on aborda el terrorisme de Sendero Luminoso.
De la seva basant política i anticatalana no cal parlar massa. Pel que sembla no li agradava la llengua catalana, o potser era que no li agradaven la gent que no parlava el castellà. Potser no volia entendre que més enllà del castellà hi havia altres llengües -quechua, aimara, o el català-. La seva comunió amb la dreta extrema no era el millor antídot per entendre el que passava a Catalunya i la seves reivindicacions nacionals i lingüístiques.
diumenge, 13 d’abril del 2025
La guerra sempre te la mateixa cara
La guerra sempre és destrucció i mort. El que canvia és la mirada de l'altre. Zelenski sap que està sol a aquesta guerra. L'opinió pública occidental està a favor de Ucraïna, però això no farà canviar cap dinàmica per ajudar a Ucraïna. Putin és un altre psicòpata al comandament de Rússia. Ell sap que Trump no vol veure ni en pintura a Zelenski. El desgavell mundial és una bona noticia per Putin. L'altre beneficiat d'aquest desgavell és Netanyahu. Israel i les seves forçes aèries han destruït sistemàticament 36 hospitals. I sempre és la mateixa cantarella per destruir. El problema és que els palestins son víctimes indignes. A la terra de la llibertat (EUA) si fas campanya a favor dels palestins, tens tots els números perquè el FBI vingui a buscar-te. No dic res si ets resident estranger! I si, Gaza és un camp de concentració i cada dia el exèrcit jueu realitza pogroms a Gaza. La història és cruel i pel que veiem cap poble aprèn res del passat.
dissabte, 12 d’abril del 2025
divendres, 11 d’abril del 2025
Mes enllà de la Guerra (bruta) aranzelària !
China se burla de aranceles de Trump con video de IA en una fábrica clandestina
Psicòpates al poder !
Narcisme, egolatria i falta d'empatia
Manipular els mercats és delicte, però si ho fa el Presidenta d'EUA, llavors tot canvia. Estem assistim a una desplegament de fatxenderia sense precedents. En comparació Ronald Reagan era un aprenent del reality show que ha imposat Trump.
Porta tres meses a la Casa Blanca, però sembla que porti anys! Cada dia surt a la premsa, compte si no li agrada els que diu, perquè llavors, et vetarà per entrar-hi a la rodes de premsa. Es significatiu que el NYT signi una carta de l'Equip d'Opinió, com el títol ben explícit de Com plantar cara a Trump Ara.cat, 10/4/25). Diu: "El camí cap a l’autocràcia nord-americana passa per un president amb fam de poder, però també per la capitulació voluntària de la societat civil". I això sembla que és el que està passant! Diu al final del article: "Alçar-se contra l’abús de poder és intrínsecament difícil. També pot ser estimulant. Els que ho fan sovint poden mirar enrere amb orgull, i se’ls celebra merescudament un cop la crisi ha passat. Però les crisis no solen acabar-se soles. Per sortir-ne cal valentia i acció.". Quant de temps caldrà perquè la societat nord-americana planti cara al psicòpata de la Casa Blanca? Quant de temps perquè la UE faci el mateix?
dijous, 10 d’abril del 2025
Israel comet crims de guerra a dojo !
PD: Que dins del exèrcit s'hagi signat una carta contra la guerra a Gaza, vol indicar alguna cosa. Malgrat la seva immediata expulsió. Què bé li va a Netanyahu els despropòsits de Trump amb els aranzels, ningú té temps per Gaza.
dimecres, 9 d’abril del 2025
Israel necessita a Hamàs per seguir destruint el poble palestí!
L'entrevista de Cristina Mas a Omar Shabah, "director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona*."
L'entrevista, malgrat les preguntes totes elles pertinents de Cristina Mas, tenen una resposta per part d'Omar Shabah molt mesures. Israel ha aconseguit mitjançant els mitjans de comunicació imposar un relat on Israel segueix sent el Davis indefens enfront d'un monstre en forma de hidra que posseeix armes de destrucció massiva, on l'aviació palestina castiga cada dia Tel-Aviv.
Les respostes son tant contundents i esfereïdores que clamen a qualsevol consciència amb un mínim de humanitat. Transcric algunes de les preguntes i respostes:
¿Estem en el pitjor moment de la guerra de Gaza?
— Tenim desenes, si no centenars de morts cada dia. No queden hospitals, ni metges, ni medicines. No hi ha menjar, ni aigua, ni combustible. La gent ja ho ha perdut gairebé tot i ara s'ha de tornar a desplaçar. Imagina't haver hagut de traslladar-te deu o dotze vegades fugint dels bombardejos. I tot plegat per què? Per desfer-se de Hamàs? Hamàs només és l'excusa. És evident que la guerra és contra la gent de Gaza. I no es veu el final. Tenim més de 20.000 criatures que han quedat orfes. Què espereu que siguin en el futur?
Què espera vostè?
— Seran radicals, per descomptat. Han matat els seus pares, han destruït les seves cases. No els queda res. Fa 18 mesos que sobreviuen en condicions impossibles. A Gaza teníem una societat moderna i ara la gent ha de menjar herba. Com espereu que es comportin?
Com pot sobreviure la gent després d'un any i mig de bombardejos i setge?
— A Gaza, que només té 360 quilòmetres quadrats, hi han tirat 100.000 tones d'explosius, l'equivalent a quatre bombes nuclears com la que van tirar a Hiroshima. Els Estats Units ha enviat a Israel les bombes més destructives.
Fa temps que els Estats Units pressionen Egipte i Jordània per traslladar-hi la gent de Gaza. Últimament, Trump i Netanyahu parlen d'altres països, des del Sudan fins a Somalilàndia. Creu que aquests plans de neteja ètnica poden acabar funcionant?
— De cap manera. Esclar que ara molta gent de Gaza vol marxar perquè vol estar en un lloc segur i no veu el final de la guerra. Però quants poden ser? 20.000? 200.000? Quin motiu té la gent per anar-se'n a Somàlia, al Sudan o a Indonèsia, si som a casa nostra, a la Mediterrània.
Com interpreta les protestes contra Hamàs de les últimes setmanes al nord de Gaza?
— És natural. Després de 15 mesos de guerra i dos d'alto el foc, la gent vol deixar de morir. I demanen a Hamàs que alliberi els ostatges, però també saben que el problema és l'ocupació israeliana. . La gent vol que Hamàs sigui més racional i més intel•ligent per afrontar el conflicte, i que no doni cap excusa a Netanyahu per continuar la guerra. La gent coneix perfectament la situació: sap que Netanyahu no vol acabar la guerra pels seus problemes judicials i per mantenir la coalició de govern. Hi ha un full de ruta per a la pau, però Netanyahu no el vol, així que els palestins hem de ser intel•ligents.
L'exsecretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir fa unes setmanes que Hamàs havia reclutat més nous combatents dels que li han matat en un any i mig de guerra.
— ¿Com s'espera que actuï un jove de 15 o 20 anys que ho ha perdut tot? Això és el que m'importa, el futur. El primer que s'ha de fer és aturar la guerra i el segon donar esperança. La paraula clau és esperança. L'única manera de trencar el cicle és portar esperança: que la gent cregui que té un futur. Que pensi "m'han matat el germà, però no em puc quedar atrapat en el passat".
Qui ha de governar Gaza?
— S'han de convocar eleccions. No només a Gaza, també a Cisjordània. La majoria dels líders palestins de Cisjordània tenen més de 70 anys... en una societat on els joves són la immensa majoria! El president Mahmud Abbas en té 85. El que li toca és jubilar-se.
Però si hi ha eleccions les guanyarà Hamàs.
— No, en absolut. Els palestins apostaran per un nou lideratge polític. Algú que pugui actuar, no només parlar. Reconstruir Gaza costarà, segons el pla d'Egipte, almenys 50.000 milions de dòlars. Els països del Golf i Europa estan disposats a contribuir-hi, però posen com a condició que Hamàs abandoni el poder. I això pot passar si els palestins optem per un lideratge unificat. Hi ha esperança.
I on queda la UE?
— Malauradament, la UE està jugant un paper molt feble per la seva divisió interna. Però som veïns, i esperem que com a veïns facin la seva feina."
https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/espereu-siguin-futur-20-000-orfes-gaza_128_5341642.html
L' amic americà !
En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)
L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.
dimarts, 8 d’abril del 2025
Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis" de James S.A. Corey (i II)
II
“La nave que atravesó primero tenía un aspecto extraño. Y no solo por la forma orgànica e insólita. La imagen en calor falso se afanaba por intentar encontrarle sentido a su silueta y daba la impresión de tratarse de un error gráfico o de algo sacado de una pesadilla. Bobbie intentó encontrar las uniones del enchapado, pero fue incapz. Su mente se esforzaba por verla como una nave, pero no dejaba de recordarle a una antigua criatura marina de las profundidades de la Tierra*.” (pág.140)
La veu del capità Santiago Singh abord del destructor laconia Tormenta Inminente, va dir: “-He venido para aceptar su rendición”. (pág.151).
Així que no venien en so de pau. Tant la Coalició Terra-Mart, L’ONU, com la Unió de Transports, l’Associació de Mons, volien oposar-se aquesta rendició. A partir d’ací, Laconia vol liderar els destins de tots els mons coneguts.
Una bona part del llibre consisteix en els esforços heroics per defensar-se d’aquesta amenaça. El conqueridors no son extraterrestres, son humans. Medina es conquerida fàcilment per els laconians, un nou director vol impulsar l’enteniment entre els nous amos i els antics. El nou comandament de Medina és el capità Santiago Singh, que no té cap experiència en aquestes labors a mig camí entre diplomàcia i policia. Vol imposar un nou estil conciliador, però això no serà possible.
Els tripulants de la Roci, comencen a planejar una fugida. Tot està en contra. Una barreja d’estratègia i cops de mà violents, son la recepta per intentar fugir de Medina. La nau “Ull de la Tempesta” s’ha endinsa dins del sistema solar. Ha de lluitar contra tota la flota del sistema solar. Pot guanyar aquesta lluita aparentment desigual? Tant fatxendes son aquests laconians?
La resposta es que si poden guanyar, perquè la seva tecnologia és d’un altre món. Quin sentit té lluitar sinó tens cap possibilitat de fer mal al enemic? Drummer, no té cap opció que rendir-se abans que tota la flota es converteixi en fum. Això dona una superioritat a Laconia i el seu emperador Winston Duarte. Vol integrar les diferents organitzacions de la coalició Terra-Mart, dins del nou Imperi.
Els sabotatges continuen a Medina, Singh està perdent el control i això a Laconia es paga molt car. Els tripulants de la Roci, aconsegueixen apoderar-se de la nau Tempesta Imminent. De la tripulació de la Roci, hi ha en Holden que ha sigut capturat per els laconians. Es enviat a Laconia, ell sap coses que ningú més en sap, i el que sap, és vital per els laconians. De Medina surten la Roci i la Tempesta Imminent. En termes globals, això és un contratemps petit en comparació en la rendició del sistema solar i la resta de mons. Duarte sap que això acaba de començar.
El TS d' EUA vol aplanar la candidatura de Trump per un tercer mandat!
Llegint la noticia, si el TS avala una llei de 1789, que s'ha fet servir tres cops, l'última durant la Segona Guerra Mundial, estem a un pas perquè el TS d'EUA avali que Trump pugui presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EEUU. La deriva autocràtica de nord-amèrica amb Trump suposa que tothom és fa còmplice de les seves polítiques antidemocràtiques. La distòpia ja és ací!
La gallina del ous d'or!
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Historial_de_precios_de_bitcoin
Molt economistes han anunciat la mort del bitcoin moltes vegades. El problema és que els economistes s'equivoquen contínuament. Per tal de desacreditar la validesa d'aquesta moneda virtual, és fa aparèixer relacionat amb delinqüència. Segur que en el govern Trump, ningú té cap bitcoin. A la pàgina de la wikipedia hi ha una bona història on del no res, s'ha rebel·lat un tresor per aquells que tenen bitcoins. Cal tindrà molts diners per jugar-hi amb bitcoins. Fa molts anys van vaticinar que arribaria al milió de dòlars. Si fos així, tothom ja sap que ha de fer. Abstenir-se de demanar crèdits, seria suïcida! Els d'Hisenda estan a la aguait!
dilluns, 7 d’abril del 2025
Teatre: "Un matrimoni de Boston"
El dissabte a la nit vaig anar a veure "Un matrimoni de Boston" de David Mamet*. La platea estava plena de gent. Tothom volia veure a Emma Vilarasau. Al programa de mà diu que un “Matrimoni de Boston” era l’eufemisme victorià per referir-se a dues dones que vivien juntes com a amants.
De veritat que les protagonistes Anna i Claire -son tant progressistes com diu el programa de mà? Des de Emily Brontë, Jane Austen, i les seves novel·les, el paper de les dones en el segle XIX, tenia un paper secundari enfocat exclusivament al matrimoni. Però tant Anna i Claire no han pogut o volgut fer-ho. No queda gens clar. Podem fer de la necessitat virtut? Parlar del amor dins del mateix sexe, era naturalment tabú. A hores d'ara també. Què poden fer Anna i Claire per sobreviure en un món on el patriarcat omple totes la esferes de poder social, econòmic o cultural? Quin paper juguen dues dones que no tenen solvència econòmica -independència- i que no volen el paper assignades en el joc sexual?
La cataracta de diàlegs entre les protagonistes és impressionant. Anna i Claire tenen dues manera de veure el món. Cadascuna ha intentat sobreviure en un món d'homes. Anna té un protector que fa que la seva solvència econòmica estigui momentàniament resolta. En canvi Claire, no sembla que estigui en aquesta situació. Esta enamorada d'una noia molt més jove que ella. Com en una comèdia de situació hi ha embolics que fan que tots els plans se'n vagin en orris.
Entre Anna i Claire hi ha el contrapunt de la minyona. Aquesta fa el seu paper de les classes populars. Anna i Claire no son gaire diferents respecta a la minyona Caterina, envers al seu comportament ple de superioritat moral. Tant Emma Vilarasau (Anna) com Marta Marco (Claire) i Emma Arquillué (Caterina) fan els seus paper amb solvència. L'escenografia és minimalista, això és un eufemisme per dir que així s'estalvien molts diners en un decorat més decent del que ofereixen. Els diàlegs estan plens de dobles intencions. Hi ha un catàleg ple sentiments que es van desenvolupant en els diàlegs dona fer del fet del desempara de les dones que no entraven en el joc de la societat. Però, hi ha alguna cosa que grinyola. L'obra la va escriure el 1999, calia que la narració la trasllades a Nova Anglaterra del segle XIX**? He dit que grinyola perquè tot plegat sembla un joc de focs artificials, ple de llums i ombres, però que amaga una veritat amarga: quin paper tenen les dones en aquest món convuls que vivim?. Es evident que les vides de l'Anne i la Claire no son cap mirall per les dones d'avui. Hi ha talent literari en Mamet, però no sembla que hi hagi emancipació en el seu text.
Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis"de James S.A. Corey (I)
He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.
Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie.
Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).
A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història. Ací va una pinzellada més d’aquesta història:
El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana, la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.
Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer.
L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:
“-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.
El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim.
diumenge, 6 d’abril del 2025
Recomanacions musicals
"Walid Khalid Abdullah Amhad, de 17 anys, va morir a la presó israeliana de Megiddo a finals de març. Es tracta del primer menor palestí que mor en una presó israeliana, segons l’Autoritat Palestina. L’autòpsia practicada a l’Institut Forense Abu Kabir de Tel-Aviv ha revelat que el jove va morir per una combinació de malnutrició extrema, deshidratació per diarrea d’origen infecciós i negació de tractament mèdic vital. " (Ara.cat.5/4/25)
dissabte, 5 d’abril del 2025
Assassinar nens a Gaza
"Des d'aquesta matinada, Israel ha matat més de 100 palestins a Gaza, segons informa Al Jazeera des del terreny. L'atac més mortífer ha estat sobre una escola de l'ONU que es feia servir com a refugi de civils a Tuffah, al nord de la ciutat de Gaza. Hi han mort 29 persones, dels quals 18 eren criatures. Poques hores després, mentre encara es duien a terme les tasques de rescat, avions israelians han tornat a bombardejar sobre el mateix centre educatiu." (Ara.cat. 3/4/25)
Ningú condemna aquestes massacres que l'exèrcit israelià perpetra dia si i dia també, davant de la indiferència de tothom! Què no comptin en mi!
divendres, 4 d’abril del 2025
Jo no soc de l'Ibex-35 (casino)
L'efecte Trump dona relleu amb la aposta que van fer en el seu moment Reagan i Thatcher (dècada dels 80) per la globalització i l'atomització de la societat. Una vegada consolidada la globalització -capitalisme financer-, el pèndol se'n va cap el altre extrem. Trump vol -imaginàriament- que les empreses deslocalitzades tornin a casa. No tornaran, perquè la lògica del capitalisme -el benefici- no pot anar enrere. La qüestió és fins a quin punt aquest replegament del proteccionisme pot aguantar? També podria ser que Trump, que no li importa per descomptat, ni els treballadors, ni el benestar de la societat, ell vol un poder que no sigui d'aquest món. Un poder que li permeti un altre mandat malgrat que la 22è Esmena de la Constitució dels EUA, aprovada el 1951, cap persona pot exercir la presidència més de dos mandats (vuit anys en total). Això vol dir que, Trump no podria presentar-se el 2028. Tota aquesta cortina de fum -els aranzels-, no és més que una estratègia per assaltar un altre cop la Casa Blanca.
El països pobres els castigant amb els aranzels més alts!
Per fi tenim els responsables del dèficit comercial d' EEUU. Gràcies els avenços en infografia, Donald Trump ha pogut desvetllar el països responsables de la mala situació financera. Ara aquests països seran castigats com correspon. De fet, posar una diana els països més pobres dona idea del que busca Trump en la seva particular croada contra les injustícies que pateix EEUU. Això no va de guerra comercial, va de dir al món qui mana. Waltmart ja pot acomiadar-se del preus de les camises a 2$. És el que té tenir un President que cuida de la bona gent que el vota.
dimecres, 2 d’abril del 2025
El comerç internacional: proteccionisme y aranzels
I.- Proteccionisme y aranzels.
La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*.
Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.
· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.
· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.
1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)
Fig.1
La figura 1 mostra el mercat interior de l'automòbil. Donada la corba de demanda (D) nacional, els consumidors demanen Q (quantitat) al preu de 10000€ situant-se en G (punt d'equilibri). Les empreses nacionals produeixen Qs (S: oferta) unitats a aquest preu a C (punt d'equilibri). La diferència Qd-Qs són les importacions.
La figura 2, l'equilibri són un aranzel.
Fig.2
La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia competitiva))
Com afecta l'aranzel al consum i la producció?
L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.
En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).
dimarts, 1 d’abril del 2025
Una pedra a la sabata per Marine Le Pen
"Segons la sentència, la malversació de Reagrupament Nacional amb els contractes ficticis del Parlament Europeu és de 4,1 milions d'euros. La presidenta del tribunal ha destacat que Marine Le Pen "era al centre" del sistema del frau des del 2009, tot i que ha precisat que no hi ha hagut un enriquiment personal. "Es tracta d'un frau a través d'un sistema per alleugerir les despeses del partit", ha afirmat la presidenta del tribunal." (Ara.cat. 31/3/25)
“Marine Le Pen, 2004: «Els francesos estan farts de veure electes malversant diners»” (Marion Van Renterghem, periodista). La sentència expressa clarament, que hi va haver malversament de diners, que anaven al partit de Le Pen. Un clàssic, de qual no s'escapa ningú. Ara un cor de veus indignades, clamen al cel dels patriotes perquè la inhabilitació és segons ells, joc brut. Orban, un aprenent de dictador, diu que: Je sui Marine! Segur que tota l'extrema dreta veu un complot contra la seva esperança blanca per entrar a la Presidència de la República.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)